Defensa de Pau davant d’Agripa

    ¹ Agripa s’adreçà a Pau i li digué:
—T’és permès d’exposar la teva causa.
Pau alçà la mà i va començar la seva defensa: ^*
    2 —Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de les acusacions dels jueus, ³ sobretot perquè ets un bon coneixedor de totes les seves normes i punts controvertits. Et prego, doncs, que tinguis la paciència d’escoltar-me.
    ⁴ »Tots els jueus saben quina ha estat la meva vida des de jove, com he viscut des del començament entre els de la meva nació i a Jerusalem. ⁵ Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup més estricte de la nostra religió. ^{* 6} I si ara m’han portat a judici és per l’esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares; ^{* 7} és la promesa que les nostres dotze tribus ^* esperen veure acomplerta donant-li culte constantment nit i dia. ^* Per aquesta esperança, oh rei, soc acusat pels jueus. ⁸ Per què hauríeu de trobar increïble que Déu ressusciti els morts?
    ⁹ »Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom ^* de Jesús de Natzaret. ¹⁰ I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, ^* i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort. ^{* 11} I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per forçar-los a renegar. ^* La gran ràbia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres. ^*
    12 »Així, doncs, en una ocasió jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots. ^{* 13} Cap al migdia, tot fent camí, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m’acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol. ¹⁴ Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus: ^*
»—Saule, Saule, ^* per què em persegueixes? ^* És inútil que tiris guitzes contra l’agulló. ^*
    15 »Jo vaig preguntar:
»—Qui ets, Senyor?
»El Senyor em respongué:
»—Jo soc Jesús, el qui tu persegueixes. ¹⁶ Però aixeca’t, posa’t dret: m’he aparegut a tu per destinar-te a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et faré veure. ¹⁷ Jo ara t’allibero del teu poble i de les nacions paganes; a elles t’envio ^{* 18} perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum, ^* del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l’heretat reservada als qui ell ha santificat. ^*
    19 »D’aleshores ençà, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visió celestial, ²⁰ sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el territori de Judea, i finalment als pagans. ^* Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió. ^{* 21} Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me. ^{* 22} Però, amb l’ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d’avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d’allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria: ^{* 23} que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d’entre els morts ^* i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes. ^*
    24 Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar:
—Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.
    ²⁵ Ell li va respondre:
—Jo no soc boig, il·lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic són certes i assenyades. ²⁶ El rei, a qui m’adreço amb tota confiança, n’està prou assabentat, i estic convençut que no ignora res de tot això, perquè no és pas en un racó de món que aquests fets han succeït. ²⁷ Rei Agripa, creus en els profetes? Sé que hi creus! ^*
    28 Agripa respongué a Pau:
—Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià! ^*
    29 Pau li replicà:
—Tant de bo Déu volgués que, faltant poc o faltant molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m’escolteu, arribéssiu a ser el que jo soc, però sense les cadenes que porto!
    ³⁰ El rei i el governador es van aixecar i també Bernice i els qui seien amb ells. ³¹ Mentre es retiraven, es deien els uns als altres:
—Aquest home no ha fet res que mereixi pena de mort o presó. ^*
    32 Agripa va dir a Festus:
—Si no hagués apel·lat al Cèsar, ^* se’l podria deixar en llibertat. ^*