Primer viatge missioner (13-14) ^*

Missió de Bernabé i Saule

    ¹ A l’església d’Antioquia hi havia profetes ^* i mestres: ^* Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaèn, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, ^* i Saule. ² Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, ^* l’Esperit Sant ^* digué:
—Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat. ^*
    3 Llavors, després d’haver dejunat i pregat, els imposaren les mans ^* i els van acomiadar.

Bernabé i Saule a Xipre

    ⁴ Ells, doncs, enviats per l’Esperit Sant, ^* van baixar a Selèucia, ^* i d’allí navegaren cap a Xipre. ⁵ Arribats a Salamina, predicaven la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. ^* Joan ^* era el seu ajudant. ⁶ Després van travessar tota l’illa fins a Pafos, on trobaren un mag jueu, que era un fals profeta. Es deia Barjesús ⁷ i pertanyia al grup de persones que envoltaven el procònsol Sergi Pau, un home assenyat. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule amb el desig d’escoltar la paraula de Déu, ⁸ però Èlimes, el mag —ja que això vol dir el seu nom—, es va posar en contra d’ells, buscant d’apartar de la fe el procònsol. ⁹ Aleshores Saule, anomenat també Pau, ^* ple de l’Esperit Sant, se’l mirà fixament ¹⁰ i digué:
—Fill del diable, home carregat d’engany i d’astúcia, enemic de tot bé! ¿Quan pararàs de tòrcer el camí dret del Senyor? ¹¹ Doncs sàpigues que el Senyor fa caure damunt teu la seva mà, i quedaràs cec: durant un quant temps no veuràs la llum del sol.
A l’instant van caure damunt d’ell foscor i tenebres, i buscava a les palpentes algú que li donés la mà i el guiés. ¹² Aleshores el procònsol, en veure el que havia passat, es convertí a la fe, meravellat de la doctrina del Senyor. ^*

Pau i Bernabé a Antioquia de Pisídia

    ¹³ Pau i els seus companys es van embarcar a Pafos i es dirigiren a Perga de Pamfília. ^* Joan, en canvi, se separà d’ells i se’n tornà a Jerusalem. ^{* 14} Ells continuaren el seu viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van entrar a la sinagoga i s’assegueren. ^{* 15} Acabada la lectura de la Llei i dels Profetes, els caps de la sinagoga ^* els van fer dur aquest missatge:
—Germans, si voleu adreçar una exhortació al poble, ^* podeu parlar.
    ¹⁶ Aleshores Pau s’alçà, va fer senyal amb la mà per demanar silenci i digué: ^*
—Israelites i tots els qui creieu en l’únic Déu, ^* escolteu: ¹⁷ El Déu d’aquest poble d’Israel escollí els nostres pares, va fer-ne un gran poble ^* i, quan vivien com a immigrants al país d’Egipte, els en tragué amb la força del seu braç. ^{* 18} Durant quaranta anys ^* va tenir cura d’ells ^* al desert ¹⁹ i, després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els donà en possessió el seu territori. ^{* 20} Tot això va durar uns quatre-cents cinquanta anys. ^* Després els donà jutges fins al temps del profeta Samuel. ^{* 21} Aleshores van demanar un rei, i Déu els va donar Saül, fill de Quix, de la tribu de Benjamí, que va regnar quaranta anys. ^{* 22} Després que hagué rebutjat Saül, Déu va fer que David fos el seu rei ^* i, testimoniant a favor d’ell, digué:
»— M’he fixat en David, fill de Jessè, un home com el que desitja el meu cor, que realitzarà tot el que jo vull. ^*
    23 »De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús. ^{* 24} Abans que ell arribés, Joan ja havia predicat a tot el poble d’Israel un baptisme de conversió. ^{* 25} Joan, quan acabava el seu camí, deia:
»—Jo no soc pas el qui vosaltres penseu. Després de mi ve aquell a qui no soc digne de deslligar les sandàlies. ^*
    26 »Germans, descendents del llinatge d’Abraham i tots vosaltres que creieu en l’únic Déu: ^* és a nosaltres que s’adreça aquesta paraula de salvació. ^{* 27} Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, ^* però condemnant-lo les van complir: ²⁸ tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, ^* van demanar a Pilat que el fes matar. ²⁹ I quan hagueren complert tot allò que les Escriptures ^* deien d’ell, el baixaren del patíbul i el van dipositar en un sepulcre. ³⁰ Però Déu el ressuscità d’entre els morts, ^{* 31} i durant molts dies es va aparèixer als qui havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. ^* Ells són ara els seus testimonis ^* davant el poble. ³² Nosaltres venim a anunciar-vos la bona nova que Déu havia promès als nostres pares ³³ i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents. Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat. ^{* 34} I que l’ha ressuscitat d’entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré les coses santes i irrevocables, promeses a David. ^{* 35} Per això també en un altre lloc diu: No deixaràs que el teu Sant vegi la corrupció. ^*
    36 »Doncs bé, David, després d’haver complert en el seu temps el designi de Déu, va morir, es reuní amb els seus pares, i el seu cos va veure la corrupció, ^{* 37} però aquell que Déu va ressuscitar no l’ha coneguda. ^{* 38-39} Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell ara us és anunciat el perdó dels pecats, ^* i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar. ^{* 40} Vigileu, doncs, que no passi allò que es diu en els Profetes: ⁴¹ Mireu, arrogants, esglaieu-vos i desapareixeu! Jo realitzo una obra en els vostres dies: una obra que, si us la conten, no la creureu. ^*
    42 Mentre Pau i Bernabé sortien de la sinagoga, els pregaven que el dissabte següent tornessin a parlar-los d’aquestes coses. ⁴³ Quan s’hagué dissolt l’assemblea, molts dels jueus i dels prosèlits que adoraven l’únic Déu ^* van seguir Pau i Bernabé. Ells els parlaven i els exhortaven a mantenir-se fidels a la gràcia de Déu.
    ⁴⁴ El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula del Senyor. ⁴⁵ Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es van posar a contradir amb paraules injurioses tot el que deia Pau. ⁴⁶ Llavors Pau i Bernabé els respongueren amb valentia:
—Era a vosaltres que calia anunciar en primer lloc la paraula de Déu; però com que la rebutgeu i no us considereu dignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als pagans. ^{* 47} Així ens ho ha manat el Senyor: Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins a l’extrem de la terra. ^*
    48 Sentint això, els pagans s’alegraven ^* i lloaven la paraula del Senyor. Tots els qui estaven destinats a la vida eterna es van convertir a la fe. ^{* 49} La paraula del Senyor s’estenia per tota la regió. ^{* 50} Però els jueus van instigar les dones distingides que adoraven l’únic Déu ^* i els principals de la ciutat i promogueren una persecució contra Pau i Bernabé fins que els van expulsar del seu territori. ⁵¹ Pau i Bernabé, en senyal de trencament amb ells, s’espolsaren la pols dels peus ^* i se n’anaren a Iconi. ⁵² Els deixebles, per la seva part, vivien plens d’alegria ^* i de l’Esperit Sant.