La llibertat dels fills de Déu
1 Us ho diré d’una altra manera: mentre l’hereu és menor d’edat, no es diferencia gens d’un esclau, per bé que és amo de tot. 2 Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare. 3 Així també nosaltres: mentre érem menors d’edat, érem esclaus dels poders que dominen aquest món.
4 Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, 5 perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. 6 I sabem que som fills perquè Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: « Abbà, Pare!» 7 Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.
8 En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. 9 Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los? 10 Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any. 11 Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!
L’amenaça del retorn a l’esclavatge
12 Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. 13 Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia, 14 i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix. 15 Què en queda, doncs, de la joia que sentíeu? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls. 16 ¿M’he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat? 17 Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d’ells. 18 Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan soc entre vosaltres. 19 Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. 20 Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.
Les dues aliances de Déu
21 Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa? 22 La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un, de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure. 23 El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina. 24 Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí i infanta esclaus, és representada per Agar; 25 i aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l’Aràbia, correspon a la Jerusalem d’ara, que de fet és esclava igual que els seus fills. 26 En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare, 27 tal com diu l’Escriptura:
Crida d’alegria, tu que eres estèril, que no havies infantat,
esclata en crits i clams de goig, tu que no donaves a llum,
perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit.
28 Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. 29 Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l’Esperit, ara passa igual. 30 Tanmateix, què diu l’Escriptura? Treu de casa l’esclava i el seu fill, perquè el fill de l’esclava no ha de compartir l’herència amb el de la dona lliure. 31 Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure.