Crim dels benjaminites a Guibà ^*

    ¹ En aquell temps no hi havia rei a Israel. ^* En un indret apartat de les muntanyes d’Efraïm, hi residia un levita que tenia una concubina de Betlem de Judà. ^{* 2} Ella li va ser infidel ^* i se’n tornà a casa del seu pare, a Betlem de Judà. Ja feia quatre mesos que hi era ³ quan el seu marit es posà en camí per anar-la a buscar: li volia parlar al cor i fer que tornés. Es va emportar amb ell un mosso i un parell d’ases. La dona el va fer entrar a casa del seu pare; aquest, en veure’l, l’acollí tot content. ⁴ El seu sogre, el pare de la noia, el va fer quedar a casa seva; durant tres dies van menjar i beure i s’hi estigueren hostatjats.
    ⁵ El quart dia es van llevar de bon matí i, quan el levita es disposava a anar-se’n, el pare de la noia digué al seu gendre:
—Menja alguna cosa per prendre forces; després ja us n’anireu. ^*
    6 Es van asseure a taula tots dos, i van menjar i beure plegats. Després el pare de la noia va dir al seu gendre:
—Queda’t encara una altra nit i alegra’t amb mi.
    ⁷ El levita ja s’aixecava per anar-se’n, però el seu sogre va insistir tant que s’hi va quedar encara una altra nit. ⁸ Quan, al matí del cinquè dia, es llevà per anar-se’n, el pare de la noia li digué:
—Menja i pren forces.
Tot menjant plegats, es van entretenir fins avançada la tarda. ⁹ Quan el levita es disposava a anar-se’n amb la seva concubina i el seu mosso, el seu sogre li pregà:
—Mira, el dia ja declina i s’ha fet tard. Passeu la nit aquí! Alegra’t amb mi, i demà, de bon matí, us en podeu tornar a casa.
    ¹⁰ Però aquesta vegada el levita no es volgué quedar una altra nit, i es posà en camí fins que van arribar a la vista de Jebús, és a dir, Jerusalem. Feia el viatge amb un parell d’ases ensellats, acompanyat de la seva concubina i del seu mosso. ¹¹ Quan passaven a la vora de Jebús, el dia ja havia declinat molt, i el mosso va dir al seu amo:
—Arribem-nos a la ciutat dels jebuseus a passar-hi la nit.
    ¹² Però el seu amo li contestà:
—No ens aturem en una ciutat estrangera on no viu ningú del poble d’Israel. Continuem fins a Guibà. ^*
    13 I va dir encara al mosso:
—Mirem d’arribar-nos a Guibà o a Ramà; ^* passarem la nit en una d’aquestes dues poblacions.
    ¹⁴ I van continuar caminant. El sol es va pondre quan eren al costat de Guibà de Benjamí. ^{* 15} Llavors es van desviar cap a la ciutat amb la intenció de fer-hi nit.
El levita va entrar a Guibà, però es quedà a la plaça, ^* ja que ningú no els volia hostatjar a casa seva ^* perquè hi passessin la nit. ¹⁶ Un home vell, ^* que tornava al vespre de la feina del camp, va passar per allí. Era de les muntanyes d’Efraïm: també ell residia com a foraster a Guibà. Els habitants de la ciutat eren benjaminites. ¹⁷ El vell alçà la vista i veié el viatger que era a la plaça.
Li preguntà:
—On vas i d’on vens?
    ¹⁸ El levita li respongué:
—Estem de pas. Venim de Betlem de Judà i fem camí cap a l’interior de les muntanyes d’Efraïm. Jo soc d’allí i me’n torno a la casa del Senyor; ^* però ara ningú no m’acull a casa seva, ¹⁹ tot i que porto palla i farratge per als ases, i menjar i vi per a mi, per a la teva serventa i per al mosso que acompanya el teu servidor. No ens fa falta res.
    ²⁰ El vell digué:
—Sigues benvingut! Jo m’ocuparé del que et faci falta, però no vull que passis la nit a la plaça.
    ²¹ El va acollir a casa seva i va donar farratge als ases. Després els viatgers es rentaren els peus ^* i van menjar i beure.
    ²² Mentre ells es refeien i s’alegraven, una colla de poca-vergonyes d’aquella ciutat van envoltar la casa i començaren a picar a la porta tot cridant al vell, l’amo de la casa:
—Fes sortir l’home que ha entrat a casa teva, que ens en volem aprofitar.
    ²³ L’amo de la casa va sortir a fora i els pregava:
—Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home és hoste meu. No feu aquesta baixesa! ²⁴ Mireu, us trauré a fora la meva filla encara verge. ^* Abuseu-ne i feu-li el que us plagui. Però no feu aquesta baixesa amb aquest home! ^*
    25 Però aquells homes no el volgueren escoltar. Llavors el levita prengué la seva concubina i la va treure a fora. Ells la van violar i maltractar tota la nit fins a la matinada. A trenc d’alba, la van deixar estar.
    ²⁶ Quan el dia despuntava, ella va arribar a la casa on s’havia hostatjat el seu marit. Va caure davant la porta i es quedà allí a terra fins que fou de dia. ²⁷ Al matí, quan el seu home va anar a obrir la porta de la casa i ja sortia per continuar el viatge, va veure la seva concubina caiguda davant la porta amb les mans a la llinda. ²⁸ Li digué:
—Aixeca’t i anem-nos-en!
Però ella no responia. ^* Aleshores la va carregar damunt el seu ase i continuà el camí de retorn cap al seu poble.
    ²⁹ Un cop a casa, va agafar un ganivet, tallà el cadàver en dotze trossos, membre per membre, ^* i n’envià un tros a cada una de les tribus d’Israel. ^{* 30} Tothom qui ho veia exclamava:
—Mai no havia passat ni s’havia vist res de semblant d’ençà que els israelites van sortir d’Egipte fins al dia d’avui!
El levita havia manat als homes que va enviar:
—Això heu de dir a tota la gent d’Israel: “¿És que mai havia passat res de semblant d’ençà que els israelites van sortir d’Egipte fins al dia d’avui? ^* Examineu el cas: parleu-ne i decidiu!”