Col·laboradors de Déu

    ¹ Jo, germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, ^* sinó com a homes terrenals, ^* encara infants en Crist. ² Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut assimilar. ^* De fet, ara tampoc no podeu fer-ho, ³ perquè encara viviu de manera terrenal. Les vostres gelosies i desavinences, ^* què són sinó comportar-se de manera terrenal i purament humana? ⁴ Quan uns afirmen: «Jo soc de Pau», i els altres: «Jo soc d’Apol·ló», ^* ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana? ⁵ Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor. ⁶ Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, ^* però és Déu qui feia créixer. ⁷ Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer. ⁸ El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d’acord amb el seu treball. ⁹ Nosaltres som col·laboradors de Déu, ^* i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici que ell construeix. ^*
    10 Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, ^* he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix! ¹¹ De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist. ^{* 12} Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla, ¹³ i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra. ^{* 14} Si l’obra resisteix, el qui l’ha construïda en rebrà la recompensa, ¹⁵ mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s’escapa just del foc.
    ¹⁶ ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? ^{* 17} Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
    ¹⁸ Que ningú no s’enganyi a si mateix! Si entre vosaltres algú es té per savi en les coses d’aquest món, que es faci ignorant, per tal d’arribar a ser realment savi. ^{* 19} Perquè, als ulls de Déu, la saviesa d’aquest món és una insensatesa, tal com diu l’Escriptura: Atrapa els savis en la seva pròpia astúcia. ^{* 20} I també: El Senyor coneix els pensaments dels savis, i sap que són buits. ^{* 21} Per tant, que ningú no es gloriï dels qui són homes i prou! Tot és vostre: ²² Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre, ^{* 23} però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.