Assemblea dels israelites

    ¹ Tots els israelites, com un sol home, van anar a Mispà ^* a reunir-se en assemblea a la presència del Senyor. ^* Hi anaren de tot arreu, des de Dan fins a Beerxeba, ^* i també del país de Galaad. ^{* 2} A l’assemblea de tot el poble de Déu, van assistir-hi els caps de tot el poble i totes les tribus d’Israel: quatre-cents mil homes capaços de combatre. ³ Els benjaminites sentiren a dir que els israelites s’havien aplegat a Mispà.
Els israelites van preguntar:
—Expliqueu-nos com ha estat aquest crim.
    ⁴ El levita, el marit de la dona assassinada, prengué la paraula:
—La meva concubina i jo havíem arribat a Guibà de Benjamí ^* per fer-hi nit. ⁵ Els caps de casa de Guibà vingueren contra mi durant la nit i van encerclar la casa on m’hostatjava. Tenien la intenció de matar-me, ^* i a la meva concubina, la violentaren tant que va morir. ⁶ Llavors vaig agafar el seu cadàver i el vaig esquarterar. En vaig enviar els trossos per tot el territori de l’heretat d’Israel, ja que els de Guibà havien comès un crim i una infàmia mai vista a Israel. ^{* 7} ¿No sou israelites tots vosaltres? Doncs discutiu i parleu-ne aquí mateix!
    ⁸ Tot el poble es va alçar com un sol home i van dir:
—Ningú de nosaltres no se’n tornarà a la seva tenda ni a casa seva. ⁹ I ara farem això contra Guibà: segons el que determinin les sorts, ¹⁰ escollirem deu homes de cada cent, cent de cada mil i mil de cada deu mil entre totes les tribus d’Israel. Aquests s’encarregaran de proveir les tropes que aniran contra Guibà de Benjamí per castigar la infàmia que s’ha comès a Israel. ^*
    11 Tots els israelites s’havien aplegat, aliats com un sol home, per anar contra aquella ciutat. ¹² Llavors les tribus d’Israel van enviar missatgers per tota la tribu de Benjamí a dir-los:
—Com és que entre vosaltres s’ha comès aquest crim? ^{* 13} Doneu-nos ara mateix aquests poca-vergonyes de Guibà. Els matarem i així extirparem la maldat d’enmig d’Israel. ^*
Però els benjaminites no volgueren escoltar els seus germans israelites, ¹⁴ sinó que, des de les seves ciutats, es concentraren a Guibà decidits a fer la guerra contra ells.

Guerra contra Benjamí

    ¹⁵ Aquell dia es van concentrar vint-i-sis mil homes capaços de combatre, vinguts de totes les poblacions de Benjamí, sense comptar els habitants de Guibà, que concentraren set-cents homes escollits. ¹⁶ Entre tota aquella tropa hi havia set-cents foners escollits que, tant amb la dreta com amb l’esquerra, ^* podien llançar una pedra contra un cabell sense fallar el tret. ¹⁷ Per la seva banda, els israelites, sense comptar els benjaminites, van concentrar quatre-cents mil homes capaços de combatre, tots ells gent preparada per a la guerra.
    ¹⁸ Els israelites van pujar a Betel ^* per consultar Déu: ^*
—Quina de les nostres tribus ha de ser la primera a combatre contra els benjaminites?
El Senyor va designar la tribu de Judà. ¹⁹ L’endemà, de bon matí, els israelites plantaren el campament prop de Guibà. ²⁰ Van sortir per atacar els benjaminites i formaren en ordre de batalla davant de Guibà; ²¹ però els benjaminites van fer una sortida i, aquell dia, deixaren estesos vint-i-dos mil israelites.
    ²² Els homes d’Israel van tornar a agafar ànims i formaren altra vegada en ordre de batalla en el mateix indret que el dia anterior. ²³ Abans, però, havien tornat a Betel, havien plorat a la presència del Senyor fins al vespre i li havien fet aquesta consulta:
—¿Cal que tornem a fer la guerra contra els benjaminites, els nostres germans?
El Senyor els havia respost:
—Torneu-hi.
    ²⁴ Aquell segon dia, doncs, els israelites tornaren a atacar els benjaminites. ²⁵ Però els homes de Benjamí també van fer una sortida de Guibà aquell segon dia i van deixar-hi estesos divuit mil homes, tots capaços de combatre.
    ²⁶ Llavors tots els israelites i tot el poble es van aplegar a Betel. Allà, asseguts a la presència del Senyor, van plorar i dejunar tot aquell dia fins al vespre, i oferiren al Senyor holocaustos i sacrificis de comunió. ^27-28 En aquella època, l’arca de l’aliança de Déu es trobava a Betel, i Pinhàs, fill d’Eleazar, fill d’Aaron, estava al seu servei. ^* Els israelites, doncs, van fer aquesta consulta al Senyor:
—¿Cal que tornem a sortir a combatre contra el nostre germà Benjamí, o no?
El Senyor respongué:
—Torneu-hi, que demà els faré caure a les vostres mans.

