Comportaments oposats de Sibà i de Ximí


    1 David acabava de passar la carena quan Sibà, l’administrador de Mefibóixet, anà a trobar-lo amb un parell d’ases carregats amb dos-cents pans, cent raïms de panses, cent peces de fruita i un bot de vi. 2 El rei digué a Sibà:
—Què significa tot això?
Sibà va respondre:
—Els ases són perquè hi munti la família del rei; el pa i la fruita, perquè en mengin els seus homes, i el vi, perquè en beguin els qui defalleixin en el desert.

    3 El rei va demanar:
—I on és el net de Saül, el teu amo?
Sibà li va respondre:
—S’ha quedat a Jerusalem, dient-se: “Ara els d’Israel em tornaran el reialme del meu pare.”

    4 Aleshores el rei va dir a Sibà:
—Totes les propietats de Mefibóixet són teves.
Sibà va exclamar:
—Em prosterno al teu davant, rei i senyor meu. Que sempre pugui gaudir del teu favor!

    5 Quan David va arribar a Bahurim, en sortia un home d’un clan de la família de Saül, que es deia Ximí i era fill de Guerà. Tot sortint, maleïa David 6 i li tirava pedres, a ell i als seus oficials. La tropa de David i tots els seus soldats escollits l’escortaven a dreta i esquerra. 7 Ximí maleïa David i deia:
—Ves-te’n, ves-te’n, home sanguinari i pervers!
8 El Senyor et fa pagar tota la sang de la família de Saül, a la qual vas usurpar el tron, i ara l’ha donat al teu fill Absalom. Paga els teus crims, home sanguinari!
    9 Abisai, fill de Seruià, va dir al rei:
—Com gosa aquest gos mort maleir el rei, el meu senyor? Dona’m permís i li tallaré el cap.

    10 Però el rei va respondre:
—Deixeu-me estar, vosaltres, família de Seruià! Si aquest home em maleeix, és perquè el Senyor li diu que maleeixi David. Qui pot demanar-li per què ho fa?

    11 Després David va dir a Abisai i a tots els seus oficials:
—Si el meu propi fill, sortit de les meves entranyes, em vol matar, amb més raó aquest benjaminita. Deixeu-lo que em maleeixi. El Senyor li ho ha manat.
12 Potser el Senyor mirarà la meva aflicció i convertirà en benedicció aquestes malediccions d’avui.
    13 David, amb els seus homes, va continuar el camí. Ximí avançava pel costat de la muntanya, al mateix pas que ell, proferint malediccions i tirant-li rocs i terra. 14 El rei i tota la seva tropa van arribar extenuats a les planes de vora el Jordà, i allà es van refer.

Absalom entra a Jerusalem


    15 Absalom i tots els d’Israel van entrar a Jerusalem. Ahitófel era amb ell. 16 Huixai, l’arquita, amic de David, es presentà a Absalom, i va cridar:
—Visca el rei! Visca el rei!

    17 Absalom li digué:
—¿Aquesta és la lleialtat que guardes al teu amic? Per què no te n’has anat amb ell?

    18 Huixai li va respondre:
—De cap manera! Jo vull estar amb l’elegit del Senyor, de la multitud aquí present, i de tot Israel, i amb ell viuré.
19 A més, a qui he de servir jo sinó al seu fill? Tal com he servit el teu pare, així et serviré a tu.

Fracàs dels plans contra David


    20 Absalom va dir a Ahitófel:
—Delibereu entre vosaltres què hem de fer.

    21 Ahitófel va prendre la paraula:
—Jeu amb les concubines que el teu pare ha deixat per a guardar el palau. Així tot Israel sabrà que t’has fet odiós al teu pare i tots els teus partidaris se sentiran més decidits.

    22 Aleshores van muntar una tenda per a Absalom al terrat, i ell va jeure amb les concubines del seu pare a la vista de tot Israel.
    23 En aquell temps, tant per a David com per a Absalom, els consells d’Ahitófel tenien el mateix valor que els oracles divins.