Pau, davant de Festus, apel·la al Cèsar
1 Tres dies després de la seva entrada a la província, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. 2 Els grans sacerdots i els principals dels jueus es presentaren davant d’ell per acusar Pau i li demanaven 3 que els concedís el trasllat de Pau a Jerusalem. De fet, li preparaven una emboscada per a matar-lo pel camí. 4 Però Festus els va respondre que Pau havia de continuar pres a Cesarea i que ell mateix hi havia de tornar immediatament. 5 Els digué:
—Els qui tinguin autoritat entre vosaltres, que baixin amb mi a Cesarea i, si aquest home és culpable d’alguna cosa, que presentin l’acusació.
6 Festus es quedà a Jerusalem no gaires dies, uns vuit o deu, i després baixà a Cesarea. L’endemà mateix es va asseure al tribunal i ordenà que portessin Pau. 7 Tan bon punt Pau va comparèixer, els jueus que també havien baixat de Jerusalem, drets al voltant d’ell, començaren a presentar càrrecs molt greus, però eren incapaços de provar-los. 8 Pau es defensava dient:
—No he fet cap ofensa a la Llei dels jueus, ni al temple, ni al Cèsar.
9 Però Festus, que volia complaure els jueus, va preguntar a Pau:
—¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant meu d’aquestes acusacions?
10 Pau respongué:
—Soc davant el tribunal del Cèsar, i és aquí on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament. 11 Si soc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m’acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d’ells. Apel·lo al Cèsar.
12 Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre:
—Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs.
Pau davant de Festus, Agripa i Bernice
13 Alguns dies més tard, el rei Agripa i Bernice van arribar a Cesarea per saludar Festus. 14 Com que s’hi van estar bastants dies, Festus va exposar al rei el cas de Pau. Li digué:
—Tinc aquí un home que Fèlix va deixar a la presó. 15 Quan vaig anar a Jerusalem, es van presentar els grans sacerdots i els notables dels jueus a demanar-me que el condemnés. 16 Jo els vaig respondre que els romans no tenen per norma de condemnar un acusat abans d’acarar-lo amb els qui l’acusen i donar-li la possibilitat de defensar-se. 17 Ells, aleshores, van venir amb mi aquí a Cesarea i, sense cap dilació, l’endemà mateix em vaig asseure al tribunal i vaig ordenar que portessin l’acusat. 18 Els acusadors, un cop hagueren comparegut, no van presentar contra ell cap càrrec sobre els delictes que jo hauria sospitat. 19 Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu. 20 Jo, per la meva part, em trobava indecís sobre aquestes qüestions, i vaig dir-li si estaria disposat a anar a Jerusalem per ser-hi judicat sobre les acusacions presentades. 21 Però Pau va interposar una apel·lació perquè el seu cas fos reservat a la jurisdicció de l’emperador, i he ordenat que continuï pres fins que el pugui enviar al Cèsar.
22 Agripa digué a Festus:
—També jo voldria escoltar aquest home.
Festus li contestà:
—Demà mateix el sentiràs.
23 L’endemà, Agripa i Bernice arribaren amb gran pompa i entraren a la sala d’audiències, acompanyats de tribuns i de personatges importants de la ciutat. Després, per ordre de Festus, Pau fou introduït a la sala. 24 Festus digué:
—Rei Agripa i tots els presents: davant vostre hi ha aquest home contra el qual tots els jueus en massa, tant a Jerusalem com aquí, m’han vingut a demanar cridant que no se l’havia de deixar viure més. 25 Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l’emperador, i per això he decidit d’enviar-l’hi. 26 A propòsit d’ell, no tinc res de segur per a escriure al sobirà. He volgut, per tant, fer-lo comparèixer davant vostre i especialment davant teu, rei Agripa, perquè, després de l’interrogatori, sàpiga què escriure. 27 Em semblaria ben absurd d’enviar un pres sense indicar els càrrecs presentats contra ell.