Trasllat de l’arca a Jerusalem ^*
(1Cr 13,5-14; 2Sa 15,25-16,3)

    ¹ David va tornar a reunir el bo i millor d’Israel, uns trenta mil homes, ² i s’encaminà a Baalé-Judà ^* amb tot el poble que l’acompanyava, per traslladar des d’allí l’arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. ^{* 3} Van carregar l’arca de Déu a dalt d’un carro nou i se la van endur de la casa d’Abinadab, ^* que es troba dalt del turó. Uzà i Ahió, fills d’Abinadab, conduïen el carro, ⁴ amb l’arca de Déu. Ahió anava al davant de l’arca. ⁵ David i tots els israelites dansaven davant el Senyor acompanyats amb tota mena d’instruments de fusta de savina, arpes, cítares, tamborins, sistres i címbals. ^{* 6} En arribar a l’era de Nacon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l’arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la. ⁷ Però el Senyor va indignar-se contra Uzà: Déu el va abatre allà mateix pel seu atreviment. Uzà va caure mort al costat de l’arca de Déu. ^{* 8} David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà») , ^* i així es diu encara avui.
    ⁹ Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte pel Senyor, i va pensar: «Com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor?» ¹⁰ I no volgué portar l’arca del Senyor al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d’Obed-Edom, ^* que era de Gat. ¹¹ L’arca del Senyor va estar tres mesos a la casa d’Obed-Edom, i el Senyor el va beneir, a ell i a tota la seva família.
    ¹² Van fer saber al rei David que el Senyor, gràcies a l’arca de Déu, havia beneït la família d’Obed-Edom i tots els seus béns. Llavors David va traslladar l’arca de Déu de la casa d’Obed-Edom a la ciutat de David, enmig d’una gran festa. ¹³ Quan els portants de l’arca del Senyor hagueren fet sis passes, David va sacrificar un toro i un moltó. ¹⁴ David, vestit només amb una túnica de lli, ^* saltava amb totes les forces davant el Senyor. ¹⁵ Ell i tota la gent d’Israel acompanyaven l’arca del Senyor enmig d’aclamacions i al so dels corns. ¹⁶ Quan l’arca del Senyor entrava a la ciutat de David, Mical, ^* la filla de Saül, s’ho mirava des de la finestra i, en veure el rei David saltant i ballant davant el Senyor, el menyspreà dins el seu cor.
    ¹⁷ Van portar, doncs, l’arca del Senyor i la col·locaren al seu lloc dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors David va oferir davant el Senyor holocaustos i víctimes de comunió. ^{* 18} Després d’oferir-los, va beneir el poble en nom del Senyor de l’univers ^{* 19} i va manar que distribuïssin a cadascú, a tota la multitud del poble d’Israel, tant homes com dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tothom se’n tornà a casa seva.
    ²⁰ També David se’n tornà al seu palau per beneir els seus familiars. Mical, la filla de Saül, va sortir a rebre’l i li va dir:
—Avui sí que s’ha lluït el rei d’Israel, mig nu a la vista de les criades dels seus servents, com si fos un qualsevol!
    ²¹ David li va contestar:
—Doncs sí, he dansat i dansaré davant el Senyor, que m’ha preferit al teu pare i a tota la teva família i m’ha fet sobirà d’Israel, el seu poble. ^{* 22} I estic disposat a deshonrar-me més encara, i a rebaixar-me jo mateix. Però les criades de qui parles, segur que elles m’honraran.
    ²³ Mical, la filla de Saül, va morir sense haver tingut cap fill. ^*