El Senyor crida Samuel

    ¹ El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d’Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió. ² Elí anava perdent la vista; gairebé no hi veia.
Una nit, Elí se n’havia anat a dormir a la seva cambra. ³ Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. Abans que s’apagués la llàntia ^* del santuari de Déu, ⁴ el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:
—Soc aquí. ^*
    5 Va anar corrents cap on era Elí i li digué:
—Soc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
—No t’he pas cridat. Torna-te’n a dormir.
Ell se’n tornà a dormir. ⁶ Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué:
—Soc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
—No t’he pas cridat, fill meu. Torna-te’n a dormir.
    ⁷ Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. ⁸ El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué:
—Soc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, ⁹ i digué a Samuel:
—Ves, torna-te’n a dormir i, si algú et cridava, digues: “Parla, Senyor, que el teu servent escolta.”
Samuel se’n tornà al seu lloc a dormir. ¹⁰ El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:
—Samuel, Samuel!
Ell va respondre:
—Parla, que el teu servent escolta.
    ¹¹ Llavors el Senyor digué a Samuel:
—Estic a punt de fer una cosa tan enorme a Israel que tothom qui ho senti quedarà esbalaït. ^{* 12} Aquell dia executaré contra Elí i contra la seva família tot el que he sentenciat. Ho començaré i ho acabaré. ¹³ Li anuncio que, per culpa d’ell, condemno per sempre la seva família; ell sabia que els seus fills no em tenien cap respecte i els ha deixat fer. ¹⁴ Per això he jurat a la casa d’Elí que ni sacrificis ni ofrenes no podran expiar mai la seva culpa. ^*
    15 Samuel se’n tornà a dormir. A punta de dia es va llevar i obrí les portes del santuari del Senyor. Tenia por d’explicar la visió, ¹⁶ però Elí el va cridar:
—Samuel, fill meu.
Ell li respon:
—Soc aquí.
    ¹⁷ Elí li diu:
—Quin missatge t’ha donat el Senyor? No m’ho amaguis, t’ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m’amagues res del que t’ha comunicat!
    ¹⁸ Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué:
—Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé.
    ¹⁹ Samuel es va fer gran. El Senyor era amb ell i feia que es complís tot el que li anunciava. ²⁰ Tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, ^* reconeixia que Samuel era un autèntic profeta del Senyor. ^{* 21} El Senyor continuava manifestant-se a Siló. Allà es revelava a Samuel per mitjà de la seva paraula.