La vinya de Nabot ^*

    ¹ Després d’aquests fets, va passar el que segueix. Nabot de Jizreel tenia una vinya a Jizreel mateix, al costat del palau d’Acab, rei de Samaria. ^{* 2} Acab va dir a Nabot:
—Cedeix-me la teva vinya. Com que és al costat del meu palau, ^* em servirà d’hort. Te la canviaré per una de millor, o, si ho prefereixes, et pagaré en metàl·lic el seu preu.
    ³ Nabot li respongué:
—Que el Senyor em guardi de cedir-te l’heretat dels meus pares! ^*
    4 Quan Acab va sentir que Nabot de Jizreel li responia: «No et vull cedir l’heretat dels meus pares», se’n tornà a casa seva irritat i contrariat. Es va posar al damunt del llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar. ⁵ La seva dona, Jezabel, l’anà a veure i li digué:
—Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar res? ^*
    6 Ell li va respondre:
—He parlat amb Nabot de Jizreel. Li he proposat que em cedís la seva vinya, al preu que fos, o que la hi canviaria per una altra si així ho preferia, però ell m’ha respost: “No et vull cedir la meva vinya.”
    ⁷ Llavors la seva muller Jezabel li va dir:
—¿Així fas de rei d’Israel? Aixeca’t, menja i posa’t content! Jo m’encarrego de donar-te la vinya de Nabot de Jizreel.
    ⁸ Jezabel va fer escriure cartes en nom d’Acab, va segellar-les amb el segell del rei i les envià als ancians i als principals de la ciutat on vivia Nabot. ⁹ Les cartes deien:
—Convoqueu un dejuni de desgreuge ^* i feu seure Nabot al mig de l’assemblea. ¹⁰ Acareu-lo amb dos homes ^* sense escrúpols que testifiquin contra ell i diguin: “Nabot ha blasfemat ^* contra Déu i contra el rei.” ^* Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori.
    ¹¹ Els ancians i els principals de la ciutat on vivia Nabot van fer tal com Jezabel ordenava en la carta que els havia enviat. ¹² Van convocar un dejuni de desgreuge i van fer seure Nabot al mig de l’assemblea. ¹³ Van venir, per acarar-se amb ell, dos homes sense escrúpols que, davant l’assemblea, van testificar així contra Nabot:
—Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.
Llavors el van treure fora i el van apedregar fins que morí. ¹⁴ Després van comunicar-ho a Jezabel:
—Nabot ha estat apedregat i és mort.
    ¹⁵ Quan Jezabel va saber que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab:
—Aixeca’t i ves a prendre possessió de la vinya que Nabot de Jizreel no et volia cedir a cap preu. Nabot ja no viu: ha mort.
    ¹⁶ Quan Acab va saber que era mort, es va aixecar, baixà a la vinya de Nabot de Jizreel i en va prendre possessió. ^*

Intervenció d’Elies

    ¹⁷ Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li digué:
    ¹⁸ —Baixa a trobar Acab, rei d’Israel, que és a Samaria. Ara és a la vinya de Nabot, on ha baixat a prendre’n possessió. ¹⁹ Digues-li: “Això et diu el Senyor: ¿Has assassinat un home i ara t’apoderes dels seus béns?” I digues-li encara: “Això et fa saber el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot lleparan també la teva!” ^*
    20 Acab va dir a Elies:
—¿Així, doncs, m’has trobat, enemic meu?
Elies li va respondre:
—T’he vingut a trobar perquè t’has llançat a fer el mal que ofèn el Senyor. ²¹ Per això jo faré caure la desgràcia damunt teu: escombraré tota la teva descendència, exterminaré de la casa d’Acab tots els homes que viuen a Israel, ^* tant els infants com els adults. ²² El teu llinatge acabarà com el de Jeroboam, fill de Nebat, ^* i el de Baixà, fill d’Ahià, ^* perquè m’has irritat i has fet pecar Israel.
    ²³ El Senyor va parlar també contra Jezabel i digué:
—Els gossos devoraran Jezabel ^* al peu de la muralla de Jizreel. ²⁴ Els de la família d’Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos; els qui morin al camp seran menjats pels ocellots.
    ²⁵ Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona, Jezabel, l’havia seduït. ²⁶ El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com feien els amorreus ^* que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites.
    ²⁷ Així, doncs, en sentir aquelles paraules, Acab es va esquinçar els vestits, va vestir-se amb roba de sac, dejunava, dormia amb la roba de sac i caminava d’esma. ²⁸ Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li va dir:
    ²⁹ —¿Has vist com Acab s’ha humiliat a la meva presència? ^* Ja que s’ha humiliat així, no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill.