Els dos regnes: Israel i Judà (1Re 12-2Re 17)

Cisma de Jeroboam ^*
(2Cr 10,1-19; 1Re 11,1-4)

    ¹ Roboam va anar a Siquem, ^* on s’havien aplegat tots els d’Israel ^* per proclamar-lo rei. ² Jeroboam, fill de Nebat, que encara era a Egipte, on s’havia establert fugint del rei Salomó, ho va saber i de moment es va quedar a Egipte. ³ Però el van fer cridar, i aleshores ell va acudir a Siquem a l’assemblea de tot Israel. El poble va parlar a Roboam en aquests termes:
    ⁴ —El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. ^* Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem.
    ⁵ Ell els respongué:
—Aneu-vos-en i torneu d’aquí a tres dies.
El poble se’n va anar.
    ⁶ Llavors el rei Roboam va demanar consell als ancians que havien estat al servei del seu pare Salomó mentre aquest vivia. Els digué:
—Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?
    ⁷ Ells li contestaren:
—Si avui et fas servidor d’aquest poble, si et poses al seu servei i els respons amb paraules amables, ells et serviran a tu per sempre. ^*
    8 Però Roboam va prescindir del consell dels ancians i va demanar parer als joves que s’havien criat amb ell i que estaven al seu costat. ^{* 9} Els digué:
—I vosaltres, què m’aconselleu? Què cal respondre a aquest poble que m’ha dit: “Alleugereix-nos el jou que ens havia imposat el teu pare”?
    ¹⁰ Els joves que s’havien criat amb ell li respongueren:
—A aquest poble que t’ha dit: “El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem; alleugereix-nos-el”, li has de contestar així: “El meu dit petit és més gros que la cintura del meu pare. ¹¹ Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.” ^*
    12 El tercer dia, Jeroboam i tot el poble anaren a trobar Roboam, tal com el rei els havia indicat. ¹³ El rei respongué al poble amb duresa. No va fer cas del consell dels ancians, ¹⁴ sinó que va donar una resposta segons el parer dels joves:
—Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo us assotaré amb escorpins.
    ¹⁵ El rei no volgué escoltar el poble. El Senyor ho havia decidit així ^* perquè es complís la paraula que havia adreçat a Jeroboam, fill de Nebat, per boca d’Ahià de Siló. ^{* 16} Tots els d’Israel van veure que el rei no els escoltava, i li van respondre:
—Quina part tenim amb David?
Quina heretat, amb el fill de Jessè?
Israel, cadascú a casa seva!
I tu, David, ocupa’t dels teus!
Llavors els d’Israel se’n tornaren a casa. ¹⁷ Però Roboam continuà regnant sobre la gent d’Israel que habitava a les poblacions de Judà. ^{* 18} El rei Roboam va enviar Adoram, el qui dirigia la prestació forçosa per a treballs públics, ^* però els d’Israel el van apedregar, i ell va morir. Llavors el rei Roboam pujà de pressa al seu carro i fugí a Jerusalem. ¹⁹ I els d’Israel s’han mantingut independents de la casa de David fins al dia d’avui.
    ²⁰ Quan tots els d’Israel ^* van saber que Jeroboam havia tornat, van convocar l’assemblea i el proclamaren rei d’Israel. Fora de la tribu de Judà, ningú no es va mantenir fidel al casal de David.
    ²¹ Roboam arribà a Jerusalem i va mobilitzar tota la gent de Judà i la tribu de Benjamí, en total cent vuitanta mil homes escollits, per combatre contra Israel i recuperar així el reialme per a ell, el fill de Salomó. ²² Però Déu va comunicar la seva paraula a Xemaià, home de Déu. Li va dir:
    ²³ —Parla a Roboam, fill de Salomó, rei de Judà, a tota la gent de Judà i de Benjamí i a la resta del poble, i digues-los: ²⁴ “Això mana el Senyor: No aneu a combatre contra els vostres germans, la gent d’Israel; torneu-vos-en a casa, perquè això ha estat cosa meva.” ^*
Ells van obeir la paraula del Senyor i se’n van tornar, tal com el Senyor els havia manat. ^*
    25 Jeroboam va fortificar Siquem, situada a les muntanyes d’Efraïm, i s’hi va establir. Després va fortificar Penuel.

El santuari de Betel

    ²⁶ Jeroboam es va dir:
—Tal com van les coses, el reialme podria retornar al casal de David. ²⁷ Si aquest poble continua pujant a Jerusalem, al temple del Senyor, per oferir-hi sacrificis, el seu cor tornarà al seu senyor, Roboam, rei de Judà; a mi, em mataran, i retornaran a ell, el rei de Judà.
    ²⁸ Després de pensar-s’ho bé, el rei va fabricar dos vedells d’or i va dir al seu poble:
—Israel, ja n’hi ha prou de pujar a Jerusalem! Aquest és el teu Déu, el qui et va treure de la terra d’Egipte. ^*
    29 Jeroboam va instal·lar un dels vedells a Betel i l’altre a Dan. ^{* 30} Aquí va començar el pecat d’Israel. ^* I el poble anà en processó fins a Dan, al davant d’un dels vedells. ³¹ Jeroboam, a més, va construir santuaris en turons sagrats i va posar-hi sacerdots trets del poble baix, que no eren de la tribu de Leví. ^{* 32} Jeroboam va instituir una festa el mes vuitè, el dia quinze, semblant a la festa que se celebrava a Judà, i ell mateix pujava a l’altar per oferir-hi víctimes. Igual va fer a Betel: oferia sacrificis als vedells que havia fabricat i va posar-hi sacerdots dels recintes sagrats ^* que ell mateix havia fet construir. ³³ El dia quinze del mes vuitè, una data que ell s’havia inventat, pujava a l’altar que havia erigit a Betel. Va instituir, doncs, una festa ^* per als d’Israel i pujava a l’altar a cremar-hi ofrenes. ^*