Pere i Corneli ^*

    ¹ Hi havia a Cesarea ^* un home que es deia Corneli, un centurió de la cohort anomenada Itàlica; ^{* 2} era un home piadós, que creia en l’únic Déu ^* amb tota la seva família, feia moltes almoines als membres del poble jueu ^* i pregava a Déu constantment. ³ Un dia, a l’hora de la pregària de la tarda, ^* va tenir una visió i va veure clarament un àngel de Déu que entrava a casa seva i el cridava:
—Corneli!
    ⁴ Ell se’l mirà fixament i, esglaiat, digué:
—Què hi ha, Senyor?
L’àngel continuà:
—Les teves pregàries i les teves almoines han arribat davant de Déu, i ell les té presents. ⁵ Ara, doncs, envia alguns homes a Jafa a cercar un tal Simó, que duu el sobrenom de Pere. ⁶ S’allotja a casa d’un tal Simó, blanquer d’ofici, que té la casa vora el mar.
    ⁷ Quan l’àngel que li parlava se n’hagué anat, Corneli va fer venir dos criats i un soldat piadós, un dels seus homes de confiança, ⁸ els ho va explicar tot i els envià a Jafa.
    ⁹ L’endemà, cap al migdia, ^* mentre ells encara feien camí i s’acostaven a la ciutat, Pere pujà al terrat a pregar. ^{* 10} Li vingué gana i volia menjar alguna cosa. Mentre li ho preparaven, va tenir un èxtasi: ¹¹ veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes. ¹² Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells. ^{* 13} Llavors una veu li va dir:
—Pere, aixeca’t. Mata i menja.
    ¹⁴ Pere contestà:
—De cap manera, Senyor. Mai no he menjat res de prohibit ni d’impur. ^*
    15 La veu es va adreçar a Pere per segona vegada:
—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur. ^*
    16 Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel.
    ¹⁷ Mentre Pere, tot perplex, es preguntava què podia significar la visió que havia tingut, els homes enviats per Corneli havien demanat per la casa de Simó i ja eren davant la porta. ¹⁸ Trucaren i preguntaren:
—¿S’allotja aquí Simó, que duu el sobrenom de Pere?
    ¹⁹ Pere cavil·lava encara sobre la visió, quan l’Esperit Sant ^* li digué:
—Hi ha tres homes que et busquen. ²⁰ Aixeca’t i baixa, i no dubtis d’anar amb ells, que els he enviat jo. ^*
    21 Pere baixà a trobar aquells homes i digué:
—Jo soc el qui busqueu. Per què heu vingut?
    ²² Ells respongueren:
—El centurió Corneli, un home just i que creu en l’únic Déu, ^* molt apreciat per tots els jueus, ^* ha rebut d’un àngel sant l’ordre de fer-te venir a casa d’ell i d’escoltar les paraules que tu li diràs.
    ²³ Pere, aleshores, els feu entrar i els donà acolliment. L’endemà se’n va anar amb ells acompanyat d’alguns germans de Jafa.
    ²⁴ El dia següent van arribar a Cesarea, ^* on Corneli, que havia convocat els seus parents i els amics més íntims, ja els esperava. ²⁵ Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. ^{* 26} Pere el va fer aixecar dient-li:
—Alça’t, que jo no soc més que un home, igual que tu. ^*
    27 Tot conversant amb ell, Pere entrà a la casa i va trobar-hi molta gent reunida. ²⁸ Els digué:
—Vosaltres sabeu prou bé que a un jueu no li és permès de tenir tractes amb un estranger o d’entrar a casa seva. Però Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura i que no tinc prohibits els tractes amb ningú. ^{* 29} Per això, quan han vingut a buscar-me, no hi he posat dificultats. Ara, doncs, pregunto per què m’heu vingut a trobar.
    ³⁰ Corneli respongué:
—Fa quatre dies, en aquesta hora, mentre jo feia aquí a casa meva la pregària de la tarda, ^* es presentà davant meu un home amb vestits resplendents ^{* 31} i em va dir: “Corneli, Déu ha escoltat la teva pregària i té presents les teves almoines. ³² Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. S’allotja a casa de Simó, blanquer d’ofici, vora el mar.” ³³ Immediatament t’he fet anar a buscar, i tu has tingut la bondat de venir. Ara, doncs, tots nosaltres som aquí davant de Déu per escoltar tot allò que el Senyor t’ha manat de dir-nos. ^*

Discurs de Pere a casa de Corneli

    ³⁴ Llavors Pere prengué la paraula i digué: ^*
—Ara veig de veritat que Déu no fa distinció de persones, ^{* 35} sinó que es complau en els qui creuen en ell ^* i obren amb rectitud, de qualsevol nació que siguin. ³⁶ Ell va enviar la seva paraula als israelites, anunciant la bona nova de la pau ^* que arriba per Jesucrist, el qual és Senyor de tots. ^{* 37} Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després del baptisme predicat per Joan. ^{* 38} Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant ^* i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, ^* perquè Déu era amb ell. ^{* 39} Nosaltres som testimonis ^* de tot el que va fer en el país dels jueus i a Jerusalem. Ells el van matar penjant-lo en un patíbul, ^{* 40} però Déu el ressuscità ^* el tercer dia ^* i li concedí que s’aparegués, ⁴¹ no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d’abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d’entre els morts. ^{* 42} Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l’ha constituït jutge de vius i de morts. ^{* 43} Tots els profetes donen testimoni ^* a favor seu dient que tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats ^* gràcies al seu nom. ^*

La vinguda de l’Esperit Sant sobre els pagans ^*

    ⁴⁴ Pere parlava encara, quan l’Esperit Sant va baixar sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. ⁴⁵ Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere ^* van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans. ^{* 46} Els sentien parlar en diverses llengües i proclamar les grandeses de Déu. ^* Llavors Pere digué:
    ⁴⁷ —Qui pot privar de l’aigua del baptisme ^* aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres? ^*
    48 Tot seguit va manar que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li van pregar que es quedés amb ells uns quants dies.