Revolta d’Absalom contra David

    ¹ Algun temps després, Absalom es va procurar una carrossa amb cavalls i una escorta de cinquanta homes que el precedien. ^{* 2} Es llevava de bon matí i es posava vora el camí que conduïa a la porta de la ciutat. Sempre que algú tenia un plet i acudia al rei per demanar-li justícia, Absalom el cridava i li deia:
—De quin poble ets?
Ell responia:
—El teu servent és de tal tribu d’Israel. ^*
    3 Absalom aleshores li deia:
—Mira, les teves raons són justes i clares, però en el tribunal del rei no hi haurà ningú que t’escolti.
    ⁴ Absalom afegia:
—Tant de bo que em fessin jutge d’aquest país! Tots els qui tinguessin reclamacions o plets podrien acudir a mi i jo els faria justícia.
    ⁵ I quan algú anava a prosternar-se al seu davant, ell li allargava la mà, l’aixecava i el besava. ⁶ Així es comportava Absalom amb tots els israelites que acudien al rei per demanar justícia. I d’aquesta manera Absalom robava el cor dels homes d’Israel.
    ⁷ Passats quatre anys, ^* Absalom va dir al rei:
—Permet que me’n vagi a Hebron ^* a complir una prometença que vaig fer al Senyor. ⁸ Quan aquest servent teu residia a Gueixur, ^* al país dels arameus, vaig prometre que, si el Senyor em concedia de tornar a Jerusalem, aniria allí per adorar-lo.
    ⁹ El rei li va respondre:
—Ves-te’n en pau.
Absalom, doncs, va sortir cap a Hebron. ¹⁰ Mentrestant va enviar emissaris a totes les tribus d’Israel ^* perquè donessin aquesta consigna:
—Així que sentireu el toc de corn, crideu: Absalom és rei a Hebron! ^*
    11 Dos-cents convidats havien acompanyat Absalom des de Jerusalem innocentment, sense sospitar res de la conspiració. ¹² Mentre Absalom oferia els sacrificis, va fer venir Ahitófel, conseller de David, des de Guiló, ^* vila on ell residia. La conjuració s’enfortia, i els partidaris d’Absalom anaven augmentant.

David fuig de Jerusalem ^*

    ¹³ Un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d’Israel s’havia decantat a favor d’Absalom. ¹⁴ Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem:
—Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.
    ¹⁵ Els consellers del rei li van respondre:
—Som els servidors del rei, el nostre senyor, per a tot el que ell decideixi.
    ¹⁶ El rei va sortir a peu, ^* amb tota la seva família, però va deixar deu concubines per a guardar el palau. ¹⁷ El rei, doncs, sortí a peu amb tota la seva gent i, en arribar a l’última casa, es van aturar. ¹⁸ Tota la guàrdia dels quereteus i els peleteus anà passant davant d’ell, i també van passar pel seu davant els sis-cents homes que l’havien seguit des de Gat. ^{* 19} El rei va dir a Itai, el de Gat:
—Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servei d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país. ²⁰ Era ahir, com qui diu, que vas arribar, ¿i avui t’haig de fer errar amb nosaltres a la ventura, quan ni jo mateix no sé on aniré? Torna-te’n i emporta’t els teus compatriotes, i que el Senyor sigui sempre bondadós amb tu! ^*
    21 Però Itai va respondre al rei:
—Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, senyor i rei meu, et juro que allà on tu siguis, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent. ^*
    22 David va dir a Itai:
—Doncs, vine. Endavant!
I Itai de Gat va passar endavant amb tots els seus homes i les seves famílies. ^{* 23} Mentre anaven desfilant, se sentien arreu plors i sanglots. El rei va passar el torrent de Cedró, ^* mentre tota la gent caminava en direcció al desert. ²⁴ També hi havia Sadoc, amb tots els levites, que portaven l’arca de l’aliança de Déu; la van dipositar allà, i Abiatar, el sacerdot, va oferir sacrificis fins que hagué passat tota la gent que sortia de la ciutat. ²⁵ Llavors el rei va dir al sacerdot Sadoc:
—Torna l’arca de Déu a la ciutat. Si el Senyor em concedeix el seu favor, em farà tornar i podré veure una altra vegada l’arca i el lloc on resideix. ²⁶ Però si el Senyor diu que ja no em vol més, aquí em té: que em tracti com li sembli millor!
    ²⁷ El rei digué encara al sacerdot Sadoc:
—Ja ho veus, val més que tornis en pau a la ciutat, i que Ahimaas, el teu fill, i Jehonatan, fill d’Abiatar, ^* es quedin amb vosaltres. ²⁸ Jo m’entretindré per les planes desèrtiques del Jordà ^* fins que em digueu alguna cosa.
    ²⁹ Sadoc i Abiatar van retornar l’arca de Déu a Jerusalem i s’hi van quedar.
    ³⁰ David va emprendre la pujada de les Oliveres ^* tot plorant, amb el cap cobert i els peus descalços. Tots els qui l’acompanyaven s’havien també cobert el cap i pujaven tot plorant. ^{* 31} Van comunicar a David que Ahitófel també era dels conjurats amb Absalom, i David va exclamar:
—Senyor, fes tornar insensats els consells d’Ahitófel! ^*
    32 Quan David va arribar al cim, al lloc on donen culte a Déu, es va presentar Huixai, ^* l’arquita, amb la túnica esquinçada i el cap cobert de terra en senyal de dol. ^{* 33} David va dir-li:
—Si vens amb mi, més aviat em faràs nosa. ³⁴ Però si tornes a la ciutat i dius a Absalom: “Rei nostre, vull estar al teu servei; com abans servia el teu pare, ara et serviré a tu”, podràs trastocar en profit meu els consells d’Ahitófel. ³⁵ Amb tu hi haurà els sacerdots Sadoc i Abiatar; informa’ls de tot el que sentis a dir del palau del rei. ³⁶ Tenen amb ells els seus dos fills: Ahimaas, fill de Sadoc, i Jehonatan, fill d’Abiatar. Comuniqueu-me per mitjà d’ells tot el que haureu sentit.
    ³⁷ Huixai, home de confiança de David, va arribar a la ciutat en el moment en què Absalom entrava a Jerusalem.