En camí cap a la terra promesa
Meribà
1 El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s’instal·là a Cadeix. Allà va morir Maria i fou sepultada.
2 La comunitat, que no tenia aigua, es va amotinar contra Moisès i Aaron. 3 El poble discutia amb Moisès. Li deia:
—Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor! 4 Per què heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert? ¿Voleu que hi morim, nosaltres i el nostre bestiar? 5 Per què ens vau treure d’Egipte si ens havíeu de dur en un lloc tan dolent? No és terra que es pugui sembrar, no hi ha figueres ni vinyes ni magraners; ni tan sols aigua per a beure!
6 Moisès i Aaron van deixar l’assemblea dels israelites i se n’anaren cap a l’entrada de la tenda del trobament. Allà es van prosternar amb el front a terra. Llavors se’ls aparegué la presència gloriosa del Senyor, 7 i el Senyor va parlar a Moisès. Li digué:
8 —Pren el teu bastó i, amb el teu germà Aaron, reuneix l’assemblea. Després, en presència d’ells, ordeneu a la roca que doni aigua; faràs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar.
9 Moisès va prendre el bastó que era davant el Senyor, tal com ell li havia ordenat. 10 Després Moisès i Aaron van reunir l’assemblea del poble davant la roca, i Moisès els digué:
—Escolteu, rebels! ¿Creieu que us podrem fer brollar aigua d’aquesta roca?
11 Llavors Moisès va alçar la mà i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar. 12 Però el Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
—Vosaltres no heu tingut prou confiança en mi, no heu manifestat la meva santedat als israelites. Per això, no fareu entrar aquesta comunitat al país que jo els dono.
13 Aquestes són les aigües de Meribà (que vol dir «discussió») , on els israelites van discutir amb el Senyor i ell els manifestà la seva santedat.
Edom nega el pas a Israel
14 Des de Cadeix, Moisès va enviar missatgers al rei d’Edom per dir-li:
—Això et demanen els teus germans israelites: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat. 15 Els nostres pares van baixar a Egipte, i allà hem viscut molts anys. Però els egipcis ens maltractaven, tal com ja havien fet amb els nostres pares. 16 Nosaltres vam clamar al Senyor i ell va escoltar el nostre clam, i envià un àngel que ens va fer sortir d’Egipte. Ara som a Cadeix, població tocant al teu territori. 17 Et demanem, doncs, que ens deixis passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra, fins que haurem travessat el teu territori.
18 Però els d’Edom van respondre:
—No passareu pel nostre país. Si ho feu, us barrarem el pas espasa en mà.
19 Els israelites van insistir:
—Anirem pel camí fressat i, en cas que nosaltres o el nostre bestiar beguem de la vostra aigua, us la pagarem. Us demanem tan sols que ens deixeu passar.
20 Els d’Edom van respondre:
—No passareu!
I els van barrar el pas amb un gran exèrcit ben armat. 21 Com que Edom es negava a deixar passar els israelites pel seu territori, aquests van prendre una altra direcció.
Mort d’Aaron
22 Tota la comunitat dels israelites va partir de Cadeix i arribà al mont Or. 23 Allà, tocant a la frontera del país d’Edom, el Senyor va dir a Moisès i a Aaron:
24 —Aaron morirà i es reunirà amb els seus, ja que no ha d’entrar al país que dono als israelites, perquè a les aigües de Meribà vau ser rebels a les meves ordres. 25 Tu, Moisès, pren Aaron i el seu fill Eleazar i puja amb ells al mont Or; 26 allà treu les vestidures sacerdotals a Aaron i posa-les al seu fill Eleazar, perquè Aaron morirà en aquella muntanya.
27 Moisès va complir el que el Senyor li havia ordenat: tota la comunitat els va veure pujar al mont Or. 28 Allà va treure les vestidures sacerdotals a Aaron i les posà al seu fill Eleazar. Aaron va morir al cim de la muntanya. Després Moisès i Eleazar van baixar d’allà dalt.
29 Tota la comunitat va veure que Aaron havia mort, i tot Israel el va plorar durant trenta dies.