Cicle d’Elies (1Re 17-2Re 1) ^*

El profeta Elies

    ¹ Elies, ^* el tixbita, de Tixbé de Galaad, ^* va dir a Acab:
—Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, a qui jo serveixo, et juro que no hi haurà rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui. ^*

Estada al torrent de Querit

    ² El Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
    ³ —Ves-te’n d’aquí cap a l’orient i amaga’t al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà. ⁴ Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs ^* que t’alimentin.
    ⁵ Ell va fer tal com el Senyor li havia dit: se’n va anar a viure al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà. ⁶ Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, ^* i bevia aigua del torrent.

La viuda de Sarepta ^*

    ⁷ Al cap d’un quant temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país. ⁸ Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
    ⁹ —Ves a Sarepta de Sidó ^* i queda-t’hi. He disposat que et mantingui una viuda d’aquella ciutat.
    ¹⁰ Ell se’n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué:
—Porta’m, si et plau, una mica d’aigua en un gerro, que vull beure.
    ¹¹ Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué:
—Porta’m també, si et plau, un tros de pa.
    ¹² Ella va respondre:
—Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d’oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem. ^*
    13 Llavors Elies li va dir:
—No tinguis por. Ves i fes tal com has dit; però, amb la farina que tens, cou-me primer un panet i porta-me’l. Després ja en couràs per a tu i per al teu fill, ¹⁴ perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli s’acabarà, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra.”
    ¹⁵ Ella se’n va anar i va fer tal com Elies li havia dit. I en van menjar ell i ella amb tota la seva família, durant dies i dies. ¹⁶ El pot de farina no va buidar-se ni l’oli de la gerra s’acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d’Elies.

Resurrecció del fill de la viuda ^*

    ¹⁷ Un quant temps després d’això, el fill d’aquella dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i la malaltia era tan greu que el noi es va morir. ¹⁸ Ella va dir a Elies:
—Deixa’m estar, ^* home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes ^* i fer morir el meu fill?
    ¹⁹ Ell li va respondre:
—Dona’m el teu fill.
Elies el va rebre dels braços d’aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l’ajagué al seu propi llit. ²⁰ Després va invocar el Senyor dient:
—Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m’hostatja vols mal, que fas morir el seu fill?
    ²¹ Llavors s’estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient:
—Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d’aquest infant! ^*
    22 El Senyor va escoltar el crit d’Elies, la vida tornà a entrar dintre l’infant, i l’infant va reviure. ²³ Elies va prendre el nen i el baixà de la cambra de dalt. El retornà a la seva mare i li digué:
—Mira, el teu fill és viu!
    ²⁴ La dona va dir a Elies:
—Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment. ^*