Abraham i Isaac (12,1-25,18)

Déu crida Abram

    ¹ El Senyor va dir a Abram:
—Ves-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. ^{* 2} Et convertiré en un gran poble, ^* et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. ^{* 3} Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. ^* Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se. ^*
    4 Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys. ⁵ Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d’allà per anar al país de Canaan.

Abram a Canaan

⁵
Van arribar al país de Canaan. ⁶ Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l’Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país.
    ⁷ El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué:
—Donaré aquest país a la teva descendència. ^*
Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. ⁸ D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. ^* En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. ^{* 9} Després, per etapes, Abram anà avançant cap al Nègueb.

Abram a Egipte ^*

    ¹⁰ Una gran fam es va abatre sobre el país. La fam era tan forta que Abram va baixar a Egipte per residir-hi un cert temps. ¹¹ Tot just arribaven a Egipte, Abram va dir a la seva muller Sarai:
—Ets una dona molt bonica. ¹² Quan et vegin els egipcis, pensant que ets la meva dona, em mataran a mi, i a tu et deixaran viure. ¹³ Fes el favor de dir que ets la meva germana: ^* així em tractaran bé per la consideració que et tindran, i podré salvar la vida.
    ¹⁴ Quan Abram va arribar a Egipte, els egipcis s’adonaren que Sarai era molt bonica. ¹⁵ També la van veure alguns oficials del faraó i, davant d’ell, van lloar la seva bellesa; i la dona fou portada al palau del faraó. ¹⁶ Per consideració a ella, van tractar molt bé Abram: li van donar ovelles i vaques, ases, servents i serventes, someres i camells. ¹⁷ Però el Senyor va enviar al faraó i a la seva cort grans flagells, perquè havia pres Sarai, la muller d’Abram. ¹⁸ Llavors el faraó va cridar Abram i li digué:
—Per què m’has fet això? Per què no em vas explicar que era la teva esposa? ¹⁹ Vas dir-me que era la teva germana, i jo l’he presa per esposa! Aquí tens la teva muller; agafa-la i ves-te’n.
    ²⁰ El faraó va manar que uns homes conduïssin Abram fins a la frontera amb la seva muller i tot el que posseïa.