Ciutats levítiques ^*

    ¹ El Senyor va parlar encara a Moisès a les planes de Moab, a la riba del Jordà, enfront de Jericó. Li digué:
    ² —Ordena als israelites que, dels territoris que els han tocat en heretat, donin als levites algunes ciutats per a habitar-hi, amb els pasturatges dels voltants. ³ Així els levites tindran poblacions on podran viure i disposaran de pasturatges per al bestiar, els ramats i els altres animals que tinguin. ⁴ Els pasturatges que donareu als levites s’estendran des de la part exterior dels murs de la ciutat fins a una distància de cinc-cents metres ^* tot al voltant. ⁵ Amideu mil metres per cada costat, en direcció a l’est, al sud, a l’oest i al nord, amb la ciutat al mig. Aquestes seran les terres de pasturatge al voltant de les ciutats. ^*
    6 »Assignareu als levites les sis ciutats de refugi, ^* on es podrà acollir el qui hagi mort algú involuntàriament. A més, doneu-los quaranta-dues ciutats. ⁷ En total, donareu als levites quaranta-vuit ciutats amb els seus pasturatges. ⁸ Preneu-les de l’heretat dels altres israelites, en proporció al nombre de ciutats que tingui cada tribu; dels territoris més grans, preneu-ne més, i dels més petits, preneu-ne menys. Cada tribu ha de donar als levites les ciutats en proporció a l’heretat que hagi rebut.

Les ciutats de refugi ^*

    ⁹ El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    ¹⁰ —Comunica això als israelites: “Quan haureu passat el Jordà i haureu entrat al país de Canaan, ¹¹ escolliu algunes ciutats com a llocs on pugui refugiar-se el qui hagi mort algú involuntàriament. ¹² Aquestes ciutats us serviran per a refugiar-vos del qui ha de venjar la víctima. ^* Així el qui ha causat la mort no serà condemnat sense haver estat jutjat per la comunitat. ¹³ Designeu sis ciutats de refugi: ¹⁴ tres a l’est del Jordà i tres en el país de Canaan. Aquestes seran les ciutats de refugi. ¹⁵ Tot israelita, tot immigrant o qualsevol que visqui entre vosaltres, si ha matat algú involuntàriament, s’hi podrà refugiar.
    ¹⁶ »Però si l’ha mort amb una arma de ferro, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
    ¹⁷ »Si l’ha mort tirant-li una pedra per matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort.
    ¹⁸ »Si l’ha mort donant-li garrotades amb la intenció de matar-lo, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. ¹⁹ El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà.
    ²⁰ »Si l’ha matat per odi donant-li una empenta o tirant-li algun objecte d’amagat, ²¹ o si, per enemistat, l’ha mort amb les seves pròpies mans, és un assassí i ha de ser condemnat a mort. El responsable de venjar la víctima executarà la sentència: quan trobi l’assassí, el matarà.
    ²² »Es pot donar el cas, però, que, sense estar-hi enemistat, li hagi donat casualment una empenta o li hagi tirat algun objecte sense mala intenció, ²³ o bé que, sense veure’l, li hagi fet caure al damunt una pedra i l’hagi matat, tot i que no estava enemistat amb ell ni li volia cap mal. ²⁴ La comunitat jutjarà entre el qui ha causat la mort i el qui ha de venjar la víctima tenint en compte aquestes circumstàncies. ²⁵ Així la comunitat protegirà del venjador el qui haurà mort algú sense voler; el farà tornar a la ciutat de refugi on s’havia acollit, i ell s’hi quedarà fins a la mort del gran sacerdot en funcions, que havia estat ungit per l’oli sant.
    ²⁶ »Però si aquell home s’arrisca a sortir del terme de la ciutat de refugi ²⁷ i el responsable de venjar la víctima el troba, aquest el podrà matar i no serà culpable de mort, ²⁸ perquè l’homicida havia de quedar-se a la ciutat de refugi fins que morís el gran sacerdot. Quan mori el gran sacerdot, ja podrà tornar a la terra on té la propietat.
    ²⁹ »Aquesta serà la legislació decretada per a vosaltres i els vostres descendents arreu on habitareu.
    ³⁰ »Per a condemnar a mort un homicida serà necessària la declaració de més d’un testimoni. La declaració d’un sol testimoni no és suficient per a condemnar ningú a mort. ^{* 31} No accepteu cap indemnització per salvar la vida d’un homicida culpable d’assassinat. ^* Aquest home ha de morir. ³² Tampoc no heu d’acceptar cap indemnització del qui s’ha acollit en una ciutat de refugi, perquè pugui tornar a viure a la seva terra ^* abans que mori el gran sacerdot. ³³ No profaneu el país on viureu, perquè la sang profana la terra, ^* i la sang vessada a la terra tan sols es pot expiar amb la sang del qui l’ha vessada. ³⁴ No heu de consentir res que faci impur el país on habitareu i enmig del qual jo residiré. Perquè jo, el Senyor, resideixo entre els israelites.” ^*