La vida en l’Esperit

    ¹ Ara, doncs, ja no hi ha cap mena de condemna per als qui viuen en Jesucrist, ^{* 2} perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat ^* de la llei del pecat i de la mort. ^{* 3} Déu ha fet allò que la Llei no tenia forces per a fer a causa de la feblesa humana: ^* enviant el seu propi Fill, esdevingut semblant a un home pecador i ofert en sacrifici pel pecat, ^* Déu ha condemnat el pecat valent-se de la condició humana ⁴ perquè les exigències justes de la Llei es complissin en nosaltres, que no vivim d’acord amb els desigs terrenals sinó d’acord amb l’Esperit. ^{* 5} Els qui segueixen els desigs terrenals s’apassionen per les coses terrenals; els qui segueixen els impulsos de l’Esperit s’apassionen per les coses de l’Esperit. ⁶ Les passions terrenals porten a la mort, ^* mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau. ⁷ I és que les passions terrenals porten a l’enemistat amb Déu, ^* ja que no volen sotmetre’s a la seva llei ni s’hi podrien sotmetre. ⁸ Per això els qui viuen d’acord amb els desigs terrenals no poden plaure a Déu.
    ⁹ Ara bé, vosaltres no viviu d’acord amb els desigs terrenals, sinó d’acord amb l’Esperit, perquè l’Esperit de Déu habita en vosaltres, ^* i si algú de vosaltres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. ^{* 10} Però si Crist està en vosaltres, ^* encara que el vostre cos mori per culpa del pecat, l’Esperit us dona la vida, gràcies a la justícia salvadora. ^{* 11} I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.
    ¹² Així, doncs, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb els desigs terrenals perquè hàgim de viure segons aquests desigs. ¹³ Si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres terrenals, viureu. ^{* 14} Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu. ¹⁵ Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, ^* sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: « Abbà, ^* Pare!» ^{* 16} Així l’Esperit mateix s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. ¹⁷ I si som fills, també som hereus: hereus de Déu ^* i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.

Salvats en esperança

    ¹⁸ Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s’ha de revelar en nosaltres. ^{* 19} Perquè l’univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: ^{* 20} l’univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l’hi ha sotmès, ^* però manté l’esperança ²¹ que també ell serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. ^{* 22} Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part. ²³ I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l’Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre ^* anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. ^{* 24} Hem estat salvats, però només en esperança. ^* Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar? ²⁵ Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.
    ²⁶ Igualment, l’Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem pregar com cal, ^* però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. ²⁷ I el qui coneix els cors ^* sap quin és el voler de l’Esperit: l’Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. ²⁸ Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, ^* dels qui ell ha decidit cridar; ²⁹ perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, ^* que així ha estat el primer d’una multitud de germans. ^{* 30} I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els ha glorificat.

L’amor de Déu

    ³¹ Què direm, doncs, davant d’això? Si tenim Déu amb nosaltres, ^* qui tindrem en contra? ³² Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, ^* sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? ³³ Qui s’alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? ^{* 34} Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu ^* i intercedeix per nosaltres? ^{* 35} Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa? ³⁶ Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. ^{* 37} Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. ^{* 38} N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ^{* 39} ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.