Conversió de Saule ^*

    ¹ Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, ^* anà a trobar el gran sacerdot ^{* 2} i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se’n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, ^* tant homes com dones.
    ³ Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l’envoltà una llum fulgurant que venia del cel. ⁴ Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
—Saule, Saule, ^* per què em persegueixes?
    ⁵ Ell preguntà:
—Qui ets, Senyor? ^*
Ell li respongué:
—Jo soc Jesús, el qui tu persegueixes. ^{* 6} Aixeca’t, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
    ⁷ Els homes que l’acompanyaven s’havien aturat, muts d’espant; sentien la veu, però no veien ningú. ⁸ Quan Saule s’aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l’agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. ⁹ Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
    ¹⁰ Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
—Ananies!
Ell respongué:
—Aquí em tens, Senyor.
    ¹¹ El Senyor li digué:
—Aixeca’t, ves al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant, ^{* 12} i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans ^* perquè recobrés la vista.
    ¹³ Ananies replicà:
—Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant ^* de Jerusalem, ¹⁴ i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots ^* per a endur-se’n presos tots els qui invoquen el teu nom.
    ¹⁵ El Senyor li digué:
—Ves-hi, que aquest home és l’instrument escollit perquè porti el meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. ¹⁶ Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom. ^*
    17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
—Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant.
    ¹⁸ A l’instant li caigueren dels ulls una mena d’escates i recobrà la vista. Llavors mateix s’aixecà i es va fer batejar. ¹⁹ Després prengué aliment i recobrà les forces.

Saule predica a Damasc

¹⁹
Saule es va quedar alguns dies amb els deixebles que vivien a Damasc, ²⁰ i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu. ^{* 21} Tothom qui el sentia no se’n sabia avenir i deia:
—¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se’ls empresonats als grans sacerdots? ^*
    22 Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, ^* deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.
    ²³ Passat bastant temps, els jueus van prendre l’acord de matar-lo, ²⁴ però Saule es va assabentar del complot. Ells vigilaven fins i tot les portes de la ciutat nit i dia per poder-lo matar. ²⁵ Però els seus deixebles, de nit, el baixaren muralla avall dins un cove. ^*

Saule arriba a Jerusalem ^*

    ²⁶ Saule va arribar a Jerusalem, i allà intentava d’unir-se als deixebles, però tots li tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. ²⁷ Llavors Bernabé ^* el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús. ²⁸ Des d’aleshores Saule convivia ^* amb ells a Jerusalem i predicava amb valentia en el nom del Senyor. ²⁹ També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega, ^* però aquests cercaven de matar-lo. ³⁰ Quan els germans ho van saber, se’l van endur a Cesarea i d’allí el feren marxar a Tars. ^*
    31 L’Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. S’anava consolidant, vivia reverenciant el Senyor i creixia ^* gràcies al consol de l’Esperit Sant.

Pere guareix un paralític

    ³² Pere, que anava passant pertot arreu, va baixar també a visitar els membres del poble sant que vivien a Lida. ^{* 33} Allà va trobar un home paralític que es deia Enees i que jeia al llit des de feia vuit anys. ³⁴ Pere li digué:
—Enees, Jesucrist et dona la salut. Aixeca’t i fes-te el llit.
Ell es va aixecar a l’instant. ³⁵ Tots els qui vivien a Lida i a Saron el van veure i es van convertir al Senyor.

Pere retorna Dorques a la vida

    ³⁶ A Jafa hi havia una deixebla que es deia Tabita, en grec Dorques (que vol dir «gasela»). Aquesta dona feia moltes bones obres i almoines. ^{* 37} Per aquells dies es va posar malalta i va morir. Van rentar el seu cos i el pujaren a la sala de dalt de la casa. ³⁸ Com que Lida és a prop de Jafa, ^* els deixebles van saber que Pere era allí i li enviaren dos homes a demanar-li que no trigués a anar a trobar-los. ³⁹ Pere se’n va anar amb ells de seguida. Un cop a Jafa, l’acompanyaren a la sala de dalt, on el van envoltar totes les viudes, que ploraven i li mostraven les túniques i els mantells que feia Dorques quan era amb elles. ⁴⁰ Pere va fer sortir tothom i es quedà pregant agenollat. ^* Després, girant-se cap al cadàver, digué:
—Tabita, aixeca’t! ^*
Ella obrí els ulls, veié Pere i es va incorporar. ⁴¹ Pere l’agafà per la mà i la feu posar dreta. Aleshores va cridar les viudes i els altres membres del poble sant ^* i els la va presentar viva. ⁴² La nova va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor. ⁴³ Pere es quedà a Jafa una temporada llarga, a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici.