Comportaments oposats de Sibà i de Ximí

    ¹ David acabava de passar la carena quan Sibà, ^* l’administrador de Mefibóixet, ^* anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi. ² El rei digué a Sibà:
—Què significa tot això?
Sibà va respondre:
—Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert.
    ³ El rei va demanar:
—I on és el net de Saül, el teu amo?
Sibà li va respondre:
—S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.” ^*
    4 Aleshores el rei va dir a Sibà:
—Totes les propietats de Mefibóixet són teves.
Sibà va exclamar:
—Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!
    ⁵ Quan David va arribar a Bahurim, ^* en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí ^* i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David ⁶ i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra. ⁷ Ximí maleïa David i deia:
—Ves-te’n, ves-te’n, home sanguinari i pervers! ⁸ El Senyor et fa pagar ^* tota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!
    ⁹ Abisai, ^* fill de Seruià, va dir al rei:
—Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dona’m permís i li tallaré el cap.
    ¹⁰ Però el rei va respondre:
—Deixeu-me estar, vosaltres, ^* família de Seruià! ^* Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?
    ¹¹ Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials:
—Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat. ¹² Potser el Senyor mirarà la meva aflicció ^* i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.
    ¹³ David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra. ¹⁴ El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, ^* i allà es van refer.

Absalom entra a Jerusalem

    ¹⁵ Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel ^* era amb ell. ¹⁶ Huixai, ^* l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar:
—Visca el rei! Visca el rei! ^*
    17 Absalom li digué:
—¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?
    ¹⁸ Huixai li va respondre:
—De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré. ¹⁹ A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu.

Fracàs dels plans contra David

    ²⁰ Absalom va dir a Ahitófel:
—Delibereu entre vosaltres què hem de fer.
    ²¹ Ahitófel va prendre la paraula:
—Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.
    ²² Aleshores van muntar una tenda per a Absalom al terrat, i ell va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel. ^*
    23 En aquell temps, tant per a David com per a Absalom, els consells d’Ahitófel tenien el mateix valor que els oracles divins. ^*