Història de l’ascensió de David al tron (1Sa 16-2Sa 6)

Nou relat de la mort de Saül ^*

    ¹ Saül ja era mort ^* quan David va tornar de derrotar els amalequites. Feia dos dies que David era a Siclag. ^{* 2} El tercer dia va arribar un home de l’exèrcit de Saül, amb els vestits esquinçats i el cap cobert de terra en senyal de dol. ^* En arribar on era David, es prosternà. ³ David li va preguntar:
—D’on vens?
Ell va respondre:
—Soc un fugitiu de l’exèrcit d’Israel.
    ⁴ David li va dir:
—Què ha passat? Explica-m’ho.
L’home digué:
—En el combat, les tropes han fugit a la desbandada, i molts han caigut morts. També han mort Saül i el seu fill Jonatan.
    ⁵ David va preguntar al jove que l’informava:
—Com ho saps, tu, que Saül i el seu fill Jonatan són morts?
    ⁶ El jove va respondre:
—Em trobava casualment en una de les muntanyes de Guilboa, ^* quan vaig veure Saül, repenjat a la seva llança, mentre l’encalçaven els soldats amb els carros de guerra. ⁷ Ell es girà enrere i, en veure’m, em va cridar. Li vaig respondre:
»—Aquí em tens.
    ⁸ »Em preguntà:
»—Qui ets, tu?
»Li responc:
»—Soc un amalequita.
    ⁹ »Ell em diu:
»—Vine aquí i mata’m, que em trobo molt malament, si bé encara em sento ple de vida.
    ¹⁰ »Hi vaig anar i el vaig matar, convençut que no podria sobreviure. Després li vaig prendre la diadema ^* i el braçalet i els he portat aquí, al meu senyor.
    ¹¹ David es va esquinçar els vestits, i el mateix van fer tots els homes que eren amb ell. ¹² Van fer dol, ploraren i dejunaren ^* fins al vespre per Saül, pel seu fill Jonatan, per l’exèrcit del Senyor i per la gent d’Israel, que havien caigut víctimes de l’espasa.
    ¹³ David va preguntar al jove que l’havia informat:
—D’on ets, tu?
Ell respongué:
—Soc fill d’un immigrant amalequita.
    ¹⁴ David exclamà:
—I com has gosat posar la mà damunt l’ungit del Senyor i matar-lo? ^*
    15 David va cridar un dels seus homes i li ordenà:
—Mata’l!
Aquell home es va llançar sobre l’amalequita i el va matar. ¹⁶ David li va dir:
—Tu t’has fet responsable de la teva mort. Les teves pròpies paraules t’han acusat quan deies: “Soc jo qui he matat l’ungit del Senyor.”

Complanta de David per Saül i Jonatan ^*

    ¹⁷ David va compondre aquesta complanta per Saül i pel seu fill Jonatan, ¹⁸ i va ordenar que la gent de Judà l’aprengués. És el cant de l’Arc. Es troba escrit en el Llibre del just. ^* Diu així:
    ¹⁹ «L’esplendor d’Israel jeu morta a les altures.
Com han caigut els guerrers ardits!
    ²⁰ No ho diguéssiu pas a Gat,
no dugueu la nova als carrers d’Ascaló; ^*
se n’alegrarien les noies filistees,
ho celebrarien les filles dels incircumcisos. ^*
    21 Muntanyes de Guilboa, ^*
que no caiguin damunt vostre ni pluja ni rosada;
que no siguin fèrtils els vostres camps,
perquè aquí ha estat deshonrat
l’escut dels més ardits:
l’escut de Saül, untat no pas amb oli,
    ²² sinó amb sang d’enemics, amb greix de guerrers.
L’arc de Jonatan no es feia mai enrere!
L’espasa de Saül no tornava mai de buit!
    ²³ Saül i Jonatan, amables, encisadors,
inseparables en la vida i en la mort,
més ràpids que les àguiles,
més valents que els lleons!
    ²⁴ Noies d’Israel, ploreu per Saül,
que us engalanava amb porpra i robes fines
i us guarnia d’or les vestidures.
    ²⁵ Com han caigut els guerrers ardits enmig de la batalla!
Jonatan jeu mort a les altures.
    ²⁶ Quin dolor sento per tu,
germà meu, Jonatan,
tant com m’encisaves!
El teu amor m’era més meravellós
que l’amor de les dones. ^*
    27 Com han caigut els guerrers ardits!
S’han esvaït les seves armadures.»