¹ Després Anna va pregar així: ^*
—Celebro de tot cor el Senyor,
alço el meu front gràcies a ell.
La meva boca es riu dels enemics,
soc feliç perquè ell m’ha salvat. ^*
    2 Ningú no és sant com el Senyor,
no hi ha roca semblant al nostre Déu:
ningú no és Déu fora d’ell.
    ³ No digueu tantes paraules arrogants,
que de la boca no us surtin insolències;
el Senyor és el Déu que tot ho sap,
i sospesa totes les vostres accions.
    ⁴ L’arc dels valents s’esmicola,
mentre els covards s’armen de valor.
    ⁵ S’han de guanyar el pa els qui anaven tips,
mentre el mengen sense esforç els famolencs.
La dona estèril infanta set fills, ^*
mentre decau la qui era fecunda.
    ⁶ És el Senyor qui dona mort o vida,
qui fa baixar al país dels morts o en treu fora. ^*
    7 És el Senyor qui dona pobresa o riquesa,
qui abaixa o enalteix. ^*
    8 Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure’l entre els poderosos
i donar-li possessió d’un soli gloriós. ^*
El Senyor sosté els fonaments de la terra,
damunt d’ells ha assentat el món.
    ⁹ Ell guarda els passos dels seus fidels,
però els malvats cauran a les tenebres:
ningú no triomfa per la pròpia força.
    ¹⁰ El Senyor desconcerta els enemics,
l’Altíssim, ^* des del cel, els fa sentir el tro.
El Senyor judica el món d’un cap a l’altre, ^*
dona la victòria al seu rei,
alça el front del seu Ungit.

Els fills d’Elí

    ¹¹ Després Elcanà va tornar-se’n a Ramà, a casa seva.
El noi vivia al servei del Senyor, a les ordres del sacerdot Elí. ¹² Però els fills d’Elí eren uns desvergonyits. ^* No respectaven el Senyor ¹³ ni complien les obligacions dels sacerdots amb el poble. Quan algú oferia una víctima, mentre es coïa la carn, venia un criat del sacerdot amb la forquilla grossa a la mà, ¹⁴ l’enfonsava a la cassola, a l’olla o a la caldera, i tot el que treia, s’ho quedava el sacerdot. Així ho feien amb tots els israelites que acudien a Siló. ¹⁵ Pitjor encara! Abans que el sacerdot cremés per al Senyor el greix ^* de la víctima, venia el criat i deia a l’home que oferia el sacrifici: «Dona’m carn, que l’haig de rostir per al sacerdot. Ha de ser crua; cuita, no te la voldrà.» ¹⁶ Si aquell home li deia: «Que cremin primer el greix, i després pren tot el que et faci goig», el criat li responia: «No, dona-me-la ara mateix o te la prenc per força.»
    ¹⁷ El pecat dels fills d’Elí era molt greu als ulls del Senyor, perquè tractaven sense respecte els sacrificis que li eren oferts. ¹⁸ Quant a Samuel, servia dins el santuari del Senyor. El noi anava vestit amb una túnica de lli. ^{* 19} Cada any, la seva mare li teixia un mantellet i l’hi portava, quan pujava a Siló amb el seu marit per oferir el sacrifici anyal.
    ²⁰ Elí va beneir Elcanà i la seva muller, dient:
—Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, en recompensa d’aquell que va ser donat com a ofrena al Senyor.
I se’n tornaren al seu poble.
    ²¹ El Senyor va afavorir ^* Anna, i aquesta tingué tres fills més i dues filles.

Samuel va creixent davant el Senyor

²¹
El noi Samuel creixia davant el Senyor. ²² Elí ja era molt vell. Sentia a dir tot el que els seus fills feien a la gent d’Israel i com jeien amb les dones que s’agrupaven a l’entrada de la tenda del trobament. ^{* 23} Elí els deia:
—Per què feu aquestes maldats que sento comentar a tot el poble? ²⁴ No, fills meus, les notícies que m’arriben no són bones: vosaltres feu pecar el poble del Senyor. ²⁵ Si un home peca contra un altre home, Déu serà el seu mitjancer; però si un home peca contra el Senyor, qui li farà de mitjancer?
Però ells no feien cas del que deia el seu pare. El Senyor havia decidit que morissin.
    ²⁶ Entretant, el noi Samuel s’anava fent gran i creixia en bondat, tant davant el Senyor com davant els homes. ^*

Càstig de la família d’Elí

    ²⁷ Un home de Déu ^* anà a trobar Elí i li digué:
—Això t’anuncia el Senyor: “Ja saps que em vaig manifestar a la família del teu pare, quan ells eren a Egipte al servei del faraó. ²⁸ Al teu pare, me’l vaig escollir per sacerdot d’entre totes les tribus d’Israel, perquè oferís sacrificis en el meu altar, cremés ofrenes i portés davant meu l’efod sacerdotal. ^* I vaig concedir a la seva família una part de les ofrenes dels israelites. ^{* 29} Per què, doncs, tracteu sense consideració les víctimes i els altres dons que jo vaig manar d’oferir perpètuament? ^* Per què honores més els teus fills que no pas a mi mateix, i permets que s’atipin del bo i millor de les ofrenes del meu poble d’Israel? ³⁰ Jo, el Senyor, Déu d’Israel, havia promès que la teva casa i la casa dels teus pares viuria sempre a la meva presència. Però ara jo, el Senyor, t’asseguro que em guardaré prou de complir-ho; perquè jo honoro els qui m’honoren, però els qui em menyspreen seran menyspreats. Ho dic jo, el Senyor. ³¹ Venen dies en què tallaré els teus rebrots i els de la casa dels teus pares: no arribarà a vell ningú de la teva família. ³² Veuràs triomfar per sempre un rival teu, mentre a Israel tot prosperarà; ^* i a casa teva ningú no arribarà mai a vell. ³³ Jo mantindré algú dels teus prop del meu altar, perquè els ulls se li entelin i tot ell es consumeixi, però tots els rebrots de la teva família moriran com un de tants. ³⁴ Et servirà de senyal de tot això el que succeirà als teus dos fills, Hofní i Pinhàs: moriran tots dos en un sol dia. ^{* 35} Després em triaré un sacerdot fidel, ^* que es comportarà segons el desig del meu cor; li construiré un casal perdurable, i ell viurà vora el rei que jo hauré ungit. ³⁶ Llavors els supervivents de la teva família aniran a prosternar-se davant d’ell per pidolar una moneda o un tros de pa, i li diran: ‘T’ho demanem, admet-nos a qualsevol servei sacerdotal; que puguem menjar un rosegó de pa!’ ”