El profeta Samuel (1-7)

Samuel, el fill demanat al Senyor

    ¹ A les muntanyes d’Efraïm hi havia un home que es deia Elcanà. Era del clan dels sufites del poble de Ramà. ^* Era fill de Jeroham, fill d’Elihú, fill de Tohu, descendent de Suf, un efraïmita. ² Tenia dues dones: l’una es deia Anna i l’altra Peninnà. Peninnà tenia fills, mentre que Anna no en tenia cap. ^{* 3} Cada any, Elcanà pujava a Siló ^* per adorar el Senyor de l’univers i oferir-li un sacrifici. A Siló oficiaven, com a sacerdots del Senyor, Hofní i Pinhàs, els dos fills d’Elí.
    ⁴ Va arribar el dia que Elcanà oferia la seva víctima. Elcanà tenia el costum de donar a la seva muller Peninnà i als seus fills i filles les porcions corresponents; ⁵ però a Anna li reservava la part millor, ^* perquè l’estimava molt, encara que el Senyor l’havia deixada estèril. ⁶ La seva rival no parava d’humiliar-la retraient-li que el Senyor l’hagués deixada sense fills. ⁷ Cada any passava el mateix, quan Anna pujava al santuari del Senyor.
També aquella vegada Peninnà mortificava Anna. Llavors Anna va esclatar en plors, i no volia menjar. ⁸ Elcanà, el seu marit, li digué:
—Anna, per què plores i no menges? Per què estàs tan trista? No valc per a tu més que deu fills?

Pregària i prometença d’Anna

    ⁹ En acabar l’àpat a Siló, Anna es va dirigir al santuari del Senyor. El sacerdot Elí s’estava assegut en un tamboret a l’entrada del santuari. ¹⁰ Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor ¹¹ i li va fer una prometença:
—Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, Senyor, per tota la vida, i, com a senyal, no li tallaran mai els cabells. ^*
    12 Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. ¹³ Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí, doncs, va pensar que anava beguda, ¹⁴ i li digué:
—¿En tens per a molt, d’estar aquí borratxa? Ves a dormir el vi que portes!
    ¹⁵ Anna va respondre:
—No, senyor meu. Soc una dona atribolada. No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. Tan sols obria el cor al Senyor. ¹⁶ No prenguis la teva serventa per una qualsevol. M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda.
    ¹⁷ Elí va dir:
—Ves-te’n en pau i que el Déu d’Israel et concedeixi allò que li has demanat.
    ¹⁸ Ella respongué:
—Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!
Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans.

Naixement de Samuel

    ¹⁹ L’endemà es van llevar de bon matí, van adorar el Senyor i se’n tornaren a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el Senyor es recordà d’ella. ²⁰ Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se: «L’havia demanat al Senyor.» ^*
    21 Elcanà, el seu marit, tornà a pujar a Siló amb tota la família per oferir el sacrifici de cada any i complir així la seva prometença. ²² Però Anna no va anar-hi, sinó que digué al seu marit:
—Quan hauré desmamat el nen, ja l’hi portaré; el presentaré al Senyor, i que es quedi allà per sempre més.
    ²³ Elcanà, el seu marit, li digué:
—Fes com et sembli millor: queda’t aquí fins que l’hagis deslletat. ^* Que el Senyor acabi de complir la seva paraula!
Anna es va quedar, doncs, i va criar el seu fill fins que l’hagué desmamat.
    ²⁴ Un cop deslletat, tot i que era tan petit, se’l va endur amb ella i el va portar al santuari del Senyor, a Siló. ^* També es va endur un toro de tres anys, ^* una mesura ^* de farina i un bot de vi. ^{* 25} Allà immolaren el toro i van presentar el nen a Elí. ²⁶ Anna li digué:
—Tan cert com vius, senyor meu: jo soc aquella dona que s’estava dreta aquí mateix suplicant al Senyor. ²⁷ Jo pregava per tenir aquest infant, i el Senyor m’ha concedit allò que li havia demanat. ²⁸ Per això ara el dono com a ofrena al Senyor: el dono al Senyor per tota la vida.

Càntic d’Anna

²⁸
Llavors Samuel ^* es va prosternar davant el Senyor.