Derrota de Benjamí ^*

    ²⁹ Els israelites van posar homes emboscats tot al voltant de Guibà. ³⁰ Després, per tercer dia, sortiren a atacar Benjamí i van formar en ordre de batalla davant de Guibà, igual que les altres vegades. ³¹ Els benjaminites feren una sortida i es van allunyar de la ciutat. Com les vegades anteriors, van començar a fer algunes baixes entre els israelites, una trentena, a camp obert, a la cruïlla dels camins, del que puja a Betel i del que mena a Guibà.
    ³² Els benjaminites es van pensar que havien derrotat els israelites com la primera vegada. Però els israelites havien donat l’ordre de fugir per atraure els benjaminites cap als camins i allunyar-los de la ciutat. ³³ Llavors tots els israelites es van reagrupar des del lloc on eren, i a Baal-Tamar ^* van formar en ordre de batalla. Mentrestant, els qui estaven emboscats van sortir dels seus amagatalls i es llançaren contra Gueba, ^* que havia quedat desguarnida. ³⁴ Deu mil homes escollits de tot Israel van presentar-se davant de Guibà, i la batalla va ser aferrissada. Els benjaminites no s’imaginaven pas el desastre que els queia al damunt. ³⁵ El Senyor va derrotar Benjamí davant d’Israel: aquell dia els israelites mataren vint-i-cinc mil cent benjaminites, capaços tots ells de combatre. ³⁶ Els benjaminites van veure que perdien la batalla.
D’altra banda, ^* la resta d’israelites va cedir encara terreny als benjaminites perquè comptaven amb els homes emboscats contra Guibà. ³⁷ Els emboscats s’havien desplegat ràpidament i s’havien llançat contra la ciutat. Hi havien entrat i havien passat tots els habitants a tall d’espasa. ³⁸ Els israelites havien acordat un senyal amb els emboscats: aquests, un cop a dins de la ciutat, farien pujar una gran fumarada. ³⁹ Quan Israel retrocedia en la batalla i els benjaminites havien mort una trentena d’israelites, es van pensar que ja els havien derrotat com en la primera batalla. ⁴⁰ Però llavors des de Guibà començà a pujar una gran fumarada. ^* Els benjaminites es van girar enrere i veieren com pujava cel amunt la fumarada de la ciutat. ⁴¹ Aleshores els israelites no van retrocedir més i van fer front als benjaminites, que quedaren esglaiats de veure el desastre que els queia al damunt. ⁴² Els benjaminites van fugir davant els israelites, en direcció al desert, però la batalla no els deixava de petja. Fins i tot els benjaminites vinguts d’altres ciutats ^* exterminaven els qui eren amb ells. ⁴³ Els israelites van encerclar els homes de Benjamí, els van perseguir i els aconseguiren quan pensaven aturar-se, ^* a la vista de Guibà, cap a llevant. ⁴⁴ Les baixes de Benjamí foren divuit mil homes, tots ells bons guerrers. ⁴⁵ Altres benjaminites van fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, ^* però els israelites en van atrapar cinc mil pels camins. Els perseguiren de prop fins a tallar-los la retirada ^* i en mataren encara dos mil més. ⁴⁶ Així els benjaminites morts aquell dia van ser vint-i-cinc mil homes capaços de combatre, tots ells bons guerrers. ⁴⁷ Però sis-cents benjaminites van poder fugir cap al desert, cap a la roca de Rimmon, on es quedaren uns quatre mesos.
    ⁴⁸ Els israelites se’n tornaren enrere per atacar els benjaminites que quedaven. Van passar a tall d’espasa els habitants de cada lloc i també el bestiar i tot el que trobaven. A més, van calar foc a totes les poblacions que van trobar.