Amistat entre David i Jonatan

    ¹ Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan ^* va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix. ² Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare. ³ Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix. ^{* 4} Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó.
    ⁵ De totes les campanyes que Saül li encomanava, David en sortia victoriós; per això Saül li va confiar el comandament dels seus homes de guerra, ^* i era ben vist de tot l’exèrcit i dels oficials de Saül.

Gelosia de Saül

    ⁶ Un dia que David tornava victoriós amb les seves tropes de les campanyes contra els filisteus, de totes les poblacions d’Israel sortien les dones a rebre el rei Saül, cantant i ballant al so dels tamborins i dels ferrets, i amb crits d’alegria. ⁷ Les dones, tot dansant, repetien aquesta corranda:
«Saül en mata a milers,
i David, a desenes de milers.» ^*
    8 A Saül no li va caure gens bé, aquell cant, i es va indignar molt. Deia:
—A David, desenes de milers, i a mi, milers i prou! Només caldria que el fessin rei!
    ⁹ Des d’aquell dia, Saül mirava David de mal ull.
    ¹⁰ L’endemà, un esperit maligne ^* enviat per Déu s’apoderà de Saül, que començà a desvariejar al palau mateix. David tocava la cítara, com de costum. ¹¹ Saül tenia una llança a la mà, i li va venir el pensament de deixar David clavat contra la paret. Però David pogué esquivar el cop dues vegades. ^*
    12 Saül va agafar por de David; el Senyor era amb David i, en canvi, s’havia retirat d’ell. ¹³ Per això va allunyar David, nomenant-lo comandant. ^* David anava a les campanyes al capdavant de la seva tropa ¹⁴ i reeixia en totes les operacions, perquè el Senyor era amb ell.
    ¹⁵ En veure que tot li sortia tan bé, Saül encara li tenia més por. ¹⁶ Però tot Israel i Judà estimaven David, perquè era el qui els comandava quan sortien en campanya.

David, gendre del rei ^*

    ¹⁷ Saül va dir a David:
—Mira, et donaré per muller la meva filla gran, Merab. ^* Però has de ser un guerrer valerós i lluitar en les guerres del Senyor. ^*
Saül pensava: «Que no el matin les meves mans; que ho facin els filisteus.»
    ¹⁸ David va respondre a Saül:
—Qui soc jo i què és a Israel la família del meu pare, perquè jo pugui ser gendre del rei?
    ¹⁹ Però a l’hora de donar Merab, la filla de Saül, a David per muller, la van donar a Adriel, el meholatita. ^*
    20 Aleshores Mical, la filla petita de Saül, es va enamorar de David. Ho van dir a Saül i aquest va trobar-ho bé, ²¹ perquè pensava: «La hi donaré, però li serà un parany perquè mori a mans dels filisteus.»
Saül, doncs, va comunicar a David per segona vegada que ara podria ser el seu gendre. ²² I manà als seus consellers:
—Digueu confidencialment a David que el rei l’aprecia i que també l’aprecien tots els seus consellers; que s’animi a ser gendre del rei.
    ²³ Els consellers de Saül van transmetre aquestes paraules a David, i aquest els respongué:
—¿Us sembla poca cosa, ser gendre del rei? Si jo no soc més que un home pobre i insignificant.
    ²⁴ Els consellers de Saül van comunicar-li aquestes paraules de David. ²⁵ Saül respongué:
—Digueu això a David: “El rei no desitja cap més dot que cent prepucis ^* de filisteus. Aquesta serà la resposta del rei als seus enemics.”
Saül pensava que així faria morir David a mans dels filisteus.
    ²⁶ Però quan els consellers de Saül feren saber a David la seva proposta, ell va acceptar de bon grat aquesta condició per a poder ser gendre del rei. Abans i tot que s’acabés el termini, ²⁷ David va sortir amb els seus homes, matà dos-cents filisteus i va pagar al rei els prepucis per poder ser gendre seu. I Saül li va donar la seva filla Mical per muller.
    ²⁸ Saül va veure ben clar, una vegada més, que el Senyor era amb David. Mical, la seva filla, estimava David. ²⁹ Per això Saül el va témer encara més. Tota la vida li va ser enemic.
    ³⁰ Els comandants filisteus sortien a fer incursions; però, a cada sortida que feien, David tenia més èxits que els altres oficials de Saül. Així el seu nom s’anava fent famós. ^*