La caiguda de Babilònia
1 Després d’això, vaig veure un altre àngel que baixava del cel i tenia un gran poder. L’esclat de la seva glòria va il·luminar la terra, 2 i cridà amb veu potent:
—Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s’ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, refugi de tots els ocellots impurs i refugi de totes les bèsties impures i detestables! 3 Havia embriagat totes les nacions amb el vi i la fúria de la seva prostitució; els reis de la terra s’havien prostituït amb ella, i els mercaders de tota la terra s’havien enriquit amb el seu luxe exorbitant.
4 Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel:
—Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran; 5 perquè la muntanya dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu s’ha recordat de les seves injustícies. 6 Pagueu-li amb la seva mateixa moneda, torneu-li el doble del que ha fet, ompliu el doble la copa que ella omplia. 7 En la mateixa mesura en què s’havia donat a la pompa i al luxe, doneu-li ara igualment turment i dol. Ella es deia en el seu cor: “Jo governo com a reina; no soc viuda ni mai portaré dol.” 8 Per això ara, en un sol dia, veurà els flagells que li cauran al damunt: mort, dol, fam i el foc que la consumirà. Perquè el Senyor Déu, que l’ha condemnada, és poderós.
Lamentacions sobre Babilònia
9 Quan vegin el fum del seu incendi, els reis de la terra que havien compartit la seva prostitució i el seu luxe ploraran i faran grans planys per ella. 10 De lluny estant, per por del seu suplici, exclamaran: «Ai, ai, gran capital, Babilònia, ciutat poderosa! En una hora t’ha arribat la condemna!»
11 També els mercaders de la terra ploraran i es lamentaran per ella, perquè ja ningú no els comprarà la mercaderia: 12 or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i escarlata, fusta de tuia, objectes de vori i de fustes precioses, d’aram, de ferro i de marbre; 13 el cinamom i l’amom, aromes, ungüents i encens, vi i oli, farina blanca i blat, animals de càrrega i ramats, cavalls i carros, esclaus i vides humanes. 14 Els fruits de tardor que desitjava la teva ànima s’han esvaït, has perdut brillantors i esplendors, i no tornaran mai més.
15 Els mercaders que ella havia enriquit s’aturaran lluny, per por del seu suplici, ploraran i es lamentaran 16 dient: «Ai, ai, gran capital, vestida de lli, de porpra i d’escarlata, adornada amb or, pedres precioses i perles! 17 En una hora s’ha perdut tanta riquesa!»
Tots els qui naveguen, capitans, mariners, i tots els qui viuen de la mar, s’aturaran lluny, 18 veuran el fum del seu incendi i exclamaran: «Qui es podia comparar a la gran capital?» 19 I es tiraran terra pel cap i, plorant i lamentant-se, exclamaran: «Ai, ai, la gran capital que amb la seva opulència havia enriquit tots els qui solquen la mar! En una hora ha quedat devastada!»
20 Alegra-te’n, cel, i també vosaltres, el poble sant, els apòstols i els profetes: Déu l’ha condemnada i us ha fet justícia.
21 Després un àngel poderós va aixecar una pedra grossa com una mola de molí i la llançà al mar tot dient:
—Amb la mateixa violència serà precipitada Babilònia, la gran capital, i no la trobaran mai més! 22 Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els qui s’acompanyen amb la cítara, ni els cors de veus, ni els qui toquen flautes o trompetes; ningú no hi trobarà mai més artesans de cap mena, tampoc ningú no sentirà dins d’ella el so de la mola. 23 La llum dels gresols no brillarà més dintre teu; ningú no hi sentirà més el cant del nuvi i de la núvia. I és que els teus marxants dominaven el món, perquè tu enganyaves tots els pobles amb les teves bruixeries; 24 i estàs tacada amb la sang dels profetes i del poble sant, i amb la de tots els qui han estat immolats a la terra.