Conquesta d’Hormà

    ¹ Quan el rei cananeu d’Arad, que habitava al Nègueb, va saber que els israelites venien pel camí d’Atarim, ^* anà a combatre contra ells, i alguns israelites caigueren presoners. ² Llavors Israel va fer aquesta prometença al Senyor:
—Si poses aquest poble a les nostres mans, consagrarem a l’extermini les seves ciutats.
    ³ El Senyor va acceptar el vot dels israelites i posà els cananeus a les seves mans. Ells els van consagrar a l’extermini junt amb les seves ciutats. Per això van donar a aquell indret el nom d’Hormà ^* (que vol dir «extermini»).

La serp d’aram

    ⁴ Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom. ^* Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència ⁵ i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia:
—Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment! ^*
    6 Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites. ^{* 7} El poble anà a trobar Moisès per dir-li:
—Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps.
Moisès va intercedir a favor del poble, ^{* 8} i el Senyor li respongué:
—Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.
    ⁹ Moisès va fer una serp d’aram i la posà dalt d’un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d’aram i salvava la vida. ^*

Etapes cap a la Transjordània

    ¹⁰ Els israelites es van posar en camí i acamparen a Obot. ¹¹ Van seguir enllà i acamparen a Iïm d’Abarim, al desert que s’estén tocant a Moab pel cantó de llevant. ^{* 12} Van partir d’allà i acamparen al torrent de Zèred. ¹³ Van partir d’allà i acamparen a l’altra banda de l’Arnon, el torrent que passa pel desert després d’haver nascut en el territori dels amorreus. L’Arnon és la frontera entre el territori dels amorreus i el de Moab. ¹⁴ Per això es diu en el llibre de les Guerres del Senyor: ^*
«Vaheb a Sufà, i torrents de l’Arnon:
    ¹⁵ vessant dels torrents
que s’estén cap a la vila d’Ar
i va seguint la frontera de Moab.»
    ¹⁶ D’allà van partir cap a Beer ^* (que significa «pou»). Aquest és el pou on el Senyor va dir a Moisès: «Reuneix el poble i els donaré aigua.» ¹⁷ Llavors els israelites van cantar aquesta cançó:
«Brolla, pou! Canteu-li!
    ¹⁸ Pou excavat per senyors,
obert pels nobles del poble,
amb els seus ceptres i les seves vares.»
Des del desert anaren a Matanà, ^{* 19} després a Nahaliel, després a Bamot; ²⁰ i des d’allà, a la vall dels camps de Moab, i al cim del mont Pisgà, des d’on es domina el desert. ^*

Victòria contra Sehon

    ²¹ Els israelites van enviar missatgers per dir a Sehon, ^* rei dels amorreus:
    ²² —Voldríem passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral fins que haurem travessat el teu territori.
    ²³ Però Sehon no volgué deixar-los passar. Va reunir tot el seu exèrcit i marxà cap al desert per sortir-los al pas. ^* Arribat a Jahas, va entrar en combat contra els israelites. ²⁴ Però Israel el va desfer i ocupà el seu territori des de l’Arnon fins al Jaboc i fins a la frontera dels ammonites, que estava fortificada. ²⁵ Israel va prendre totes aquelles ciutats amorrees i s’hi va establir, junt amb Heixbon i tots els pobles de la rodalia. ²⁶ Heixbon era la capital de Sehon, rei dels amorreus, que havia fet la guerra contra el primer rei de Moab i li havia pres tot el seu país fins a l’Arnon.
    ²⁷ Per això diuen els poetes: ^*
«Veniu a Heixbon: que sigui edificada
i restaurada la ciutat de Sehon!
    ²⁸ D’Heixbon ha sortit un foc,
una flama, de la ciutat de Sehon,
que ha devorat Ar de Moab
i els senyors de les carenes de l’Arnon.
    ²⁹ Ai de tu, Moab!
Esteu perduts, adoradors de Quemoix! ^*
Ell va fer que fugissin els teus fills,
que les teves filles caiguessin captives
en poder de Sehon, rei amorreu. ^*
    30 Però, quan hem disparat contra ells,
Heixbon ha sucumbit fins a Dibon;
hem devastat fins a Nófah,
s’ha estès el foc fins a Medebà.»

Victòria contra Og ^*

    ³¹ Israel es va establir en el país dels amorreus. ³² Després Moisès envià un escamot a fer un reconeixement a Jazer; ^* van ocupar la ciutat i els pobles de la rodalia, i en foren expulsats ^* els amorreus que hi vivien. ³³ Acabat van emprendre el camí que pujava a Basan. Però Og, el rei d’aquest territori, els sortí al pas amb tot el seu exèrcit i va atacar-los a Edreí. ³⁴ Llavors el Senyor digué a Moisès:
—No li tinguis por, perquè jo el faré caure a les teves mans amb tot el seu exèrcit i el seu país. Tracta’l igual que a Sehon, el rei dels amorreus que regnava a Heixbon.
    ³⁵ Els israelites van derrotar Og, amb els seus fills i tot el seu exèrcit, fins a no deixar cap supervivent. I van ocupar el seu territori.