Repartició de la Transjordània ^*

    ¹ Els de les tribus de Rubèn i de Gad tenien ramats molt i molt grans. Quan van veure que les terres de Jazer i de Galaad ^* eren excel·lents per al bestiar, ² anaren a trobar Moisès, el sacerdot Eleazar i els principals de la comunitat per dir-los:
    ³ —Els territoris d’Atarot, Dibon, Jazer, Nimrà, ^* Heixbon, Elalé, Sebam, Nebó i Beon, ⁴ que el Senyor ha conquerit davant la comunitat d’Israel, són terres excel·lents per al bestiar, i nosaltres, que som servents teus, en tenim molt. ⁵ Si gaudim del teu favor, et preguem que donis en propietat aquest territori als teus servents i no ens facis passar el Jordà.
    ⁶ Moisès va respondre als de les tribus de Gad i de Rubèn:
—¿Les tribus germanes aniran a lluitar, mentre vosaltres us quedareu aquí? ⁷ Per què heu de desanimar els israelites de passar cap al país que el Senyor els dona? ⁸ Això és el que van fer els vostres pares quan, des de Cadeix-Barnea, vaig enviar-los a reconèixer el país. ⁹ Van pujar fins a la vall d’Eixcol i, després de recórrer el país, van desanimar els israelites i els dissuadiren d’entrar al país que el Senyor els donava. ^{* 10} Per això aquell dia el Senyor es va indignar i va jurar: ¹¹ “Els homes de vint anys en amunt que han sortit d’Egipte no veuran el país que jo havia promès a Abraham, a Isaac i a Jacob, perquè no m’han seguit fidelment. ¹² Hi entraran tan sols Caleb, fill de Jefunnè, del clan de Quenaz, i Josuè, fill de Nun, que s’han mantingut fidels a mi, el Senyor.” ¹³ El Senyor, doncs, es va encendre d’indignació contra els israelites, i els feu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofès el Senyor. ^{* 14} I ara vosaltres, raça de pecadors, preneu el relleu dels vostres pares, per atiar encara més l’enuig del Senyor contra Israel. ¹⁵ Perquè, si deixeu de seguir-lo, ell allargarà l’estada d’Israel al desert, i vosaltres haureu provocat la destrucció de tot aquest poble.
    ¹⁶ Llavors els de les tribus de Gad i de Rubèn es van acostar a Moisès per dir-li:
—Nosaltres construirem aquí pletes per als nostres ramats i poblacions per a les nostres famílies. ¹⁷ Però ens armarem tot seguit per anar al davant dels altres israelites, fins que els haurem fet entrar al seu lloc. Mentrestant les nostres famílies ^* s’estaran en les poblacions fortificades, protegits contra els habitants del país. ¹⁸ No tornarem a casa nostra fins que cada israelita haurà pres possessió de la seva heretat. ¹⁹ Nosaltres renunciem a compartir amb ells cap heretat a l’altra banda del Jordà, perquè tenim la nostra heretat aquí, a l’est del Jordà.
    ²⁰ Moisès els va respondre:
—Compliu, doncs, això que heu dit: si preneu les armes davant el Senyor i veniu a combatre, ²¹ si passeu armats el Jordà davant el Senyor, ^* fins que ell haurà expulsat els enemics del seu davant, ²² i el país quedarà sotmès a ell, llavors podreu tornar-vos-en sense haver-vos fet culpables contra el Senyor i contra Israel. Aquest territori on ara us trobeu serà el vostre patrimoni per voluntat del Senyor. ²³ Si no obréssiu així, cometríeu un pecat contra el Senyor. I sapigueu que us cauria al damunt el càstig del vostre pecat. ²⁴ Construïu-vos, doncs, poblacions per a les vostres famílies ^* i pletes per als vostres ramats, però compliu la paraula donada.
    ²⁵ Els de les tribus de Gad i de Rubèn respongueren a Moisès:
—Nosaltres, servents teus, complirem això que ens manes, senyor nostre. ²⁶ Les nostres criatures, les nostres dones, els ramats i tot el bestiar es quedaran aquí, en les poblacions de Galaad. ²⁷ Però tots nosaltres, servents teus, armats per a sortir en campanya, passarem davant el Senyor i anirem a combatre, tal com dius tu, senyor nostre.
    ²⁸ Llavors Moisès va donar instruccions respecte a ells al sacerdot Eleazar, a Josuè, fill de Nun, i als caps de llinatge de les tribus israelites. ²⁹ Els digué:
—Si els homes de Gad i de Rubèn passen armats amb vosaltres el Jordà davant el Senyor per lluitar fins que el país us quedi sotmès, doneu-los el territori de Galaad en propietat. ³⁰ Però si no ho fessin, tindran el seu patrimoni entre vosaltres al país de Canaan. ^*
    31 Els homes de Gad i de Rubèn van respondre a Moisès:
—Farem el que el Senyor ha comunicat als teus servents. ³² Nosaltres passarem armats davant el Senyor al país de Canaan i així rebrem en herència la part de territori que ens correspon.
    ³³ Moisès va assignar a les tribus de Gad i de Rubèn i a la meitat de la tribu de Manassès, ^* fill de Josep, el reialme de Sehon, rei dels amorreus, i el reialme d’Og, rei de Basan, amb totes les ciutats i pobles d’aquell territori. ^*
    34 Els de la tribu de Gad van reedificar les ciutats de Dibon, Atarot, Aroer, ³⁵ Atrot-Xofan, Jazer, Jogbohà, ³⁶ Betnimrà i Betaran. Van fortificar-les i feren també pletes per als ramats.
    ³⁷ Els de la tribu de Rubèn van reconstruir Heixbon, Elalé, Quiriataim, ³⁸ Nebó, Baal-Meon i Sibmà, i posaren altres noms a les ciutats que havien reconstruït.
    ³⁹ Els descendents de Maquir, fill de Manassès, ^* van anar a Galaad, se n’apoderaren i desposseïren els amorreus que hi habitaven. ⁴⁰ Llavors Moisès va donar Galaad als descendents de Maquir, i ells s’hi van establir. ^*
    41 Els descendents de Jaïr, un altre descendent de Manassès, ^* van anar als poblets dels amorreus i se n’apoderaren. Per això els van posar el nom de Poblets de Jaïr. ^{* 42} També Nóbah s’apoderà de Quenat i dels pobles de la rodalia, i els va donar el seu nom de Nóbah. ^*