Pau i Bernabé a Iconi

    ¹ També a Iconi van entrar a la sinagoga dels jueus ^* i van parlar de tal manera que molts jueus i molts grecs ^* es convertiren a la fe. ² Però els jueus que no s’havien convertit van instigar els pagans i els indisposaren amb els germans. ^{* 3} Així i tot, Pau i Bernabé s’hi van quedar molt de temps i parlaven amb valentia, confiats en el Senyor. El Senyor confirmava la paraula de la seva gràcia, que ells comunicaven, i els concedia d’obrar senyals i prodigis. ^*
    4 Llavors la gent de la ciutat es va dividir: els uns estaven a favor dels jueus, i els altres a favor dels apòstols. ^{* 5} Però, quan es va gestar un pla dels pagans i dels jueus amb els seus dirigents per a fer mal a Pau i Bernabé i apedregar-los, ⁶ ells, conscients de la situació, van fugir a Listra i Derbe, ciutats de Licaònia, i a la rodalia. ⁷ També allí anunciaven la bona nova.

Pau i Bernabé a Listra

    ⁸ A Listra hi havia un home amb els peus esguerrats, invàlid de naixement, que mai no havia caminat. ⁹ Mentre l’home l’escoltava, Pau va fixar en ell la mirada i, veient que tenia prou fe per a ser guarit, ^{* 10} va cridar amb veu forta:
—Aixeca’t, posa’t dret!
Ell es posà dret d’un salt i caminava. ^*
    11 La gent, en veure el que Pau havia fet, començà a cridar en la llengua de Licaònia:
—Els déus han baixat a nosaltres en figura humana! ^*
    12 A Bernabé li deien Zeus, i a Pau, Hermes, ^* perquè era ell qui els adreçava la paraula. ¹³ El sacerdot del temple de Zeus que hi havia davant mateix de Listra, es va presentar acompanyat de molta gent davant les portes de la ciutat, ^* portant vedells i garlandes per oferir un sacrifici. ¹⁴ Quan els apòstols Bernabé i Pau ho van saber, s’esquinçaren els vestits i es van llançar enmig de la multitud tot cridant: ^*
    15 —Però què feu? Si som homes igual que vosaltres! ^* Per això us anunciem la bona notícia que us convertiu d’aquests ídols al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou. ^{* 16} Ell, en les generacions passades, va permetre que totes les nacions seguissin els seus propis camins; ^{* 17} tot i això, mai no deixà de donar testimoni de si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i èpoques de fertilitat i omplint d’aliment i d’alegria els vostres cors. ^*
    18 Les seves paraules, amb prou feines van poder calmar la multitud perquè no els oferís un sacrifici.
    ¹⁹ Llavors arribaren uns jueus d’Antioquia i d’Iconi, que es guanyaren la gent, van apedregar Pau ^* i el van arrossegar fora de la ciutat pensant-se que era mort. ²⁰ Però quan els deixebles es van aplegar al voltant d’ell, Pau es va aixecar i entrà a la ciutat. L’endemà va sortir amb Bernabé cap a Derbe.

Retorn a Antioquia de Síria

    ²¹ Després d’haver anunciat la bona nova a la ciutat de Derbe i haver-hi fet força deixebles, Pau i Bernabé van tornar a Listra, a Iconi i a Antioquia de Pisídia, ²² enfortint els deixebles i exhortant-los a perseverar en la fe. Deien:
—Ens cal passar per moltes tribulacions per a entrar al Regne de Déu.
    ²³ A cada església van designar-hi responsables que la presidissin ^* i, després de fer pregàries ^* acompanyades de dejuni, els encomanaren al Senyor en qui havien cregut.
    ²⁴ Van travessar Pisídia i arribaren a Pamfília. ²⁵ A Perga van anunciar la Paraula i després van baixar a Atalia. ²⁶ D’allí navegaren cap a Antioquia, el seu lloc de partença, ^* on havien estat confiats a la gràcia de Déu amb vista a l’obra que acabaven d’acomplir. ^*
    27 Quan van arribar-hi, reuniren la comunitat per explicar-los tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells i com havia obert als pagans la porta de la fe. ^{* 28} I van quedar-se amb els deixebles una bona temporada.