Perdó del pecat del cens i dedicació de l’altar ^*
(1Cr 21,1-26)

    ¹ L’enuig del Senyor es va abrandar una altra vegada contra els israelites i, en perjudici d’ells, va incitar ^* David a fer el cens d’Israel i de Judà. ² El rei ordenà a Joab, el general en cap de l’exèrcit, que s’estava amb el rei:
—Recorre totes les tribus d’Israel, des de Dan fins a Beerxeba, ^* i feu el cens dels homes aptes per a la guerra, que vull saber-ne el nombre.
    ³ Joab li va replicar:
—Que el Senyor, el teu Déu, multipliqui per cent els homes que tens i que tu ho puguis veure amb els teus propis ulls. Però aquesta cosa, per què la vols fer, senyor rei?
    ⁴ Així i tot, el rei va mantenir l’ordre donada a Joab i als oficials de l’exèrcit. Aquests van sortir de la presència del rei i anaren a fer el cens de tots els israelites. ⁵ Després de passar el Jordà, començaren a Aroer i, des de la ciutat que hi ha al fons de la vall, van continuar per Gad ^* fins a Jazer. ^{* 6} Van arribar a Galaad i al territori hitita, a Cadeix. ^* Acabat anaren a Daniàan i rodalia, en direcció a Sidó. ^{* 7} Després de passar per la ciutadella de Tir i per totes les ciutats dels hivites i dels cananeus, anaren a sortir al Nègueb de Judà, a Beerxeba. ⁸ Havien recorregut tot el país en nou mesos i vint dies, i van tornar a Jerusalem. ⁹ Joab va comunicar al rei la xifra del cens: a Israel hi havia vuit-cents mil homes capaços de manejar l’espasa, i cinc-cents mil a Judà.
    ¹⁰ Però llavors David va sentir remordiments ^* d’haver fet el cens i va confessar al Senyor:
—He comès un greu pecat amb això que he fet. Però ara, Senyor, passa per alt la culpa del teu servent. He estat un estúpid! ^*
    11 L’endemà al matí, ^* quan David es va llevar, el Senyor comunicà la seva paraula al profeta Gad, vident del rei. Li va dir:
    ¹² —Ves i digues a David: “Això et fa saber el Senyor: Et proposo tres càstigs, i el càstig que triïs, jo l’executaré.”
    ¹³ Gad anà a trobar David i li va transmetre el missatge. Li digué:
—Què t’estimes més: set anys de fam al país, o bé tres mesos de derrotes enfront dels enemics, o bé tres dies de pesta al país? Pensa-t’ho i mira què haig de respondre al qui m’ha enviat.
    ¹⁴ David va dir a Gad:
—Estic atrapat! Però val més caure en mans del Senyor, que és molt misericordiós, que no pas en les mans dels homes. ^*
    15 Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, des d’aquell mateix matí fins al dia indicat. Des de Dan fins a Beerxeba ^* van morir setanta mil homes. ^{* 16} Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre ^* aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble:
—Prou! Atura la mà!
L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu. ¹⁷ Quan David veié l’àngel que colpia el poble, va clamar al Senyor:
—Soc jo qui ha pecat. Soc jo qui ha obrat malament. ^* Aquest ramat, ^* què ha fet? Que la teva mà caigui damunt meu i la meva família!
    ¹⁸ Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué:
—Ves a dedicar un altar ^* al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.
    ¹⁹ David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit. ²⁰ De l’era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d’ell ²¹ i li preguntà:
—Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent?
David li respongué:
—Vinc a comprar-te l’era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble.
    ²² Aravna va replicar a David:
—Que el rei, el meu senyor, prengui tot el que li plagui i ho ofereixi en holocaust. Els bous seran les víctimes i els trills i els jous serviran de llenya. ²³ Jo, Aravna, t’ho dono tot, oh rei!
I va afegir:
—Que el Senyor, el teu Déu, et sigui propici!
    ²⁴ Però David li va respondre:
—De cap manera! T’ho compraré i t’ho pagaré pel que val. No vull pas oferir al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res.
David, doncs, va adquirir l’era i els bous per cinquanta sicles ^* de plata. ²⁵ Allà va construir un altar dedicat al Senyor i va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió. El Senyor es va mostrar propici al país, i així va cessar la calamitat que afligia Israel.