Cicle d’Eliseu (2-8.9.13) ^*

Elies és endut al cel

    ¹ Quan el Senyor volgué fer pujar Elies al cel enmig de la tempesta, ^* Elies i Eliseu van sortir de Guilgal. ^{* 2} Elies va dir a Eliseu:
—Queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Betel. ^*
Eliseu va respondre:
—Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
Van baixar, doncs, tots dos a Betel. ³ Els del grup de profetes ^* que vivien a Betel anaren a trobar Eliseu i li digueren:
—¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap? ^*
Ell va respondre:
—Ja ho sé. Calleu.
    ⁴ Elies li va dir:
—Eliseu, queda’t aquí, que el Senyor m’envia a Jericó.
Ell va respondre:
—Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
I van arribar a Jericó. ^{* 5} Els del grup de profetes que vivien a Jericó anaren a trobar Eliseu i li digueren:
—¿Saps que avui el Senyor s’endurà el teu senyor pel damunt del teu cap?
Ell va respondre:
—Ja ho sé. Calleu.
    ⁶ Elies li va dir:
—Queda’t aquí, que el Senyor m’envia al Jordà.
Ell va respondre:
—Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré.
I van continuar caminant tots dos. ⁷ Els seguien cinquanta homes, membres del grup de profetes, però es van aturar a una certa distància d’ells dos. Elies i Eliseu van parar-se davant el Jordà. ⁸ Llavors Elies va agafar el seu mantell, ^* va enrotllar-lo i donà un cop a les aigües, que es van separar a banda i banda, i tots dos van travessar pel mig, a peu eixut. ^{* 9} Després de travessar, Elies digué a Eliseu:
—Demana què vols que faci per tu abans no sigui endut del teu costat.
Eliseu respongué:
—Que jo rebi del teu esperit profètic una doble part, la part de l’hereu. ^*
    10 Ell replicà:
—Demanes una cosa difícil. Si em veus mentre soc endut del teu costat, voldrà dir que ho has obtingut; si no em veus, voldrà dir que no ha estat així.
    ¹¹ Mentre caminaven tot parlant, un carro de foc ^* tirat per cavalls de foc els va separar l’un de l’altre, i Elies va pujar al cel ^* enmig de la tempesta. ¹² Eliseu ho veia i cridava:
—Pare meu, pare meu! Carro i guia d’Israel! ^*
I ja no el va veure més. Llavors Eliseu es va esquinçar el vestit en dos trossos. ^*

Inicis de l’activitat d’Eliseu

    ¹³ Després va recollir el mantell que havia caigut a Elies, va tornar al Jordà i es va aturar a la riba. ¹⁴ Amb el mantell ^* que havia caigut a Elies va donar un cop a les aigües, tot dient:
—On és el Senyor, el Déu d’Elies?
Així que va donar el cop a les aigües, aquestes van separar-se a banda i banda i ell pogué travessar pel mig. ¹⁵ Els homes del grup de profetes que vivien a Jericó, en veure-ho des de l’altra riba, van exclamar:
—L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu! ^*
Van sortir a rebre’l i es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra. ¹⁶ Després li digueren:
—Entre aquests servents teus hi ha cinquanta homes coratjosos. Podrien anar a buscar el teu senyor. Qui sap si l’esperit del Senyor que se l’ha endut enlaire no l’haurà llançat per alguna muntanya o per alguna vall. ^*
Ell respongué:
—No hi envieu ningú.
    ¹⁷ Però tant el van importunar que finalment hi va accedir:
—Envieu-los-hi!
Van enviar-hi, doncs, cinquanta homes, que van cercar Elies tres dies seguits, però no el van trobar. ¹⁸ Quan tornaren prop d’Eliseu a Jericó, ell els digué:
—¿No us ho deia, que no hi anéssiu?

Miracles d’Eliseu ^*

    ¹⁹ Els habitants de Jericó van dir a Eliseu:
—Com pot veure el nostre senyor, en aquesta ciutat s’hi està molt bé, però les aigües són dolentes i fan estèrils les terres.
    ²⁰ Ell els va dir:
—Porteu-me un cossi nou i ompliu-lo de sal. ^*
Ells l’hi van portar. ²¹ Eliseu va anar a l’indret on brollava l’aigua, va tirar-hi sal i digué:
—Això diu el Senyor: “Jo sanejo aquestes aigües. Ja no portaran mort ni esterilitat.”
    ²² I aquelles aigües han quedat sanes fins avui, tal com va dir Eliseu. ^*
    23 D’allí va pujar a Betel. Mentre pujava pel camí, ^* uns noiets van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell cridant:
—Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!
    ²⁴ Ell es girà enrere, els mirà i va maleir-los en nom del Senyor. Llavors sortiren del bosc dos ossos i van urpejar quaranta-dos d’aquells noiets. ^*
    25 Des d’allí Eliseu va anar a la muntanya del Carmel, i després tornà a Samaria.