Alliberats del poder de la Llei

    ¹ Germans, us parlo com a gent entesa en lleis: ¿no sabeu que la llei té poder sobre les persones només mentre viuen? ² Així, la llei lliga la dona casada al seu marit mentre ell viu; però si el marit mor, la dona queda deslligada de la llei que la vinculava al marit. ³ Per tant, si la dona s’uneix a un altre home mentre viu el marit, serà considerada adúltera; però si el marit mor, queda lliure d’aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera. ^*
    4 Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei per mitjà del cos de Crist. ^* Així heu passat a ser d’un altre, d’aquell qui ha ressuscitat d’entre els morts; i ara donem fruits per a Déu. ⁵ Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals, les passions pecaminoses, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort. ^{* 6} Però ara hem estat deslligats de la Llei ^* i hem mort a allò que ens tenia presoners; ^* ara servim Déu d’acord amb el camí nou de l’Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei.
    ⁷ Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, no he conegut el pecat sinó per la Llei. Si la Llei no hagués dit: No tinguis mals desigs, ^* jo no hauria sabut què és un mal desig. ⁸ Però el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat era mort. ^{* 9} En altre temps, jo vivia sense la Llei, ^* però vingué el manament, el pecat va reviure, ¹⁰ i jo vaig morir. D’aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida ^* va dur-me a la mort: ¹¹ el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava el manament de la Llei, em va enganyar ^* i, valent-se del manament, em feu morir. ¹² Per tant, la Llei és santa, ^* i el manament és sant, just i bo.
    ¹³ Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m’hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s’ha servit d’una cosa bona i m’ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència.
    ¹⁴ Sabem que la Llei és espiritual; però jo soc terrenal, i estic venut com a esclau al pecat. ^{* 15} No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto. ¹⁶ Si faig, doncs, allò que no vull, reconec que la Llei és bona; ¹⁷ però aleshores no soc jo qui actua així, sinó el pecat que habita en mi. ¹⁸ Sé que el bé no habita en mi, és a dir, en el meu cos. ^* Veig que soc capaç de voler el bé, però no de fer-lo: ¹⁹ no faig el bé que voldria, sinó el mal que no voldria. ²⁰ Si faig, doncs, allò que no vull, és clar que no soc jo qui ho fa, sinó el pecat que habita dintre meu. ²¹ Em trobo, per tant, que voldria fer el bé, però alhora constato això: ^* només soc capaç de fer el mal. ²² En el meu interior ^* em deleixo per la llei de Déu, ²³ però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó: ^* és la llei del pecat que porto en el meu cos i em té presoner. ²⁴ Que en soc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort? ^{* 25} Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre! ^*
Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com soc, serveixo la llei del pecat.