Els arameus assetgen Samaria
1 Benadad, rei dels arameus, va concentrar tot el seu exèrcit: comptava amb trenta-dos reis vassalls, i també amb carros de guerra i cavalls. Va pujar a Samaria, hi posà setge i l’atacà. 2 I va enviar missatgers a la ciutat, a Acab, rei d’Israel, 3 perquè li diguessin:
—Això diu Benadad: “La teva plata i el teu or són meus, i també ho són les teves dones i els millors dels teus fills.”
4 El rei d’Israel respongué:
—Que sigui tal com dius, rei, senyor meu. Jo soc teu amb tot el que tinc.
5 Els missatgers van tornar i digueren:
—Això diu Benadad: “Ja t’he fet dir que m’has de donar la teva plata, el teu or, les teves dones i els teus fills. 6 I, a més, demà en aquesta hora enviaré els meus homes perquè escorcollin el teu palau i les cases dels teus súbdits, i s’enduran tot el que a tu et fa goig.”
7 Llavors el rei d’Israel va convocar tots els ancians del país i els digué:
—Fixeu-vos quines males intencions que porta ara, aquest home. Quan m’ho va exigir, jo no li havia pas negat les meves dones, els meus fills, la meva plata i el meu or!
8 Tots els ancians i el poble sencer li van dir:
—No te l’escoltis! No ho consentis!
9 Llavors el rei va respondre als missatgers de Benadad:
—Digueu al rei, el meu senyor: “Faré tot allò que has exigit la primera vegada al teu servent, però això últim no puc consentir-ho.”
Els missatgers anaren a portar la resposta a Benadad. 10 Benadad li va fer dir:
—Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat!
11 El rei d’Israel respongué:
—Digueu-li: “Qui tot just s’ha cenyit l’espasa, que no es gloriï com si ja se la tragués.”
12 Quan Benadad, que era al campament bevent amb els reis, va sentir aquesta resposta, ordenà als seus homes:
—A les armes!
I van formar en ordre de batalla per atacar la ciutat.
Derrota dels arameus
13 Llavors un profeta es va presentar a Acab, rei d’Israel, i li digué:
—Això et fa saber el Senyor: “¿Has vist tota aquesta gran multitud? Avui la faré caure a les teves mans, i sabràs que jo soc el Senyor.”
14 Acab va preguntar:
—De qui es valdrà per a fer-ho?
Li respongué:
—El Senyor et diu que es valdrà dels servidors dels caps de districte.
Acab va demanar:
—Qui ha d’entrar primer en combat?
Li respongué:
—Tu.
15 Acab va passar revista als servidors dels caps de districte: eren dos-cents trenta-dos. Després va revistar tot l’exèrcit d’Israel: eren set mil. 16 I van fer una sortida al migdia, mentre Benadad bevia i s’embriagava al campament amb els trenta-dos reis vassalls seus. 17 Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va enviar gent per informar-se, i li van dir:
—Han sortit uns homes de Samaria.
18 Ell va dir:
—Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.
19 Van sortir, doncs, de la ciutat els servidors dels caps de districte, i darrere d’ells el gros de l’exèrcit. 20 Cada un dels servidors va matar l’enemic que trobava al davant. Els arameus van fugir, i els d’Israel els perseguien. Benadad, rei dels arameus, s’escapà a cavall, amb els homes dels carros de guerra. 21 Va sortir el rei d’Israel, va atacar la cavalleria i els carros i derrotà els arameus. Va ser una gran desfeta.
22 Aquell profeta es presentà encara al rei d’Israel i li digué:
—Vinga, prepara’t de valent, reflexiona i mira què cal fer, perquè l’any vinent el rei dels arameus emprendrà una altra campanya contra tu.
Nova guerra dels arameus contra Israel
23 Els consellers del rei dels arameus li van dir:
—El Déu dels israelites és un déu de muntanyes, i per això ells van ser més forts que nosaltres. Però ataquem-los a la plana; de segur que serem més forts que no pas ells. 24 Ara fes això: deposa tots els reis i substitueix-los per governadors. 25 Mobilitza un exèrcit tan nombrós com aquell que vas perdre, carro per carro i cavall per cavall, i ataquem a la plana. De segur que nosaltres serem més forts que no pas els israelites.
