Litúrgia celestial: Les noces de l’Anyell

    ¹ Després d’això, vaig sentir al cel la veu forta ^* d’una gran gentada ^* que proclamava:
—Al·leluia! ^* La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu. ² Les seves sentències són justes i veritables. ^* Ha condemnat la gran prostituta que corrompia la terra amb la seva prostitució, ^* li ha demanat comptes de la sang dels seus servents, ^* que ella havia vessat amb les seves mans.
    ³ I proclamaven encara:
—Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà pels segles dels segles. ^*
    4 Aleshores els vint-i-quatre ancians amb els quatre vivents es van prosternar i adoraven Déu, que seu al tron, ^* dient:
—Amén! Al·leluia! ^*
    5 Després va sortir del tron una veu que exclamava:
—Lloeu el nostre Déu, ^* tots els seus servents, ^* tots els qui el venereu, petits i grans. ^*
    6 Llavors vaig sentir la veu d’una gran gentada, ^* que era com el bramul de les onades, com el retruny d’una tronada potent. ^* I deien:
—Al·leluia! El Senyor, el Déu de l’univers, ^* ha instaurat el seu Regne. ^{* 7} Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. ^* Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, ^* i la seva esposa ja està engalanada. ^{* 8} Li ha estat concedit de vestir-se de lli pur i resplendent, ^* que són les bones obres del poble sant.

Les set visions (19,9-22,5) ^*

Introducció

    ⁹ Després un àngel em va dir:
—Escriu: “Feliços ^* els convidats al banquet de les noces de l’Anyell!” ^*
Em digué encara:
—Aquestes paraules són veritables paraules de Déu. ^*
    10 Llavors em vaig prosternar als seus peus per adorar-lo, però ell em digué:
—No ho facis pas! ^* Jo no soc més que un servent de Déu, com tu ^* i com els teus germans que mantenen ferm el testimoni de Jesús. ^* A Déu, has d’adorar, perquè ser testimoni de Jesús vol dir tenir l’esperit de profecia. ^*

Aparició del Messies

    ¹¹ Després vaig veure que el cel s’havia obert ^* i apareixia un cavall blanc. ^* El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, ^* i judica i combat amb justícia. ^{* 12} Els seus ulls eren com una flama de foc; ^* duia al cap moltes diademes ^* i un nom inscrit que ningú no coneix fora d’ell. ^{* 13} Portava el mantell xop de sang. ^* El seu nom és «la paraula de Déu». ^{* 14} El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim. ^{* 15} De la seva boca sortia una espasa esmolada ^* que ha de derrotar els pobles. Ell és qui els governarà amb una vara de ferro ^* i qui trepitjarà el cup ^* de la fúria del Déu de l’univers. ^{* 16} Al mantell i al costat portava escrit aquest nom: «Rei de reis i Senyor de senyors.» ^*

Crida al judici de Déu

    ¹⁷ Després vaig veure dret dalt al sol un àngel que cridava amb veu forta ^* a tots els ocellots que volaven altíssims pel cel:
—Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet que Déu prepara, ¹⁸ on menjareu carn de reis, carn de generals, carn d’herois, carn de cavalls, carn de genets, carn de tots els homes, lliures i esclaus, petits i grans. ^*

Primera derrota de les forces del mal

    ¹⁹ Llavors vaig veure la bèstia i els reis de la terra amb els seus exèrcits reunits per a combatre contra el cavaller i el seu exèrcit. ^{* 20} La bèstia va ser capturada, juntament amb el fals profeta ^* que obrava prodigis davant d’ella i enganyava així els qui portaven la marca de la bèstia i adoraven la seva estàtua. ^* Tots dos van ser tirats vius a l’estany de foc atiat amb sofre. ^{* 21} Els qui quedaven van ser morts per l’espasa que sortia de la boca del cavaller, i tots els ocellots es van afartar d’aquell carnatge.