Jonatan salva David
1 Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus consellers del seu propòsit de matar David. Però el seu fill Jonatan, que estimava molt David, 2 el va informar del pla:
—El meu pare Saül et vol matar. Demà al matí ves amb compte i queda’t amagat en un lloc secret. 3 Jo sortiré amb el meu pare i l’acompanyaré al camp on tu seràs. Li parlaré de tu, veuré com va la cosa i t’ho faré saber.
4 Jonatan va parlar a favor de David al seu pare Saül. Li va dir:
—Tu, rei, no has de fer cap mal al teu servent David. Ell no te n’ha fet cap a tu. Ben al contrari, la seva actuació t’ha estat molt profitosa: 5 es va jugar la vida per matar aquell filisteu, i aquell dia el Senyor va donar una gran victòria a Israel. Tu mateix, en veure-ho, te’n vas alegrar. Per què vols pecar vessant sang innocent, matant David sense cap motiu?
6 Saül va fer cas del que Jonatan li deia, i va fer aquest jurament:
—Per la vida del Senyor, juro que David no morirà!
7 Jonatan va cridar David i li explicà aquesta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va tornar a estar al seu servei com abans.
8 La guerra continuava. David va sortir a combatre contra els filisteus, i la derrota d’ells fou tan gran que tots van fugir.
Nou intent criminal de Saül
9 Un esperit maligne enviat pel Senyor s’apoderà de Saül. Saül era a casa seva, assegut, amb la llança a la mà, mentre David tocava la cítara. 10 Saül intentà de clavar David a la paret d’una llançada, però David va esquivar el cop, i la llança quedà clavada a la paret. David es va escapar aquella mateixa nit.
Mical salva David
11 Saül envià emissaris a casa de David a vigilar-lo, amb la intenció de matar-lo l’endemà al matí. Però Mical, la seva muller, el va avisar:
—Si aquesta mateixa nit no t’escapes, demà t’hauran mort.
12 Mical va despenjar David per la finestra, i així ell pogué fugir i salvar-se. 13 Mical va agafar l’estàtua de l’ídol domèstic, la ficà al llit, va posar-li a la capçalera un coixí de pèl de cabra i va tapar l’ídol amb un tros de roba.
14 Quan Saül va fer anar els seus emissaris a detenir David, Mical els digué que estava malalt. 15 Saül tornà a enviar-los a veure si David hi era i els va manar que el portessin amb el llit i tot, per matar-lo. 16 Ells van entrar, però al llit només hi havia l’ídol, amb el coixí de pèl de cabra a la capçalera.
17 Llavors Saül va dir a Mical:
—Per què m’has enganyat i has deixat fugir el meu enemic?
Mical li respongué:
—És que ell m’ha dit: “Deixa’m anar. No m’obliguis a matar-te.”
David i Saül a Naiot
18 David, doncs, va fugir i es va salvar. Anà a trobar Samuel a Ramà i va explicar-li tot el que Saül li havia fet. David i Samuel se n’anaren a viure a Naiot. 19 Algú va informar Saül que David era a Naiot de Ramà, 20 i Saül va enviar-hi emissaris a detenir-lo. Aquests van veure el grup de profetes en ple deliri profètic, i Samuel, dret al mig, que els presidia. Llavors l’esperit de Déu s’apoderà dels emissaris de Saül, i ells també es posaren a delirar com els profetes. 21 Ho van comunicar a Saül i en va enviar uns altres, que també es posaren a delirar. Saül n’envià un tercer grup i també es van posar a fer igual. 22 Llavors va anar personalment a Ramà. En arribar a la gran cisterna que hi ha a Secu, va preguntar:
—On són Samuel i David?
Li respongueren:
—Són a Naiot de Ramà.
23 Però, mentre anava cap a Naiot de Ramà, s’apoderà també d’ell l’esperit de Déu i caminava tot delirant com els profetes, fins que va arribar a Naiot de Ramà. 24 Saül es va treure els vestits i també estigué delirant davant de Samuel com els altres profetes. Finalment, nu, es va desplomar i va romandre així tot aquell dia i la nit següent. Per això diuen: «¿També Saül figura entre els profetes?»