Casament d’Isaac i Rebeca

    ¹ Abraham ja era vell, carregat d’anys, i el Senyor l’havia omplert de benediccions. ² Un dia va dir al servent més antic de casa seva, l’administrador de tots els seus béns:
—Posa la teva mà sota la meva cuixa ^{* 3} i et conjuraré pel Senyor, Déu del cel i de la terra, que no triïs una dona per al meu fill Isaac entre les noies dels cananeus, amb qui ara visc. ^{* 4} Aniràs a buscar-li una muller del meu país i de la meva parentela.
    ⁵ L’administrador li va preguntar:
—Què he de fer, si la dona no vol venir amb mi en aquest país? ¿Haig de fer tornar el teu fill al país d’on vas sortir?
    ⁶ Abraham li respongué:
—Guarda-te’n bé, de fer-hi tornar el meu fill. ⁷ El Senyor, Déu del cel, em va prendre de casa del meu pare i del meu país d’origen. Ell ha parlat amb mi i m’ha jurat que donarà aquest país a la meva descendència. ^* Ell enviarà el seu àngel perquè sigui el teu guia ^* i et puguis endur d’allà una muller per al meu fill. ⁸ Però, si ella no volia venir amb tu, la meva adjuració no t’obligarà. Sigui com sigui, no facis tornar el meu fill en aquell país.
    ⁹ L’administrador va posar la seva mà sota la cuixa d’Abraham, el seu amo, i Abraham el va conjurar que complís aquest encàrrec. ¹⁰ L’administrador va prendre deu dels camells del seu amo, es va emportar tots els millors obsequis que Abraham tenia i es posà en camí cap a Aram-Naharaim, ^* cap a la ciutat de Nahor. ^*
    11 En arribar vora el pou que hi ha a la sortida de la ciutat, va fer ajeure els camells sobre els genolls. Era cap al tard, quan les dones venien a treure aigua. ^{* 12} I va pregar així:
—Senyor, Déu del meu amo Abraham, sigues bondadós amb ell: fes que jo trobi avui la persona encertada. ¹³ Jo m’estaré al costat del pou quan vindran a treure aigua les noies de la ciutat. ¹⁴ La noia a qui diré: “Deixa’m beure de la teva gerra” i que em respongui: “Beu i abeuraré també els teus camells”, sabré que és la que has destinat per al teu servent Isaac. Així veuré que has estat bondadós amb el meu amo.
    ¹⁵ Encara no havia acabat de pregar, quan sortia Rebeca, filla de Betuel, fill de Milcà, la dona de Nahor, el germà d’Abraham. ^* Duia la gerra a l’espatlla. ¹⁶ Era una noia molt bonica, que encara no havia tingut relacions amb cap home. Va baixar vora el pou, va omplir la gerra i se’n tornava amunt. ¹⁷ Llavors l’administrador d’Abraham va córrer a trobar-la i li digué:
—Deixa’m beure, si et plau, una mica d’aigua de la teva gerra. ^*
    18 Ella va respondre:
—Beu, senyor meu.
I tot seguit va abaixar la gerra al braç i li donà beure.
    ¹⁹ Acabat, ella va dir:
—Trauré aigua també per als teus camells i els en donaré fins que en tinguin prou.
    ²⁰ Va buidar ràpidament la gerra a l’abeurador i va córrer cap al pou a treure més aigua. En va pouar per a tots els camells. ²¹ L’home la contemplava en silenci, tot demanant-se si el Senyor havia fet reeixir o no el seu viatge.
    ²² Quan tots els camells van acabar de beure, aquell home prengué un anell d’or dels que es duen al nas i dos braçalets d’or. ^* L’anell pesava mig sicle, i els braçalets, deu. ^{* 23} Després li va demanar:
—Digues-me, si et plau, de qui ets filla i si a casa del teu pare hi ha prou lloc perquè puguem fer-hi nit.
    ²⁴ Ella li va respondre:
—Soc la filla de Betuel, el fill que Milcà va donar a Nahor.
    ²⁵ I afegí:
—A casa tenim molta palla i farratge, i lloc per a passar-hi la nit.
    ²⁶ Llavors l’home es va agenollar i es prosternà per adorar el Senyor. ²⁷ I digué:
—Beneït sigui el Senyor, Déu del meu amo Abraham, que no ha deixat de ser bondadós i fidel amb el meu amo. El Senyor m’ha conduït directament a casa dels parents del meu amo.
    ²⁸ Mentrestant, la noia havia anat corrents a casa a explicar-ho tot a la seva mare. ^29-30 Rebeca tenia un germà que es deia Laban. Quan Laban va veure l’anell i els braçalets que duia la seva germana Rebeca i va sentir-li explicar el que li havia dit aquell home, sortí corrents cap al pou a rebre’l. El va trobar encara amb els camells, al costat del pou, ³¹ i li digué:
—Per què t’estàs aquí fora? Entra a casa nostra, beneït del Senyor. Jo mateix t’hi he preparat allotjament i un lloc per als camells.
    ³² L’administrador d’Abraham va entrar a casa, i van descarregar els camells. ^* Els van donar palla i farratge i portaren aigua perquè l’administrador i els seus homes es rentessin els peus. ³³ Després els van parar taula, però l’administrador digué:
—No tastaré res fins que no hagi dit el que tinc per dir.
