Alliberats de la Llei per Jesucrist (3,1-5,12)
La Llei o la fe
1 Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, després que jo us havia posat davant els ulls Jesucrist clavat en creu? 2 Responeu-me només això: ¿vau rebre l’Esperit perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe? 3 ¿Tan insensats sou? ¿Havíeu començat vivint segons l’Esperit i ara acabareu vivint de manera purament humana? 4 Els dons de l’Esperit, ¿els heu experimentat en va? Potser sí que ha estat en va! 5 El qui us concedeix l’Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe?
La promesa feta a Abraham
6 D’Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia. 7 Sapigueu, doncs, que els fills d’Abraham són els qui creuen. 8 L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles. 9 Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient. 10 Perquè els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l’Escriptura: Maleït el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi. 11 Ara bé, és evident que ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquè viurà el qui és just per la fe; 12 la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe, ja que el qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles. 13 Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l’Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul. 14 Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès.
15 Germans, ja sabeu que entre els homes ningú no pot anul·lar o modificar un pacte tancat vàlidament. 16 Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist. 17 Per això jo dic: Déu havia fet un pacte vàlid, i la Llei, que va arribar quatre-cents trenta anys després no podia invalidar-lo ni podia anul·lar la promesa. 18 Perquè si l’herència ve de la Llei, ja no ve de la promesa; i és en virtut d’una promesa que Déu va fer a Abraham el do de l’herència.
19 Per què va arribar, doncs, la Llei? Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, fins que vingués aquella descendència en qui es compleixen les promeses. La Llei fou promulgada per mitjà d’àngels, per mans d’un mitjancer. 20 Tanmateix, un mitjancer no és mai intermediari d’una sola persona, i Déu és un de sol. 21 ¿Deduïm d’això que la Llei va contra les promeses de Déu? De cap manera, perquè si haguéssim rebut una Llei capaç de donar vida hauríem estat certament justos en virtut de la Llei. 22 Ara bé, l’Escriptura deixa ben clar que tothom és captiu del pecat; així la promesa és concedida als creients gràcies a la fe en Jesucrist.
23 Abans que arribés la fe estàvem reclosos sota la custòdia de la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria, 24 de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist, per tal que arribéssim a ser justos en virtut de la fe. 25 Però ara que la fe ha arribat, ja no estem sota cap guia. 26 Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: 27 tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. 28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist. 29 I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa.