1 Abram va pujar d’Egipte i tornà cap al Nègueb amb la seva muller i tot el que posseïa. Lot anava amb ell.
Abram i Lot
2 Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or.
3 Se n’anà per etapes des del Nègueb fins a Betel, al mateix indret on abans havia plantat la tenda, entre Betel i Ai,
4 al lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el nom del Senyor.
5 Lot, que l’acompanyava, també tenia ramats d’ovelles i de vaques i moltes tendes.
6 Però aquella regió no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa béns per a poder habitar plegats en un país
7 ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites. Els pastors d’Abram i els de Lot van començar a barallar-se.
8 Davant d’això, Abram digué a Lot:
—Som de la mateixa família i no ha d’haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus.
9 ¿No tens davant teu tot el país? Doncs separa’t de mi: si tu te’n vas a l’esquerra, jo me n’aniré a la dreta; si tu te’n vas a la dreta, jo me n’aniré a l’esquerra.
10 Lot va donar una mirada al voltant seu i veié que tota la plana del Jordà fins a Sóar estava ben regada. Això era abans que el Senyor arrasés les ciutats de Sodoma i Gomorra. La plana semblava un paradís del Senyor; era comparable a les terres d’Egipte.
11 Lot va escollir, doncs, la plana del Jordà i se’n va anar cap a l’est. Així es van separar.
12 Abram es va quedar al país de Canaan. Lot, pel seu costat, es va instal·lar a les ciutats de la plana i plantà les seves tendes fins a Sodoma.
13 La gent d’aquella ciutat eren uns depravats: el seu comportament ofenia molt el Senyor.
14 El Senyor va dir a Abram, després que Lot s’hagué separat d’ell:
—Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident.
15 Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teva descendència.
16 Multiplicaré els teus descendents com la pols de la terra: només els podrà comptar qui sigui capaç de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra.
17 Ves, recorre tota la llargada i l’amplada del país, que jo te’l donaré.
18 Abram va aixecar el campament i se’n va anar a viure a les Alzines de Mambré, prop d’Hebron. I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor.