Testament i mort de David ^*

    ¹ Quan va arribar a David l’hora de la seva fi, va fer aquestes recomanacions al seu fill Salomó:
    ² —Jo me n’he d’anar pel camí de tothom. ^* Sigues valent i porta’t com un home! ³ Observa els manaments del Senyor, el teu Déu; segueix els seus camins; guarda els seus decrets, els seus preceptes i les seves decisions; guarda la seva aliança, tal com és escrita en la Llei de Moisès, per poder reeixir en tot allò que emprenguis i arreu on vagis. ⁴ Així el Senyor complirà la paraula que em va adreçar: “Si els teus fills vetllen pel seu comportament i em són fidels amb tot el cor i amb tota l’ànima, mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu en el tron d’Israel.” ^*
    5 »D’altra banda, tu saps què em va fer Joab, fill de Seruià, què va fer als dos generals en cap de l’exèrcit d’Israel, a Abner, fill de Ner, ^* i a Amassà, fill de Jèter: ^* com va matar-los cometent en plena pau un acte de guerra, que va tacar-li de sang el cinturó i les sandàlies. ⁶ Actua, doncs, amb intel·ligència i no permetis que els seus cabells blancs arribin en pau al país dels morts. ^{* 7} Sigues, en canvi, bondadós amb els fills de Barzil·lai, ^* el galaadita: admet-los entre els qui mengen a la teva taula, ja que també ells van ser bondadosos amb mi quan jo fugia del teu germà Absalom. ⁸ Però aquí tens Ximí, ^* fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, que em maleïa sense pietat el dia que vaig fugir cap a Mahanaim; més tard va baixar al Jordà per rebre’m i li vaig jurar pel Senyor que no el mataria. ^{* 9} Però ara tu no el deixis sense càstig: ets prou llest i ja sabràs com fer-t’ho perquè els seus cabells blancs baixin al país dels morts tacats de sang.
    ¹⁰ David va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou enterrat a la ciutat de David. ¹¹ Havia regnat quaranta anys sobre Israel: set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem. ^*

Salomó elimina Adonies

    ¹² Quan Salomó va ocupar el tron del seu pare David, la seva reialesa quedà del tot consolidada. ^*
    13 Un dia, Adonies, fill d’Haguit, ^* anà a trobar Betsabé, la mare de Salomó. Ella li va preguntar:
—Vens en so de pau?
Ell respongué:
—Sí, en so de pau.
    ¹⁴ I va afegir:
—T’he de dir una cosa.
Ella digué:
—Parla.
    ¹⁵ Ell va continuar:
—Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell. ^{* 16} Ara et demano una sola cosa; no me la neguis.
Ella digué:
—Explica’t.
    ¹⁷ Ell va continuar:
—Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita. ^* Ell no t’ho negarà.
    ¹⁸ Betsabé li va respondre:
—Està bé. Parlaré al rei a favor teu.
    ¹⁹ Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella. ^* Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la feu seure a la seva dreta. ²⁰ Llavors ella li digué:
—Voldria demanar-te un petit favor; no me’l neguis.
El rei li va respondre:
—Demana, mare, que no t’ho negaré.
    ²¹ Ella continuà:
—Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies.
    ²² El rei Salomó va replicar a la seva mare:
—Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix ^* també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!
    ²³ Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient:
—Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això! ²⁴ Per la vida del Senyor, que m’ha consolidat i establert en el tron del meu pare David i ha escollit la meva dinastia, tal com havia promès, juro que Adonies serà mort avui mateix!
    ²⁵ El rei Salomó va donar l’ordre, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, va matar Adonies.

Abiatar és exiliat

    ²⁶ Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir:
—Ves a Anatot, ^* a la teva propietat. Tot i que mereixes la mort, avui no et faré morir, perquè tu portaves l’arca de l’aliança del Senyor Déu, ^* davant el meu pare David i perquè vas compartir totes les penalitats del meu pare. ^*
    27 Salomó va impedir a Abiatar d’exercir el seu càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat contra el llinatge d’Elí, a Siló. ^*

Joab és assassinat

    ²⁸ Quan Joab, que havia estat partidari d’Adonies, però no d’Absalom, va saber aquestes notícies, corregué a refugiar-se al tabernacle del Senyor i va agafar-se als angles de l’altar. ^{* 29} Llavors van comunicar-ho al rei Salomó:
—Joab s’ha refugiat al tabernacle del Senyor, vora l’altar.
Salomó va fer dir a Joab:
—Per què t’has refugiat vora l’altar?
Joab respongué:
—Tinc por de tu, i per això em refugio prop del Senyor. ^*
Salomó va enviar-hi Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li:
—Ves i mata’l.
    ³⁰ Benaiahu va entrar al tabernacle del Senyor i digué a Joab:
—El rei mana que surtis.
Joab va respondre:
—No, moriré aquí mateix.
Benaiahu tornà la resposta al rei:
—Joab m’ha contestat així.
    ³¹ El rei li digué:
—Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar. ³² El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, ^* perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà. ³³ Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna.
    ³⁴ Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert. ^{* 35} En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d’Abiatar.

Mort de Ximí

    ³⁶ A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué:
—Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc. ³⁷ El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort. ^*
    38 Ximí va respondre al rei:
—La teva sentència és generosa. El teu servent farà tal com ha dit el rei, el meu senyor.
Ximí va viure molt de temps a Jerusalem. ³⁹ Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat, ^{* 40} va ensellar l’ase i se n’anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gat i recobrar els seus dos esclaus. ⁴¹ Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat. ⁴² El rei el va fer comparèixer i li digué:
—¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: “La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès.” ⁴³ Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat?
    ⁴⁴ El rei va dir encara a Ximí:
—Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. ^* Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap. ⁴⁵ En canvi, el rei Salomó serà beneït i el tron de David es mantindrà per sempre més a la presència del Senyor.
    ⁴⁶ El rei va donar ordres a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que anà a matar Ximí.
I la reialesa va quedar del tot consolidada en mans de Salomó. ^*