L’oli d’una viuda ^*

    ¹ La viuda d’un home que havia estat membre d’un grup de profetes ^* va suplicar Eliseu dient-li:
—El teu servent, el meu marit, s’ha mort, i tu ja saps que el teu servent reverenciava el Senyor. Ara ha vingut un creditor seu que es vol quedar els meus dos fills per esclaus. ^*
    2 Eliseu li va respondre:
—Què puc fer per tu? Digues-me què tens a casa.
Ella li va dir:
—Aquesta serventa teva no té a casa res més que una ampolleta d’oli.
    ³ Eliseu li digué:
—Ves a manllevar gerres als teus veïns de carrer, tantes gerres buides com puguis. ⁴ Després torna a casa teva, tanca-t’hi amb els teus fills, aboca aquell oli a totes les gerres i ves retirant les que estiguin plenes.
    ⁵ Ella se’n va anar i es tancà a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella hi anava abocant l’oli. ⁶ Quan van ser totes plenes, la dona digué a un dels seus fills:
—Porta’m una altra gerra.
Ell li va respondre:
—No en queda cap més.
I l’oli parà de rajar. ⁷ Llavors anà a comunicar-ho a l’home de Déu, ^* i aquest li va dir:
—Ves a vendre l’oli, paga el deute, i tu i els teus fills viviu del que quedi.

Resurrecció del fill d’una xunemita ^*

    ⁸ Un dia que Eliseu passava per Xunem, ^* una dona benestant el va convidar amb insistència a menjar. Des d’aquell dia, cada vegada que passava per allí s’hi quedava a menjar. ⁹ Ella va dir al seu marit:
—Jo sé del cert que aquest home que sempre ve a casa és un sant home de Déu. ^{* 10} Construïm-li al terrat una petita cambra i posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, perquè s’hi pugui retirar sempre que vingui. ^*
    11 Un dia que Eliseu hi va anar, es retirà en aquella cambra i va estirar-se damunt el llit. ¹² Llavors va dir al seu servent Guehazí:
—Crida aquesta xunemita.
El servent la va fer venir i ella es quedà dreta davant d’ell. ¹³ Eliseu va dir al servent:
—Digues-li: “Tu ens has tingut totes aquestes atencions. Què puc fer, doncs, per tu? Vols que parli a favor teu al rei o al general en cap de l’exèrcit?”
Ella va respondre:
—Jo visc sense dificultats entre la gent del meu poble.
    ¹⁴ Però Eliseu insistia:
—Què podríem fer per ella?
Guehazí va respondre:
—Malauradament no té fills, i el seu marit ja es fa vell.
    ¹⁵ Eliseu va dir:
—Crida-la.
Guehazí la va cridar, i ella es va quedar dreta a la porta. ¹⁶ Eliseu li digué:
—L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços. ^*
Ella va respondre:
—Oh, senyor meu, home de Déu, no enganyis aquesta teva serventa! ^*
    17 Ella, però, va quedar embarassada i l’any següent, en aquell mateix temps, tenia un fill, tal com Eliseu li havia anunciat. ^*
    18 El nen es va fer gran. Un dia que havia anat a trobar el seu pare, que era amb els segadors, ¹⁹ va exclamar:
—Quin mal de cap, pare! Quin mal de cap!
El pare va dir a un criat seu:
—Porta’l a la seva mare.
    ²⁰ El criat el va agafar i el va dur a la seva mare. Ella el va tenir a la falda fins que, a migdia, va morir. ²¹ Llavors ella pujà a ajeure’l al llit de l’home de Déu, ^* va tancar la porta i va sortir. ²² Després va cridar el seu marit i li digué:
—Envia’m un dels criats amb una somera, que vaig a trobar l’home de Déu i torno.
    ²³ Ell va replicar:
—Per què has d’anar a trobar-lo precisament avui? No és pas lluna nova ni dissabte. ^*
Ella simplement va contestar:
—Adeu!
    ²⁴ La dona va fer ensellar la somera i ordenà al criat:
—Guia i no t’aturis fins que no t’ho digui.
    ²⁵ Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí:
—Mira, és aquella xunemita. ²⁶ Corre a trobar-la i pregunta-li: “Com estàs? I el teu marit? I el fill, què fa?”
Ella va respondre:
—Tots bé. ^*
    27 Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir:
—Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat. ^*
    28 Ella va exclamar:
—¿Que te’l vaig demanar, jo, un fill, senyor meu? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis? ^*
    29 Eliseu va dir a Guehazí:
—Lliga’t la roba a la cintura, ^* pren el meu bastó i ves a Xunem. Si trobes algú, no el saludis, i si algú et saluda, no li responguis. ^* Quan hi arribis, posa el meu bastó ^* sobre la cara de l’infant.
    ³⁰ Però la mare del noi insistia:
—Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, et juro que no et deixaré estar. ^*
Ell, doncs, es va alçar i la va seguir. ³¹ Guehazí se’ls havia avançat i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però com que no parlava ni donava senyals de vida, va tornar cap a Eliseu i li comunicà:
—El noi no s’ha despertat.
    ³² Eliseu va arribar a la casa i trobà el nen mort ajagut en el seu propi llit. ^{* 33} Va entrar, va tancar la porta, i es quedaren tots dos sols. Llavors va pregar al Senyor. ³⁴ Després s’estirà al llit damunt l’infant i posà la seva boca sobre la d’ell, els seus ulls sobre els d’ell, les seves mans sobre les d’ell, i es quedà estirat al seu damunt, fins que el cos de l’infant s’anà escalfant. ^{* 35} Després va caminar d’ací d’allà per la casa, tornà a pujar i va estirar-se una altra vegada damunt l’infant. Llavors el nen va esternudar set vegades ^* i va obrir els ulls. ³⁶ Eliseu va cridar Guehazí i li digué:
—Fes venir la xunemita.
La va cridar, ella va venir, i Eliseu li digué:
—Emporta’t el teu fill. ^*
    37 Ella va entrar i es va llançar als seus peus, prosternant-se fins a tocar a terra. Després va prendre el seu fill i se’n va anar.

Una minestra emmetzinada

    ³⁸ Eliseu se’n va tornar a Guilgal. ^* Al país hi regnava la fam. Els del grup de profetes ^* estaven allà asseguts davant d’ell. Eliseu va dir al seu servent:
—Prepara l’olla més grossa i cou una minestra per a tot el grup.
    ³⁹ Un d’ells, que havia anat al camp a recollir herbes comestibles, havia trobat una mena de parra silvestre i s’havia omplert la falda del mantell de carabassetes bordes. ^* Sense saber què era, en arribar les va tallar a trossets i va tirar-les a l’olla de la minestra. ⁴⁰ En van servir a aquells homes per menjar; així que tastaren la minestra, cridaren:
—Hi ha la mort dintre aquesta olla, home de Déu!
I no en podien menjar.
    ⁴¹ Eliseu va ordenar:
—Porteu farina.
En va tirar a l’olla i digué:
—Serveix-ne a tothom i que mengin tranquils.
A l’olla ja no hi havia res dolent.

Multiplicació d’uns pans ^*

    ⁴² Va arribar un home de Baal-Xalixà que portava a l’alforja, per a l’home de Déu, els pans de les primícies: ^* vint pans d’ordi i gra novell. Eliseu va dir al seu servent:
—Dona-ho a la gent i que en mengin.
    ⁴³ Ell va respondre:
—Com vols que reparteixi això entre cent persones?
Eliseu va insistir:
—Dona-ho a la gent i que en mengin, perquè això diu el Senyor: “En menjaran i encara en sobrarà.”
    ⁴⁴ El servent els ho va repartir, en van menjar i encara va sobrar-ne, tal com el Senyor havia dit.