1 Quan Raquel va veure que no podia donar fills a Jacob, s’engelosí de la seva germana i digué a Jacob:
—Dona’m fills, o jo em moro!
2 Jacob es va enfadar amb Raquel i li digué:
—Jo no em puc posar en el lloc de Déu. És ell qui et priva de tenir fills.
3 Ella va replicar:
—Pren la meva serventa Bilhà: uneix-te a ella i jo adoptaré els fills que infanti. Així tindré fills gràcies a ella.
4 Raquel, doncs, va donar a Jacob la seva serventa Bilhà, i Jacob s’hi va unir. 5 Bilhà va quedar embarassada i va donar un fill a Jacob. 6 Raquel deia:
—Déu m’ha fet justícia. Ha escoltat el meu prec i m’ha donat un fill.
Per això li va posar Dan.
7 Bilhà, la serventa de Raquel, tornà a quedar embarassada i va donar un altre fill a Jacob. 8 Raquel deia:
—Déu m’ha fet competir durament amb la meva germana, i l’he vençuda.
Per això el va anomenar Neftalí.
9 Quan Lia s’adonà que ja no tenia més fills, va prendre la seva serventa Zilpà i la donà a Jacob perquè s’hi unís. 10 Zilpà, la serventa de Lia, va donar un fill a Jacob. 11 I Lia deia:
—Quina sort!
I li va posar el nom de Gad.
12 Zilpà, la serventa de Lia, va donar un segon fill a Jacob. 13 I Lia deia:
—Quina felicitat! Ara les dones em felicitaran.
I li va posar el nom d’Aser.
14 Un dia, durant la sega del blat, Rubèn va sortir al camp, va trobar-hi mandràgores i les portà a la seva mare Lia. Raquel va dir a Lia:
—Dona’m mandràgores de les que ha dut el teu fill.
15 Lia va respondre:
—¿No en tens prou de prendre’m el marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?
Raquel va respondre:
—Si me les dones, aquesta nit podràs dormir amb Jacob.
16 Cap al tard, quan Jacob tornava del camp, Lia sortí a trobar-lo i li digué:
—Avui passaràs la nit amb mi: t’he adquirit com a paga a canvi de les mandràgores del meu fill.
Jacob va dormir amb Lia aquella nit. 17 Déu va escoltar Lia. Ella tornà a quedar embarassada i va donar un cinquè fill a Jacob. 18 Lia deia:
—Déu m’ha recompensat perquè he donat la meva serventa al meu marit.
Li va posar el nom d’Issacar. 19 Lia tornà a quedar embarassada i va donar a Jacob un sisè fill. 20 I deia:
—Déu m’ha fet un bon regal. Aquesta vegada el meu marit m’honorarà, ja que li he donat sis fills.
Li va posar el nom de Zabuló.
21 Després va donar a llum una filla i l’anomenà Dina.
22 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda. 23 Raquel va quedar embarassada i va donar a llum un fill. Ella deia:
—Déu m’ha tret el deshonor.
24 I li va posar Josep, dient:
—Que el Senyor m’afegeixi un altre fill!
Jacob i Laban
25 Després del naixement de Josep, Jacob digué a Laban:
—Deixa’m tornar a casa meva, al meu país. 26 Dona’m les meves dones i els meus fills i me n’aniré. Per elles he treballat al teu servei, i saps prou bé el servei que t’he fet.
27 Laban li va dir:
—Escolta’m, si he merescut el teu favor. Per una revelació he sabut que el Senyor m’ha beneït per causa teva. 28 Digues-me quina paga et dec, que jo te la donaré.
29 Jacob li va respondre:
—Tu saps com t’he servit i com ha augmentat el teu bestiar gràcies a mi. 30 Abans que jo arribés, era ben poc el que tenies, i ara ha crescut enormement. El Senyor t’ha beneït al meu pas. Ara és l’hora que jo treballi per a la meva família.
31 Laban li preguntà:
—Què vols que et doni?
Jacob respongué:
—No cal que em donis res; però, si acceptes el que et proposo, tornaré a pasturar i a guardar el teu ramat. 32 Avui passaré per tots els teus ramats i separaré totes les ovelles clapades, tacades o negres, i, entre les cabres, les clapades o tacades: aquesta serà la meva paga. 33 Així, en endavant podràs comprovar si soc honrat i verificar la meva paga: si trobes entre les meves cabres algun cap de bestiar que no sigui clapat o ratllat, i entre les meves ovelles alguna que no sigui negra o clapada, senyal que l’hauré robat.
34 Laban va dir:
—D’acord. Fem-ho tal com dius.
35 Aquell mateix dia, Jacob va separar dels ramats de Laban tots els bocs i cabres clapats o tacats i totes les ovelles negres, i els va confiar als seus fills. 36 Laban va deixar un espai de tres dies de camí entre els seus ramats i els de Jacob. I Jacob pasturava la resta del ramat de Laban.
37 Jacob va agafar vergues tendres de pollancre, d’ametller i de plataner i va pelar-ne l’escorça deixant al descobert unes franges blanques. 38 Després va posar les vergues, pelades així, en els abeuradors, als ulls mateix del bestiar, perquè els mascles cobrissin allà les femelles quan venien a beure. 39 Quan eren cobertes davant aquelles varetes, parien animals clapats, ratllats o tacats. 40 Pel que fa a les ovelles, Jacob separava també del ramat de Laban les que naixien clapades o negres. Així s’anava fent ramats per a ell tot sol, i no els barrejava amb els de Laban. 41 Quan els caps de bestiar eren robustos, Jacob els posava les vergues sota els ulls en els abeuradors perquè s’aparellessin davant les vergues. 42 Quan les bèsties eren més febles, no les hi posava. Així els animals febles tocaven a Laban i els robustos eren per a Jacob.
43 Jacob va arribar a ser molt ric: tenia servents i serventes, nombrosos ramats d’ovelles, i també camells i ases.