Benadad va fer cas d’aquest consell i va actuar tal com li deien. 26 L’any següent va mobilitzar els arameus i va pujar a Afec per atacar Israel. 27 També els israelites es van mobilitzar, van rebre vitualles i sortiren a lluitar contra els enemics. Els israelites acampats enfront d’ells semblaven dos ramadets de cabres, mentre que els arameus cobrien la terra.
28 Llavors aquell home de Déu anà a trobar el rei d’Israel i li digué:
—Això et fa saber el Senyor: “Ja que els arameus han dit que el Senyor és un déu de muntanyes i no de planes, jo faré caure a les teves mans tota aquesta gran multitud; així sabran que jo soc el Senyor.”
29 Durant set dies estigueren acampats els uns enfront dels altres, fins que el dia setè van entaular combat. Els israelites van causar en un sol dia cent mil baixes a la infanteria aramea. 30 Els supervivents van fugir a la ciutat d’Afec, però la muralla es va desplomar damunt els vint-i-set mil supervivents. Benadad, que també havia fugit i s’havia refugiat a la ciutat, s’amagava a la cambra més secreta. 31 Els seus consellers li van dir:
—Hem sentit a dir que els reis d’Israel són misericordiosos. Ens vestirem amb roba de sac, ens lligarem cordes al coll i anirem a trobar el rei d’Israel. Qui sap si et perdonarà la vida!
32 Així, doncs, es van vestir amb roba de sac, es van lligar cordes al coll, es van presentar al rei d’Israel i li digueren:
—El teu servent Benadad et diu: “T’ho suplico: perdona’m la vida!”
Acab va respondre:
—Viu encara? És el meu germà!
33 Aquells homes ho van considerar un bon senyal i el van agafar pel mot:
—Benadad és el teu germà!
Acab els digué:
—Aneu-lo a buscar.
Benadad es va presentar i Acab el va fer muntar en el seu propi carruatge. 34 Llavors Benadad li va dir:
—Les ciutats que el meu pare va prendre al teu, te les torno. A més podràs tenir establiments comercials a Damasc, com el meu pare en tenia a Samaria.
Acab va respondre:
—Doncs jo, amb aquestes condicions, et deixo en llibertat.
Acab va fer una aliança amb Benadad i el deixà anar.
Un profeta critica Acab
35 Un home, membre d’un grup de profetes, va dir a un dels seus companys per ordre del Senyor:
—Fereix-me!
L’altre es va negar a ferir-lo. 36 El primer li digué:
—Ja que no has obeït l’ordre del Senyor, així que te’n vagis d’aquí et matarà un lleó.
Ell se’n va anar; li sortí al pas un lleó i el va matar.
37 Després aquell profeta va trobar un altre home i li digué:
—Fereix-me!
L’home el va ferir i li va fer mal.
38 Llavors el profeta es va apostar vora el camí, esperant el rei. S’havia dissimulat amb cendra la marca de profeta que portava al front perquè el rei no el reconegués. 39 Quan aquest passava, ell el va cridar i li digué:
—Mentre aquest servent teu es dirigia al combat, un que en venia em va confiar un presoner, dient-me: “Vigila aquest home. Si se t’escapa, respondràs de la seva vida amb la teva, o bé pagaràs tres mil peces de plata.” 40 Però mentre aquest servent teu anava ocupat d’ací d’allà, el presoner es va fer fonedís.
El rei d’Israel li va dir:
—Tu mateix t’has donat la sentència.
41 Immediatament, el profeta es va treure la cendra del front, i el rei d’Israel es va adonar que era un dels profetes. 42 El profeta li va dir:
—Això et fa saber el Senyor: “Ja que has deixat escapar l’home que jo havia destinat a l’extermini, la teva vida respondrà per la seva, i el teu poble pel seu.”
43 El rei d’Israel, irritat i contrariat, se’n tornà al seu palau i va entrar a Samaria.