Batalla de Merom
1 Quan Jabín, rei d’Hassor, es va assabentar de les victòries de Josuè, envià missatgers a Jobab, rei de Maron, i també al rei de Ximon, al rei d’Acxaf, 2 i als reis que dominaven la regió muntanyosa del nord, l’Arabà al sud del llac de Genesaret, i la Xefelà i les costes de Dor a l’oest. 3 Va establir contactes amb els cananeus de llevant i de ponent, amb els amorreus, els hitites, els perizites, els jebuseus de la Muntanya i els hivites que habitaven al peu de l’Hermon, a la regió de Mispà. 4 Aquests reis es mobilitzaren amb totes les seves tropes, un exèrcit tan nombrós com la sorra de la vora de la mar, amb molts carros i cavalls. 5 Tots ells es van aliar i anaren a acampar plegats vora les aigües de Merom, decidits a atacar els israelites.
6 El Senyor digué a Josuè:
—No tinguis por d’ells. Demà, en aquesta mateixa hora, els faré caure tots davant d’Israel. Tallaràs els braons dels seus cavalls i cremaràs els seus carros de guerra.
7 Josuè i tot el seu exèrcit es van llançar per sorpresa damunt els enemics vora les aigües de Merom. 8 El Senyor els va fer caure en mans dels israelites, que els van derrotar i perseguir fins a Sidó la Gran, fins a Misrefot-Maim i, a l’est, fins a la vall de Mispà. La desfeta va ser tan gran que no hi deixaren cap supervivent. 9 Josuè va fer tal com el Senyor li havia ordenat: va tallar els braons dels cavalls de l’enemic i va cremar els seus carros de guerra.
Conquesta d’Hassor
10 Tornant de la batalla, Josuè es va apoderar d’Hassor, que antigament havia estat la capital de tots aquells reialmes. Va executar el seu rei 11 i consagrà a l’extermini tots els seus habitants passant-los a tall d’espasa. No en va deixar cap de viu, i calà foc a la ciutat. 12 Josuè s’apoderà de tots aquells reis i de totes les seves ciutats, i els consagrà tots a l’extermini, els reis i els habitants, passant-los a tall d’espasa, tal com havia manat Moisès, servent del Senyor. 13 Però Israel no va calar foc a cap de les ciutats edificades sobre els turons: Josuè només va fer incendiar Hassor. 14 Els israelites es repartiren el botí i el bestiar d’aquelles ciutats. Van passar, però, a tall d’espasa els seus habitants, fins a exterminar-los. No van deixar-hi cap supervivent. 15 Tal com el Senyor ho havia manat al seu servent Moisès, aquest ho va manar a Josuè, que va complir-ho tot exactament.
Josuè acaba de conquerir el país
16 Josuè, doncs, va conquerir tot el país: la Muntanya, tot el Nègueb, la regió de Goixen, la Xefelà, l’Arabà i les muntanyes d’Israel amb les seves planes. 17 Des del Mont Pelat, que s’aixeca prop de Seïr, fins a Baal-Gad, a la gran vall del Líban, al peu de l’Hermon, va capturar i executar tots els reis d’aquells territoris. 18 A Josuè, la guerra contra tots aquests reis li va costar molt de temps, 19 perquè no hi hagué cap ciutat que fes un tractat de pau amb Israel, tret dels hivites que habitaven a Gabaon; per això, totes les altres ciutats hagueren de ser conquerides militarment. 20 El Senyor havia decidit que els seus habitants endurissin el cor i fessin la guerra contra Israel. Així, sense clemència, havien de ser consagrades a l’extermini, tal com el Senyor havia manat a Moisès.
21 En aquella mateixa època, Josuè va destruir els anaquites que habitaven a la Muntanya, a Hebron, a Debir, a Anab, tota la regió muntanyosa de Judà i d’Israel. Josuè els consagrà a l’extermini, amb les seves ciutats. 22 No van quedar anaquites en tot el país d’Israel. Només en van quedar uns quants a Gaza, a Gat i a Asdod. 23 Tal com el Senyor havia dit a Moisès, Josuè va conquerir tot el país i el donà a Israel en heretat repartint-lo entre les tribus. Llavors el país va reposar de la guerra.