Mort d’Abraham: els seus descendents


    1 Abraham s’havia casat amb una altra dona, que es deia Queturà, 2 i que li va donar aquests fills: Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah. 3 Jocxan va ser el pare de Saba i Dedan. Els descendents de Dedan van ser els aixurites, els letuixites i els leümmites. 4 Els fills de Madian van ser Efà, Éfer, Hanoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests són els descendents de Queturà.
    5 Abraham va fer Isaac hereu de tot el que posseïa. 6 En canvi, als fills tinguts de les altres dones, els va fer donacions i, mentre encara vivia, els va enviar lluny del seu fill Isaac, cap a terres d’orient.
    7 Abraham va viure cent setanta-cinc anys. 8 Va morir carregat d’anys, després d’una vellesa feliç, i es va reunir amb els seus. 9 Isaac i Ismael, fills d’ell, el van enterrar a la cova de Macpelà, davant de Mambré, en el camp que havia estat de l’hitita Efron, fill de Sóhar. 10 Abraham havia comprat aquest camp als hitites. Allà va ser enterrat amb la seva muller Sara.
    11 Després de la mort d’Abraham, Déu va beneir el seu fill Isaac, que vivia vora el pou de Lahai-Roí.

Descendents d’Ismael


    12 Llista genealògica dels descendents d’Ismael, fill d’Abraham i d’Agar, l’esclava egípcia de Sara. 13 Aquests són els seus noms per ordre de naixement: Nebaiot, el primogènit d’Ismael, Quedar, Adbeel, Mibsam, 14 Mixmà, Dumà, Massà, 15 Hadad, Temà, Jetur, Nafix i Quedma. 16 Aquests són els dotze fills d’Ismael. Cada un era cap d’una tribu i va donar nom a les seves poblacions i als seus campaments.
    17 Ismael va viure cent trenta-set anys. Ismael va morir i es va reunir amb els seus. 18 Els descendents d’Ismael es van establir entre Havilà i Xur, que es troba a la frontera d’Egipte, en direcció cap a Aixur, lluny dels altres descendents d’Abraham.

Isaac i Jacob (25,19-36,43)

Els dos fills d’Isaac: Esaú i Jacob


    19 Aquesta és la història d’Isaac, fill d’Abraham. Abraham va ser el pare d’Isaac. 20 Isaac tenia quaranta anys quan es va casar amb Rebeca, filla de Betuel i germana de Laban, tots dos arameus de Padan-Aram. 21 Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril. El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada, 22 però els fills que esperava topaven entre ells dins les entranyes de la mare. Ella deia:
—Per què m’ha de passar a mi una cosa així?
Anà, doncs, a consultar el Senyor,
23 i el Senyor li va respondre:
—Hi ha dues nacions en el teu ventre;
dos pobles naixeran de les teves entranyes.
L’un serà més fort que l’altre,
el més gran servirà el més petit.

    24 Quan se li van complir els dies, Rebeca portava bessonada. 25 El primer que va sortir era rogenc, tot ell cobert com d’un mantell pelut: li van posar el nom d’Esaú. 26 Tot seguit va sortir el seu germà, agafant amb la mà el taló d’Esaú: li van posar el nom de Jacob.
Quan van néixer, Isaac tenia seixanta anys.

    27 Els nois es van fer grans. Esaú arribà a ser un excel·lent caçador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home íntegre, que preferia viure en tendes. 28 Isaac preferia Esaú, perquè li agradava menjar caça, però Rebeca preferia Jacob.
    29 Un dia que Jacob estava coent llenties, Esaú tornava del camp molt cansat 30 i va dir a Jacob:
—Estic rendit. Dona’m un plat d’això rogenc.
Per això s’anomena Edom (que vol dir «roig»).

    31 Jacob li contestà:
—Te’l donaré si em vens ara mateix els teus drets de primogènit.

    32 Esaú va dir:
—M’estic morint. De què em serveixen els drets de primogènit?

    33 Jacob va continuar:
—Jura-m’ho ara mateix.
Esaú li ho va jurar, i va vendre així a Jacob els seus drets de primogènit.
34 Aleshores Jacob donà a Esaú pa i un plat de llenties. Esaú va menjar, va beure i se n’anà. No va donar cap valor als seus drets de primogènit.