¹ Saule era dels qui aprovaven la mort d’Esteve.

Saule persegueix l’Església

¹
Aquell dia va començar una gran persecució contra l’església que era a Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria. ^{* 2} Uns homes piadosos enterraren Esteve i van fer un gran dol per ell. ³ Mentrestant, Saule assolava l’Església: entrant de casa en casa i arrossegant homes i dones els portava a la presó. ^*

La Paraula es difon per tot Palestina, Síria i l’Àsia Menor (8,4-15,35)

L’evangeli, predicat a Samaria

    ⁴ Els qui s’havien dispersat van anar pertot arreu anunciant la bona nova de la Paraula. ^{* 5} Felip baixà a una ciutat de Samaria ^* i els predicava el Messies. ^{* 6} Unànimement la gent estava atenta al que deia Felip, ja que sentien contar i veien els prodigis que feia: ⁷ els esperits malignes sortien de molts posseïts cridant i xisclant, i molts paralítics i coixos recobraren la salut. ^{* 8} Hi hagué, doncs, una gran alegria en aquella ciutat. ^*
    9 Feia temps que un tal Simó practicava la màgia en aquella ciutat i tenia bocabadats els samaritans. Es feia passar per un home amb molts poders, ¹⁰ i tothom, des del més petit fins al més gran, estava pendent d’ell. La gent deia: «Aquest home és el mateix poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.» ^{* 11} Estaven, doncs, pendents d’ell, perquè ja feia molt de temps que els deixava bocabadats amb les seves arts màgiques. ¹² Però quan hagueren cregut Felip, que els anunciava la bona nova del Regne de Déu ^* i del nom de Jesucrist, ^* es van fer batejar, tant homes com dones. ¹³ També Simó va creure i, un cop batejat, no se separava de Felip, estupefacte pels grans prodigis i senyals que contemplava.
    ¹⁴ Quan els apòstols que eren a Jerusalem van saber que Samaria havia acollit la paraula de Déu, els enviaren Pere i Joan. ¹⁵ Ells hi anaren i van pregar ^* pels samaritans perquè rebessin l’Esperit Sant. ¹⁶ Fins aleshores no havia baixat sobre cap d’ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. ¹⁷ Pere i Joan els van imposar les mans i ells reberen l’Esperit Sant. ^*
    18 Quan Simó veié que l’Esperit Sant era donat per la imposició de mans dels apòstols, els va oferir diners ¹⁹ tot dient:
—Doneu-me també a mi aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant.
    ²⁰ Pere li replicà:
—Que es condemnin els teus diners i tu amb ells, si et penses que compraràs el do de Déu a pes de plata! ²¹ Tu no pots tenir art ni part en aquest assumpte, perquè davant de Déu el teu cor no és íntegre. ²² Penedeix-te de la teva maldat i prega al Senyor: potser ell et perdonarà aquest intent. ²³ Veig que ets ple de fel amarg i que la dolenteria t’encadena.
    ²⁴ Simó li respongué:
—Pregueu vosaltres per mi al Senyor perquè no em caigui al damunt res del que heu dit. ^*
    25 Pere i Joan, després d’haver donat testimoni i de proclamar la paraula del Senyor, se’n van tornar a Jerusalem, tot anunciant la bona nova a molts pobles de Samaria.

Felip i l’eunuc etíop

    ²⁶ Un àngel del Senyor va dir llavors a Felip:
—Ves cap al sud ^* a trobar el camí que baixa de Jerusalem a Gaza. Ara no hi passa ningú. ^*
    27 Felip se n’hi anà.
Mentrestant, un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer major de la candace, és a dir, la reina d’Etiòpia, havia vingut en pelegrinatge ^* a Jerusalem ²⁸ i ara se’n tornava a casa seva. Assegut dalt del seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes. ²⁹ L’Esperit va dir a Felip: ^*
—Ves a atrapar aquest carruatge.
    ³⁰ Felip hi anà corrents i va sentir l’eunuc que llegia el profeta Isaïes. Llavors li preguntà:
—¿Ho entens, això que llegeixes?
    ³¹ Ell li contestà:
—I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda?
L’eunuc demanà a Felip que s’assegués amb ell dalt del seu carruatge.
    ³² El passatge de l’Escriptura que llegia era aquest:
Com una ovella portada a matar
o com un anyell que calla mentre l’esquilen,
ell no obre la boca.
    ³³ Humiliat, no li han fet justícia.
Qui podrà parlar dels seus descendents?
Perquè la seva vida és arrencada de la terra. ^*
    34 L’eunuc s’adreçà a Felip i li preguntà:
—Digues-me, ¿de qui parla el profeta, d’ell mateix o bé d’un altre?
    ³⁵ Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l’Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús. ^{* 36} Mentre continuaven camí enllà, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc digué:
—Aquí hi ha aigua. Què em priva de ser batejat? ³⁷ (37) ^{* 38} L’eunuc va fer parar el carruatge, baixaren tots dos a l’aigua, i Felip el va batejar. ³⁹ Quan hagueren pujat de l’aigua, l’Esperit del Senyor va arrabassar Felip. L’eunuc ja no el tornà a veure, però va seguir tot joiós el seu camí. ^{* 40} Felip es trobà a Asdod. ^* I des d’allí va continuar fins a Cesarea, ^* anunciant la bona nova per totes les poblacions on passava.