Discurs d’Esteve

    ¹ El gran sacerdot preguntà a Esteve:
—¿És veritat, això que diuen?
    ² Ell va respondre: ^*
—Germans i pares, escolteu-me: ^* El Déu de la glòria es va aparèixer al nostre pare Abraham, que vivia a Mesopotàmia, abans que s’establís a Haran. ^{* 3} Li digué:
»— Surt del teu país i de la teva família i ves-te’n cap al país que jo t’indicaré. ^*
    4 »Ell sortí del país dels caldeus ^* i s’establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d’Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu. ^{* 5} No li va donar per heretat ni un pam d’aquest país, però a ell, que no tenia fills, li prometé que el donaria en possessió a ell i a la seva descendència. ^{* 6} Déu li anuncià que els seus descendents viurien com a immigrants en un país estranger, on serien esclavitzats i oprimits durant quatre-cents anys. ⁷ Jo, digué Déu, faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final en sortiran ^* i em donaran culte en aquest temple. ^{* 8} Déu va donar a Abraham la circumcisió com a signe d’aliança; per això Abraham engendrà Isaac i el va circumcidar quan tenia vuit dies; Isaac va fer igualment amb Jacob, i Jacob, amb els dotze patriarques. ^*
    9 »Els patriarques, engelosits de Josep, el van vendre perquè se l’emportessin a Egipte. ^* Però Déu era al seu costat ^{* 10} i, després d’alliberar-lo de totes les seves tribulacions, li concedí gràcia i saviesa quan s’hagué de presentar davant el faraó, rei d’Egipte. El faraó el va nomenar governador d’Egipte i de tota la casa reial. ^{* 11} Després hi hagué fam en tot Egipte i a Canaan; la necessitat era gran, i els nostres pares no trobaven aliments enlloc. ^{* 12} Aleshores Jacob els envià per primera vegada a Egipte, on havia sentit a dir que trobarien blat. ^{* 13} La segona vegada que hi anaren, Josep es va donar a conèixer als seus germans, ^* i el faraó s’assabentà de l’origen de Josep. ^{* 14} Josep va fer cridar a Egipte el seu pare Jacob amb tota la família, ^* en total setanta-cinc persones. ^{* 15} Jacob va baixar a Egipte i allà van morir ell i els nostres pares. ¹⁶ Els seus cossos van ser traslladats a Siquem i foren enterrats al sepulcre que Abraham hi havia comprat a preu de plata als fills d’Hamor. ^*
    17 »Mentre s’acostava el temps de complir-se la promesa que Déu havia fet a Abraham, el poble creixia i es multiplicava a Egipte ^{* 18} fins que va pujar al tron egipci un rei que no havia conegut Josep. ^{* 19} Aquest rei maquinà perfídies contra el nostre llinatge i va oprimir els nostres pares fins al punt d’obligar-los a abandonar els seus nadons perquè morissin. ^{* 20} Per aquell temps nasqué Moisès, un infant preciós als ulls de Déu. Durant tres mesos el van criar a casa del seu pare; ²¹ i, quan l’hagueren d’abandonar, el recollí la filla del faraó i el va pujar com si fos fill seu. ^{* 22} El van instruir en tota la saviesa dels egipcis, i era poderós en les paraules i en les obres. ^{* 23} Quan tenia quaranta anys es decidí a visitar els seus germans israelites. ²⁴ I en veure que un egipci en maltractava un d’ells, va defensar l’oprimit i li va fer justícia matant l’egipci. ²⁵ Moisès esperava que els seus germans comprendrien que Déu volia salvar-los per mitjà d’ell, però els seus germans no ho van comprendre. ^{* 26} L’endemà comparegué mentre uns es barallaven i mirà de posar pau entre ells dient:
»—¿No veieu que sou germans? Per què us feu mal l’un a l’altre?
    ²⁷ »Però el qui maltractava el seu company se’l tragué de sobre dient-li:
»— ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge nostre? ²⁸ ¿Que potser em vols matar tal com ahir vas matar l’egipci? ^*
    29 »Tan bon punt va sentir aquesta resposta, Moisès va fugir i se n’anà a viure com a immigrant al país de Madian, ^* on va tenir dos fills. ^*
