Història de la successió al tron de David (2Sa 7-1Re 2) ^*

Profecia de Natan ^*
(1Cr 17)

    ¹ Quan el rei David s’hagué instal·lat al seu palau i el Senyor li hagué concedit el repòs ^* de tots els enemics que l’envoltaven, ^{* 2} el rei va dir al profeta Natan:
—Mira, jo visc en un palau de cedre, ^* mentre que l’arca de Déu habita en una tenda de lona. ^*
    3 Natan va respondre al rei:
—Ves, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu. ^*
    4 Però aquella nit ^* el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula: ^*
    5 —Ves i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: ¿Tu m’has de construir un casal perquè hi resideixi? ⁶ D’ençà del dia que vaig treure els israelites d’Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d’un lloc a l’altre en una tenda, en un tabernacle. ⁷ A tot arreu on he anat entre els israelites, ¿m’he queixat mai a cap de les tribus ^* a qui manava de conduir el meu poble, que no m’haguessin construït un palau de cedre?” ^{* 8} Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà del meu poble d’Israel. ^{* 9} He estat amb tu ^* en totes les campanyes que has emprès, he derrotat tots els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels homes més famosos de la terra. ¹⁰ Destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi implantaré ^* perquè hi habiti sense por; no l’oprimiran més els perversos com havien fet abans, ¹¹ durant el temps que vaig enviar jutges per a governar Israel, el meu poble. A tu, t’he fet reposar de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que és ell qui et farà un casal. ^{* 12} Quan t’arribarà l’hora d’adormir-te amb els teus pares, jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu regnat. ^{* 13} És ell qui construirà un casal dedicat al meu nom, i jo faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. ¹⁴ Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. Si obra malament, el corregiré amb la vara, com fan els homes, que no planyen el bastó; ^{* 15} però mai no em desdiré del meu amor per ell, ^* com me’n vaig desdir amb Saül, a qui vaig excloure del lloc que ara tu ocupes. ^{* 16} El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrà per sempre.” ^*
    17 Això és el que Natan va dir a David quan li va comunicar aquesta visió profètica. ¹⁸ Llavors el rei David anà a asseure’s a la presència del Senyor i va dir:
—Qui soc jo, Senyor Déu, i què és el meu casal, perquè m’hagis conduït fins aquí? ¹⁹ I com si això, Senyor Déu, encara et semblés poca cosa, has volgut parlar del casal d’aquest servent teu en els temps futurs. Quin designi tan gran per a un home, Senyor Déu! ²⁰ Què més podria dir-te encara David? Tu, Senyor Déu, coneixes el teu servent. ²¹ Per les teves promeses, pel teu bon cor, has volgut fer coses molt grans, i les has comunicades al teu servent. ²² Que n’ets, de gran, Senyor Déu! No hi ha ningú com tu, no hi ha cap més Déu fora de tu, ^* capaç de fer tot el que hem sentit contar. ²³ Quina altra nació hi ha a la terra com el teu poble d’Israel? Déu mateix ha anat a rescatar-se’ls per fer-ne el seu poble, ^* per donar-los una anomenada, per obrar a favor d’ells coses grans i prodigioses. Tu has expulsat, de davant el teu poble que t’havies rescatat d’Egipte, altres nacions amb els seus déus. ²⁴ Del poble d’Israel, tu n’has fet el teu poble per sempre, i tu, Senyor, t’has fet el seu Déu. ^{* 25} Ara, doncs, Senyor-Déu, mantén per sempre això que has promès al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa. ²⁶ Quan la gent dirà: “El Senyor de l’univers és el Déu d’Israel”, reconeixerà la grandesa eterna del teu nom. I el casal del teu servent David es mantindrà ferm davant teu; ²⁷ perquè tu, Senyor de l’univers, Déu d’Israel, has revelat al teu servent que li edificaries un casal. Per això jo, que soc el teu servent, he gosat adreçar-te aquesta pregària. ²⁸ Tu, Senyor Déu, ets realment Déu, i les teves paraules són veritat. Tu, que has comunicat al teu servent aquesta bona promesa, ²⁹ digna’t beneir ara el casal del teu servent perquè es perpetuï per sempre davant teu. Tu, Senyor Déu, ho has promès. Fes que sigui beneït per sempre el casal del teu servent!