Pere informa l’església de Jerusalem

    ¹ Els apòstols i els germans que eren a Judea van sentir a dir que fins i tot els pagans havien acollit la paraula de Déu. ² Quan Pere va pujar a Jerusalem, els creients d’origen jueu li retreien ^{* 3} que hagués entrat a casa d’incircumcisos i hagués menjat amb ells. ^{* 4} Aleshores Pere començà a explicar-los punt per punt el que havia passat: ^*
    5 —Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa i vaig veure en èxtasi que baixava del cel una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes i venia fins a mi. ⁶ Jo me l’anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells. ^{* 7} Llavors vaig sentir una veu que em deia:
»—Pere, aixeca’t. Mata i menja.
    ⁸ »Però jo vaig contestar:
»—De cap manera, Senyor. Mai no m’he posat a la boca res de prohibit ni d’impur.
    ⁹ »La veu va dir per segona vegada des del cel:
»—No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.
    ¹⁰ »Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel. ¹¹ Immediatament es van presentar tres homes a la casa on érem, enviats des de Cesarea a trobar-me. ¹² L’Esperit va dir-me que no dubtés d’anar amb ells. ^* Em van acompanyar també aquests sis germans i vam entrar a casa d’aquell home. ¹³ Ell ens va explicar com havia vist que l’àngel se li presentava a casa i li deia: “Envia algú a Jafa a cercar Simó, que duu el sobrenom de Pere. ¹⁴ Ell et portarà el missatge que t’ha de salvar a tu i a tota la teva família.” ^*
    15 »Quan jo començava a parlar-los, l’Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi. ^{* 16} Aleshores em vaig recordar d’aquella paraula del Senyor: “Joan va batejar amb aigua, però vosaltres sereu batejats amb l’Esperit Sant.” ^{* 17} Per tant, si Déu els concedia el mateix do que a nosaltres, que hem cregut en el Senyor Jesucrist, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu? ^*
    18 En sentir això, ells es van calmar i lloaven Déu dient:
—Ara veiem que Déu ha fet també als pagans la gràcia de la conversió que porta a la vida. ^*

L’església d’Antioquia ^*

    ¹⁹ Els qui s’havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, ^* van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, ^* sense predicar la Paraula a ningú més que als jueus; ²⁰ tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs ^* la bona nova de Jesús, el Senyor. ²¹ I com que la mà del Senyor era amb ells, un gran nombre de persones van creure i es convertiren al Senyor. ^*
    22 Quan aquestes noves van arribar a oïda de l’església de Jerusalem, enviaren Bernabé a Antioquia. ²³ Tan bon punt Bernabé hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, se’n va alegrar ^* i els encoratjava tots a mantenir-se fidels al Senyor amb cor decidit, ²⁴ ja que ell era un home bo i ple de l’Esperit Sant i de fe. Així molta gent fou guanyada per al Senyor. ^{* 25} Llavors Bernabé se’n va anar a Tars a buscar Saule; ^{* 26} el va trobar i se l’endugué a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruïen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians. ^*
    27 Per aquells dies, alguns profetes ^* van baixar de Jerusalem a Antioquia. ²⁸ Un d’ells, que es deia Àgab, mogut per l’Esperit, començà a anunciar que hi hauria una gran fam per tot l’imperi. La fam vingué, efectivament, en temps de l’emperador Claudi. ^{* 29} Aleshores els deixebles d’Antioquia determinaren d’enviar un ajut, cadascú el que pogués, als germans residents a Judea. ³⁰ Així ho van fer i, per mitjà de Bernabé i de Saule, l’ajut va arribar als qui presidien la comunitat de Jerusalem. ^*