Laban li va respondre:
—Parla.
    ³⁴ Llavors ell va explicar:
—Jo soc l’administrador d’Abraham. ³⁵ El Senyor ha omplert el meu amo de benediccions i l’ha enriquit. Li ha donat ovelles i vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases. ^{* 36} I Sara, la muller del meu amo, malgrat la seva edat avançada, li ha infantat un fill, que serà l’hereu de tot. ³⁷ El meu amo em va conjurar així: “No triïs una dona per al meu fill entre les noies del país dels cananeus, on ara visc. ³⁸ Aniràs a casa del meu pare i la triaràs entre els meus parents.” ³⁹ Jo vaig dir al meu amo: “¿I si aquella dona no ve amb mi?” ⁴⁰ Ell em va respondre: “Jo no m’aparto dels camins del Senyor. Ell enviarà el seu àngel perquè et guiï i farà reeixir el teu viatge: trobaràs una muller per al meu fill entre els parents de la casa del meu pare. ⁴¹ Però si arribes entre els meus parents i no et volen donar la muller, la meva adjuració no t’obligarà.”
    ⁴² »Avui, doncs, quan he arribat vora el pou, he fet aquesta pregària: “Senyor, Déu del meu amo Abraham, fes reeixir el viatge que he emprès. ⁴³ Jo m’estaré al costat del pou i demanaré a la noia que vindrà a treure aigua que em deixi beure una mica d’aigua de la seva gerra. ⁴⁴ Si em diu: ‘Beu i abeuraré també els camells’, sabré que ella és la que tu, Senyor, has destinat per al fill del meu amo.” ^{* 45} Encara no havia acabat de pregar, que sortia Rebeca amb la seva gerra a l’espatlla. Ha baixat cap al pou i n’ha tret aigua. Jo li he demanat que em deixés beure. ⁴⁶ Ella, tot seguit, ha baixat la gerra de l’espatlla i m’ha dit: “Beu i abeuraré també els camells.” He begut, i ella ha abeurat els camells. ⁴⁷ Quan li he demanat de qui era filla, m’ha dit que ho era de Betuel, fill de Nahor i Milcà. Llavors li he posat l’anell al nas i els braçalets als braços. ⁴⁸ Després m’he agenollat i m’he prosternat per adorar i beneir el Senyor, Déu del meu amo Abraham, perquè m’ha guiat pel bon camí per a poder portar com a muller del fill del meu amo la filla del seu germà. ^*
    49 »Ara, doncs, digueu-me si voleu ser bondadosos i lleials amb el meu amo. Si no ho voleu, digueu-m’ho i me n’aniré a dreta o a esquerra.
    ⁵⁰ Laban i Betuel li van respondre:
—El Senyor ha dit la darrera paraula; nosaltres no la podem pas discutir. ⁵¹ Aquí tens Rebeca. Pren-la i ves-te’n amb ella. Que sigui la muller del fill del teu amo, tal com ha dit el Senyor.
    ⁵² Quan l’administrador d’Abraham va sentir aquestes paraules, es prosternà fins a tocar a terra davant el Senyor. ⁵³ Després va treure del seu bagatge objectes de plata i d’or i vestits i els va donar a Rebeca. També va oferir rics presents al germà i a la mare. ⁵⁴ L’administrador i els seus homes van menjar i beure i es van quedar allà aquella nit.
L’endemà al matí, després de llevar-se, l’administrador d’Abraham va dir:
—Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
    ⁵⁵ Però el germà i la mare van replicar:
—Deixa que la noia es quedi uns deu dies amb nosaltres. Després, que se’n vagi.
    ⁵⁶ Però ell insistí:
—No m’entretingueu, ara que el Senyor ha fet reeixir el meu viatge. Deixeu-me tornar a casa del meu amo.
    ⁵⁷ Ells van dir:
—Cridem la noia i demanem el seu parer.
    ⁵⁸ Van cridar Rebeca i li van demanar:
—Vols anar-te’n amb aquest home?
Ella respongué:
—Sí.
    ⁵⁹ Llavors van acomiadar Rebeca amb la seva dida i l’administrador d’Abraham amb els seus homes. ⁶⁰ I van beneir Rebeca amb aquestes paraules:
—Tu ets la nostra germana;
que de tu en surtin milers de miríades,
que els teus descendents posseeixin
les ciutats dels seus enemics. ^*
    61 Rebeca i les seves serventes van muntar dalt dels camells i van seguir l’administrador d’Abraham. Així ell va prendre Rebeca, i se’n van anar.
    ⁶² Justament Isaac, que vivia a la regió del Nègueb, havia vingut del pou ^* de Lahai-Roí. ^{* 63} Isaac havia sortit al camp a passejar al caient de la tarda quan va veure uns camells que venien. ⁶⁴ Rebeca veié Isaac, saltà del camell ⁶⁵ i va preguntar a l’administrador:
—Qui és aquest home que va pel camp i ve a trobar-nos?
Ell li respongué:
—És el meu amo.
Llavors Rebeca es va tapar la cara amb el vel.
    ⁶⁶ L’administrador va contar a Isaac tot el que havia fet. ⁶⁷ Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda on havia viscut Sara, la seva mare. Prengué Rebeca per esposa ^* i la va estimar. Això va consolar Isaac de la mort de la seva mare.