Història de l’ascensió de David al tron (1Sa 16-2Sa 6)

David és ungit rei

    ¹ El Senyor va dir a Samuel:
—Fins quan t’aniràs lamentant per Saül? Soc jo qui l’ha rebutjat com a rei d’Israel! Ara omple d’oli el corn i ves. Jo t’envio a casa de Jessè, de Betlem, ^* perquè he escollit el rei entre els seus fills.
    ² Samuel respongué:
—Com puc anar-hi? Si Saül ho sap, em matarà. ^*
El Senyor li va dir:
—Pren una vedella i digues que hi vas per oferir un sacrifici al Senyor. ³ Convida Jessè al sacrifici, i jo t’indicaré què has de fer. M’ungiràs rei aquell que jo et diré.
    ⁴ Samuel va fer allò que el Senyor li havia manat. En arribar a Betlem, els ancians de la ciutat sortiren a rebre’l, alarmats, i li van preguntar:
—Vens en so de pau?
    ⁵ Samuel respongué:
—Sí, vinc en so de pau. Soc aquí per oferir un sacrifici al Senyor. Purifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici.
Samuel també va purificar Jessè i els seus fills i els convidà al sacrifici.
    ⁶ Quan arribaven, va veure Eliab i pensà: «L’ungit del Senyor és aquí, davant d’ell.»
    ⁷ Però el Senyor digué a Samuel:
—No et fixis en el seu aspecte ni en la seva estatura. L’he descartat. El que val no és allò que l’home veu: l’home veu l’aparença, el Senyor veu el fons del cor. ^*
    8 Llavors Jessè va cridar Abinadab i el va fer passar per davant de Samuel, però aquest digué:
—No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
    ⁹ Després Jessè va fer passar Ximà, però Samuel digué:
—No és tampoc aquest el qui el Senyor ha escollit.
    ¹⁰ Així Jessè va fer passar al davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel li digué:
—D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.
    ¹¹ Samuel va afegir:
—No queda cap més fill?
Jessè va respondre:
—Encara queda el més petit. És a pasturar el ramat. ^*
Samuel li digué:
—Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que ell no hi sigui.
    ¹² Jessè va fer que l’anessin a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics. Tot ell feia goig de veure. El Senyor va dir a Samuel:
—Ungeix-lo, que és ell.
    ¹³ Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir ^* enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’esperit del Senyor s’apoderà de David. ^* Samuel va tornar-se’n a Ramà.

David a la cort de Saül

    ¹⁴ L’esperit del Senyor s’havia apartat de Saül, i un esperit maligne, ^* enviat pel Senyor, el turmentava.
    ¹⁵ Els consellers de Saül li van dir:
—Es veu que un esperit maligne enviat per Déu et turmenta. ¹⁶ Si tu ens ho manes, senyor, els qui prestem servei a casa teva buscarem algú que sàpiga tocar la cítara. Així, quan t’assalti l’esperit maligne enviat per Déu, ell tocarà i et trobaràs millor. ^*
    17 Saül va dir als seus consellers:
—Busqueu-me un home que toqui bé i porteu-me’l.
    ¹⁸ Un dels criats digué:
—He sabut que Jessè, el de Betlem, té un fill que toca bé i que, a més, és valent i bon guerrer. Parla assenyadament i té bona presència. El Senyor és amb ell. ^*
    19 Saül va trametre missatgers a Jessè per dir-li que li enviés el seu fill David, que s’estava amb el ramat. ^{* 20} Jessè va preparar un ase, pans, un bot de vi i un cabrit, i va fer que David, el seu fill, ho portés a Saül. ²¹ David es presentà a casa de Saül i va entrar al seu servei. Saül va arribar a tenir-li tant d’afecte ^* que va fer-lo el seu escuder. ²² Saül va fer dir a Jessè:
—David, m’agrada: et prego que es quedi al meu servei.
    ²³ Quan aquell esperit enviat per Déu assaltava Saül, David prenia la cítara i tocava. Saül es calmava i es trobava millor, perquè fugia d’ell l’esperit maligne.