El Senyor crida Samuel


    1 El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d’Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. 2 Elí anava perdent la vista; gairebé no hi veia.
Una nit, Elí se n’havia anat a dormir a la seva cambra.
3 Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. Abans que s’apagués la llàntia del santuari de Déu, 4 el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:
—Soc aquí.

    5 Va anar corrents cap on era Elí i li digué:
—Soc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
—No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.
Ell se’n tornà a dormir.
6 Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué:
—Soc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
—No t’he pas cridat, fill meu. Torna-te’n a dormir.

    7 Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. 8 El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué:
—Soc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi,
9 i digué a Samuel:
—Ves, torna-te’n a dormir i, si algú et cridava, digues: “Parla, Senyor, que el teu servent escolta.”
Samuel se’n tornà al seu lloc a dormir.
10 El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:
—Samuel, Samuel!
Ell va respondre:
—Parla, que el teu servent escolta.

    11 Llavors el Senyor digué a Samuel:
—Estic a punt de fer una cosa tan enorme a Israel que tothom qui ho senti quedarà esbalaït.
12 Aquell dia executaré contra Elí i contra la seva família tot el que he sentenciat. Ho començaré i ho acabaré. 13 Li anuncio que, per culpa d’ell, condemno per sempre la seva família; ell sabia que els seus fills no em tenien cap respecte i els ha deixat fer. 14 Per això he jurat a la casa d’Elí que ni sacrificis ni ofrenes no podran expiar mai la seva culpa.
    15 Samuel se’n tornà a dormir. A punta de dia es va llevar i obrí les portes del santuari del Senyor. Tenia por d’explicar la visió, 16 però Elí el va cridar:
—Samuel, fill meu.
Ell li respon:
—Soc aquí.

    17 Elí li diu:
—Quin missatge t’ha donat el Senyor? No m’ho amaguis, t’ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m’amagues res del que t’ha comunicat!

    18 Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué:
—Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé.

    19 Samuel es va fer gran. El Senyor era amb ell i feia que es complís tot el que li anunciava. 20 Tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, reconeixia que Samuel era un autèntic profeta del Senyor. 21 El Senyor continuava manifestant-se a Siló. Allà es revelava a Samuel per mitjà de la seva paraula.