    30 »Al cap de quaranta anys ^* se li va aparèixer un àngel al desert de la muntanya del Sinaí, en la flama d’una bardissa que cremava. ^{* 31} Moisès, meravellat d’aquella visió, s’hi acostà per mirar-la de prop, però es va sentir la veu del Senyor que deia:
    ³² »— Jo soc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob. ^*
»Moisès, tot tremolós, no gosava mirar. ³³ El Senyor li digué:
»— Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. ³⁴ He vist l’opressió del meu poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat a alliberar-los. I ara ves, jo t’envio a Egipte. ^*
    35 »A aquest mateix Moisès que ells havien refusat dient: ¿Qui t’ha nomenat cap o jutge?, Déu l’envià com a cap i redemptor per mitjà de l’àngel que se li va aparèixer a la bardissa. ³⁶ És ell qui els va treure d’Egipte i va obrar prodigis i senyals en aquell país, ^* al Mar Roig ^* i al desert durant quaranta anys. ^{* 37} Aquest mateix Moisès és qui digué als israelites: Déu farà que s’aixequi entre els vostres germans un profeta com jo. ^{* 38} És ell qui va fer de mitjancer entre l’àngel que li parlava a la muntanya del Sinaí i els nostres pares quan l’assemblea del poble estava reunida al desert. ^* Ell va rebre paraules de vida i ens les va transmetre. ^{* 39} Però els nostres pares no el volgueren obeir. El rebutjaren i, en el seu cor, van retornar a Egipte, ^{* 40} i deien a Aaron:
»— Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet. ^*
    41 »Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d’allò que havien fet les seves mans. ^{* 42} Llavors Déu se’ls girà d’esquena i els abandonà al culte dels astres, tal com està escrit en el llibre dels Profetes: ¿És que durant els quaranta anys que vau passar al desert, casa d’Israel, em vau oferir mai víctimes o sacrificis? ⁴³ En canvi, us vau endur la tenda de Moloc i l’astre del vostre déu Refan, les imatges que us havíeu fabricat per adorar-les. Per això us deportaré més enllà de Babilònia. ^*
    44 »En el desert, els nostres pares tenien el tabernacle de l’aliança. ^* Déu, que parlava a Moisès, li havia manat que el construís segons el model que havia vist. ^{* 45} Els nostres pares van heretar aquest tabernacle i, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al país conquerit a les nacions que Déu va expulsar davant d’ells. Tot continuà igual fins al temps de David. ^{* 46} Aquest va trobar gràcia davant de Déu, i li va demanar de trobar un lloc d’estada per al casal de Jacob. ^{* 47} Però fou Salomó qui li va construir un casal, ^{* 48} encara que l’Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d’home, ^* tal com diu el profeta: ⁴⁹ El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir? ⁵⁰ ¿No ho ha fet tot la meva mà? ^*
    51 »Vosaltres sempre aneu a la vostra, ^* no us heu circumcidat el cor ni les orelles! ^* Sempre us oposeu a l’Esperit Sant: ^* feu igual que els vostres pares. ⁵² A quin dels profetes ells no van perseguir? ^* Van matar els qui havien anunciat l’adveniment del Just, ^* que ara vosaltres heu traït i assassinat. ^{* 53} Vosaltres vau rebre la Llei per ministeri d’àngels, ^* però no l’heu guardada.

Mort d’Esteve

    ⁵⁴ En sentir això, estrenyien les dents ^* i es corsecaven de ràbia contra Esteve. ⁵⁵ Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu. ⁵⁶ Llavors va dir:
—Veig obert el cel, i el Fill de l’home ^* a la dreta de Déu. ^*
    57 Ells, cridant amb tota la força, es van tapar les orelles i s’abraonaren tots alhora contra ell, ⁵⁸ el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis havien deixat els seus mantells als peus d’un jove que es deia Saule. ^{* 59} Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient:
—Jesús, Senyor, rep el meu esperit. ^*
    60 Després caigué de genolls i va cridar amb tota la força:
—Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat! ^*
I, havent dit això, va morir.