Passió, mort i resurrecció de Jesús (18-20)

Jesús és detingut
(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Lc 22,47-53)

    ¹ Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. ^{* 2} Judes, el qui el traïa, ^* coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. ^{* 3} Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans ^* i alguns guardes ^* que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. ⁴ Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, ^* surt fora i els pregunta:
—Qui busqueu?
    ⁵ Li respongueren:
—Jesús de Natzaret.
Els diu:
—Soc jo. ^*
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. ⁶ Així que Jesús digué: «Soc jo», retrocediren i caigueren per terra. ⁷ Jesús tornà a preguntar-los:
—Qui busqueu?
Li digueren:
—Jesús de Natzaret.
    ⁸ Ell respongué:
—Ja us he dit que soc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.
    ⁹ S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.» ^*
    10 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava ^* i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. ¹¹ Jesús digué a Pere:
—Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat? ^*

Jesús davant d’Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere
(Mt 26,57-75; Mc 14,53-72; Lc 22,54-71)

    ¹² Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava ^* i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, ¹³ i el dugueren primer a casa d’Annàs, ^* que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. ^{* 14} Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Convé que un sol home mori pel poble.» ^*
    15 Simó Pere i un altre deixeble ^* seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot. ^{* 16} Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i feu entrar Pere. ¹⁷ La criada que feia de portera digué llavors a Pere:
—¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?
Ell respongué:
—No, no ho soc pas.
    ¹⁸ Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets escalfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també s’escalfava amb ells.
    ¹⁹ Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. ²⁰ Jesús li contestà:
—Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. ²¹ Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit.
    ²² Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
—¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? ^*
    23 Jesús li respongué:
—Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
    ²⁴ Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. ^*
    25 Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret escalfant-se. Li digueren:
—¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell?
Ell ho negà:
—No, no ho soc pas.
    ²⁶ Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, ^* li digué:
—¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell?
    ²⁷ Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà. ^*

Jesús davant de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Lc 23,1-5)

    ²⁸ Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. ^* Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. ^{* 29} Per això Pilat ^* sortí a trobar-los fora del pretori ^* i digué:
—Quina acusació porteu contra aquest home?
    ³⁰ Ells li contestaren:
—Si aquest no fos un criminal, ^* no te l’hauríem entregat.
    ³¹ Pilat els replicà:
—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei.
Els jueus li respongueren:
—A nosaltres no ens és permès d’executar ningú. ^*
    32 Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. ^*
    33 Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, feu cridar Jesús i li digué:
—¿Tu ets el rei dels jueus? ^*
    34 Jesús contestà:
—¿Surt de tu, això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?
    ³⁵ Pilat replicà:
—Que potser soc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet?
    ³⁶ Jesús contestà:
—La meva reialesa no és d’aquest món. ^* Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
    ³⁷ Pilat li digué:
—Per tant, tu ets rei?
Jesús respongué:
—Tu ho dius: jo soc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. ^* Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu. ^*
    38 Li diu Pilat:
—I què és la veritat?

Jesús, condemnat a mort
(Mt 27,15-31; Mc 15,6-20; Lc 23,13-25)

³⁸
Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, ^* i els digué:
—Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. ³⁹ Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que us deixi lliure el rei dels jueus? ^*
    40 Ells van contestar cridant:
—Aquest, no! Volem Barrabàs!
Barrabàs era un bandoler. ^*