¹ Llavors Pilat feu assotar Jesús. ^{* 2} Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. ^{* 3} Se li acostaven i li deien:
—Salve, rei dels jueus!
I li pegaven bufetades.
    ⁴ Pilat tornà a sortir i els digué:
—Ara us el trauré aquí fora, ^* perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar.
    ⁵ Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:
—Aquí teniu l’home! ^*
    6 Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:
—Crucifica’l, crucifica’l!
Pilat els diu:
—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.
    ⁷ Els jueus li contestaren:
—Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu. ^*
    8 Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. ^{* 9} Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:
—D’on ets, tu? ^*
Però Jesús no li tornà contesta. ¹⁰ Llavors Pilat li diu:
—¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?
    ¹¹ Jesús li respongué:
—No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. ^* Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran. ^*
    12 Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:
—Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.
    ¹³ Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure ^* al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. ^{* 14} Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. ^* Pilat diu als jueus:
—Aquí teniu el vostre rei.
    ¹⁵ Ells cridaren:
—Fora, fora, crucifica’l!
Pilat els diu:
—¿Al vostre rei, haig de crucificar?
Els grans sacerdots respongueren:
—No tenim cap altre rei fora del Cèsar. ^*
    16 Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.

Crucifixió de Jesús
(Mt 27,32-44; Mc 15,21-32; Lc 23,26-43)

¹⁶
Prengueren, doncs, Jesús, ¹⁷ i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. ¹⁸ Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. ¹⁹ Pilat va fer escriure un rètol i el feu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» ²⁰ Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. ²¹ Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat:
—No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo soc el rei dels jueus.” ^*
    22 Pilat contestà:
—El que he escrit, ja està escrit.
    ²³ Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, ²⁴ i es digueren entre ells:
—No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba. ^*
Això és el que van fer els soldats.
    ²⁵ S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. ²⁶ Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.
    ²⁷ Després digué al deixeble:
—Aquí tens la teva mare.
I d’aleshores ençà ^* el deixeble la va acollir a casa seva.

Mort de Jesús
(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Lc 23,44-49)

    ²⁸ Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, ^* perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:
—Tinc set. ^*
    29 Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. ^{* 30} Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:
—Tot s’ha complert.
Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit. ^*

El costat de Jesús, traspassat

    ³¹ Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, ^* més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. ^* Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. ³² Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. ³³ Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, ³⁴ però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. ^{* 35} El qui ho veié en dona testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix ^* sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. ^{* 36} En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. ^{* 37} I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat. ^*

Sepultura de Jesús
(Mt 27,57-61; Mc 15,42-47; Lc 23,50-56)

    ³⁸ Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, ^* va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. ³⁹ També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, ^* i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. ^{* 40} Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. ⁴¹ Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. ⁴² Com que per als jueus era el dia de la preparació, ^* i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.