Febleses de Salomó

    ¹ A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites. ^{* 2} Aquelles dones eren dels pobles dels quals el Senyor havia dit als israelites: «No aneu a viure amb ells, i que ells no visquin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor cap als seus déus.» Però Salomó, pels seus amors, s’havia vinculat a aquells pobles. ^{* 3} Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines. ⁴ I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David. ⁵ Salomó va donar culte a Astarte, ^* deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites. ⁶ Salomó, amb les seves males accions, ofenia el Senyor i ja no el seguia fidelment com havia fet el seu pare David. ⁷ A la muntanya d’enfront de Jerusalem ^* va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, ^* l’abominable déu dels ammonites. ⁸ Va fer el mateix en honor dels déus de totes les seves dones estrangeres, que els cremaven ofrenes i víctimes.
    ⁹ El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegades ^{* 10} i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat. ¹¹ Per això el Senyor li digué:
—Ja que t’has portat així i no has guardat la meva aliança ni les lleis que jo t’havia donat, t’arrencaré ^* el reialme de les mans i en donaré una part a un dels teus súbdits. ¹² Però, per consideració al teu pare David, no ho faré en vida teva, sinó que l’arrencaré de les mans del teu fill. ¹³ I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.

Enemics exteriors

    ¹⁴ El Senyor va fer que s’alcés un adversari contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
    ¹⁵ En temps del rei David, Edom havia estat derrotat ^* i Joab, el general en cap de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d’Edom ¹⁶ després de quedar-s’hi sis mesos amb tot l’exèrcit d’Israel, amb la intenció d’exterminar tots els edomites mascles. ¹⁷ Però Adad havia fugit a Egipte amb altres edomites, súbdits del seu pare. Aleshores Adad era molt jove. ¹⁸ Van marxar de Madian ^* i arribaren a Paran. ^* Van prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al faraó, el rei d’aquell país. Aquest va donar a Adad una casa i li prometé que el mantindria. També li oferí terres. ¹⁹ El faraó va concedir el seu favor a Adad donant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpenés, és a dir, de la reina. ²⁰ La germana de la tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpenés mateixa va criar al palau del faraó. ^* Guenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del faraó. ²¹ D’Egipte estant, Adad va saber que David havia mort i s’havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l’exèrcit, també era mort. Llavors digué al faraó:
—Deixa’m anar al meu país.
    ²² El faraó li va respondre:
—Què et falta a casa meva, que te’n vulguis anar al teu país?
Ell va insistir:
—No res, però deixa’m partir.
    ²³ Déu va fer que s’alcés contra Salomó un altre enemic: Rezon, fill d’Eliadà. Havia fugit de casa del seu amo, Adadèzer, rei de Sobà, ^{* 24} havia aplegat amb ell uns quants homes i s’havia convertit en cap d’una banda. Com que David els anava eliminant, Rezon se’n va anar a Damasc, s’hi establí i arribà a ser-ne el rei. ²⁵ D’aquesta manera, a més del mal que feia Adad, Rezon va ser enemic d’Israel mentre Salomó visqué. Rezon, que havia arribat a ser rei dels arameus, odiava Israel.

Revolta de Jeroboam

    ²⁶ Jeroboam era fill de Nebat, un efratita de Seredà. ^* La seva mare es deia Seruà i era viuda. Ell estava al servei de Salomó, però es va rebel·lar contra el rei. ²⁷ L’ocasió d’alçar-se contra el rei va ser la següent: Salomó construïa el Mil·ló ^* per cobrir el fossat de la ciutat de David, el seu pare. ²⁸ Jeroboam era fort i eficaç. Salomó el va observar mentre treballava i el nomenà inspector del treball que prestaven les tribus de Josep. ²⁹ Un dia que Jeroboam havia sortit de Jerusalem, el profeta Ahià de Siló el va trobar pel camí. Ahià portava un mantell nou. Eren tots dos sols a camp ras. ³⁰ Ahià va agafar el seu mantell nou, el va esquinçar en dotze trossos ^{* 31} i digué a Jeroboam:
—Pren-ne deu trossos, ^* perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Esquinçaré el reialme que Salomó té a les mans i te’n donaré deu tribus; ³² l’única tribu que li deixaré serà en consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel. ³³ M’han abandonat ^* i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó. ³⁴ Tanmateix, no prendré tot el reialme de les mans de Salomó, perquè tinc fermament decidit de conservar-li la sobirania tots els dies de la seva vida, en consideració al meu servent David, que jo vaig escollir i que va observar els meus manaments i els meus decrets. ³⁵ En canvi, prendré el reialme de les mans del seu fill i te’n donaré deu tribus. ³⁶ Al seu fill, li concediré una tribu, a fi que el meu servent David tingui sempre una llàntia encesa ^* al meu davant, a Jerusalem, la ciutat que he escollit perquè porti el meu nom. ³⁷ A tu, Jeroboam, et prendré perquè regnis tal com el teu cor desitgi: seràs rei d’Israel. ³⁸ Si obeeixes tot el que jo et mani, si segueixes els meus camins i poses en pràctica allò que em plau, observant els meus decrets i els meus manaments, tal com va fer el meu servent David, llavors jo seré amb tu, t’edificaré un casal perdurable, ^* com vaig fer amb David, i et confiaré el poble d’Israel. ^{* 39} Així humiliaré el llinatge de David, però no per sempre.” ^*
    40 Salomó va intentar de fer morir Jeroboam, però Jeroboam va fugir a Egipte, prop de Xixac, ^* rei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.

Mort de Salomó
(2Cr 9,29-31)

    ⁴¹ La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, consta en la Crònica del rei Salomó. ^{* 42} La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys. ^{* 43} Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.